DIA 20. SANT BALDIRI

SANT Baldiri era invocat arreu contra la trencadura. Els malalts que es guarien per la seva intercessió li oferien les faixes amb què antigament s’enfeixaven, i modernament, els braguers, que han substituït les velles faixes. Aquest costum fa que hom ja el qualifiqués de sant Baldiri de les faixes. Els goigs fan al·lusió al do remeier del sant:

Com expliquem en la pàgina 363, en tractar de la festa de l’arbre, el dia d’avui, a Figueres, havia estat tradicional el plantament del pi.

A La Bisbal tenia lloc un aplec, molt popular, a l’ermita de Santa Llúcia, dedicat, però, a sant Baldiri.

La nota típica d’aquesta reunió era la gran gresca i alegria que hi regnava. Els fidels cantaven unes corrandes, de tonada molt viva i alegre, que els ajudava a fer camí. Dues de les al·lusives a la festa deien així:

També eren molt populars les sardanes que es ballaven durant aquest aplec. Una de les tals participava del doble aspecte de goigs i de sardana, que els romeus ballaven i cantaven en honor del sant, sempre amb molta i gatzara, potser a voltes no prou reverent. La recobla dels goigs era canviada per aquella corranda, tan coneguda, que diu:

La qual cantava tothom a cor i tan fort com podia. Aquesta sardana és moderna, però sembla que, antigament, els goigs eren ballats alhora que cantats i constituïen una ballada, feta amb tota reverència i respecte, en honor del sant a qui anaven dirigits. Del segle XIV són uns goigs ballats, dedicats a la Mare de Déu de Montserrat.

Com diem en la pàgina 402, en tractar d’aplecs del cicle maial, una noia típica d’aquest aplec havia estat el ballet.

Part damunt del cap de Sant Sebastià, a Palafrugell, hi havia un pedró amb una imatge de sant Baldiri. Part de sota hi havia un forat petit, i al fons d’ell, un platet per a rebre les almoines. Era creença que els fadrins que des de set passes tiraven una moneda al platet, trigaven tants anys a casar-se com vegades havien de tirar-la per a fer-la passar pel forat i fer-la caure al platet. Per tal de facilitar l’encert i, per tant, de no haver de provar-ho tantes vegades i escurçar els anys d’espera a casar-se, les fadrines esgratinyaven el forat i van acabar per engrandir-lo tant, que l’ordalia no revestia cap dificultat. A les darreries d’aquesta pràctica, fa anys perduda, hom hi tirava pedres i brotets d’herba, en lloc de monedes.

És també l’advocat del suro, i el tenen per patró els qui es dediquen al conreu de les alzines sureres, els surers i tota l’altra gent que s’ocupa a treballar-lo.

Hom encomana els estris de terrissa i de vidre a sant Baldiri, advocat de sol senyar, mentre es diu un parenostre al sant. Quan es trenquen, sol dir-se que sant Baldiri els ha oblidat o no n’ha tingut cura.

Durant el rés del parenostre hom frega la botxa amb un all.

Els nostres avis tenien sant Baldiri per advocat de la mandra i dels ganduls. També deien que feia venir mal de queixal i que els arrencaqueixals cada dia li resaven una oració perquè escampés força mal i en conseqüència ells tinguessin força feina.

També el veneraven els balladors, que li demanaven que fes haver-hi bons saraus, ben luxosos i amenitzats per bones cobles i que fossin centre de força divertiment i alegria.

La generació balladora actual ja no té record d’aquesta advocació.

SANT BERNARDÍ DE SIENA

FOU gran predicador, i les seves predicacions van produir gran sensació per tot el món cristià del seu temps. Arreu vi despertar-se una gran devoció vers ell i la majoria de les institucions que aleshores van constituir-se i van reformar-se van prendre’l per patró i per advocat. A casa nostra, el veneraven els notaris i els procuradors causídics.

També el tenien per advocat els vidriers, i els esparters que vestien d’espart els vidres que tan graciosament i hàbilment treballaven els vidriers, per tal de preservar-los del perill de trencar-se quan havien d’ésser enviats a fora. Aquest gremi, que fou un dels més importants de la nostra ciutat, tenia capella pròpia a la Seu, on veneraven un retaule notable, del qual encara es conserven fragments. Més tard, van sorgir diferencies entre els dos oficis, i els vidriers es van separar de la confraria i van fundar-ne una altra sota la protecció de l’arcàngel sant Miquel. La vella confraria gremial dels mestres esparters encara subsisteix, i els seus components celebren encara llur festa patronal el dia d’avui a la Seu, com des de sempre. És un dels pocs oficis que encara conserven la tradició gremial.

Un dia, en un sermó fel enmig d’una gran plaça, va abominar del joc dels naips. Un mestre naiper que l’escoltava li va donar la raó, però li va objectar que si la gent el creia, ell restaria en la misèria, perquè el seu ofici cauria en ruïna. El sant li va dir que no li mancaria la protecció del cel, i li mostrà una pintura, en la qual hi havia pintat el Sol, i li digué que el prengués per llum i per guia. Per raó d’aquesta tradició, el naipers van prendre sant Bernardí per advocat, van donar a l’as d’oro una forma semblant a un sol i el van escollir com el primer naip del joc, i, en molts casos, hi van fer constar llur nom com a fabricants dels naips. Així mateix el veneraven els jugadors de cartes.

Fins fa quatre dies els esparters havien exercit el mercadatge ambulant. Portaven al damunt un parell o tres dels articles més corrents de llur comerç: fregalls, ventafocs, escombretes de fogons, pinzells d’emblanquinar, un feix d’escombres al coll i, a l’altra mà, un alt esteranyinador. Duien penjada al davant una estoreta rectangular, i al darrera, una altra de circular. N’hi havia que anaven cofats amb un ample barret de palla, que era també objecte de comerç. Oferien un cop de vista d’allò mes pintoresc i curiós. Voltaven amb preferència per vora de places i de mercats i s’anunciaven amb un crit especial i curiós:

També veneraven com a patró sant Bernardí els mestres sellers i basters de la ciutat de Mallorca. Hom el té així mateix per advocat contra les febres malignes i contra els humors picants.

Heus aquí el refranyer del dia d’avui: