DIMARTS DE LA VUITADA

TENIA lloc la processó de la parròquia de Sant Cugat del Rec. Es distingia de les altres perquè passava pels carrers més estrets de la ciutat, i perquè era la que portava més nombre de músiques. Els organitzadors tenien molt d’interès que cada penó portés la seva música, i àdhuc n’hi havia algun que en portava dues. Alguns anys va figurar-hi un penó portat i seguit per un gran nombre de geperuts. Aquest detall convidava a la broma els qui l’anaven a veure. Segons la veu popular, tots els geperuts eren parroquians d’aquesta església, perquè cap altre propietari, sinó els del barri del Rec, no els admetia com a llogaters. Si hi havia geperuts en altres indrets de la ciutat, era perquè vivien en casa pròpia. Era potser la processó més animada i, sobretot, la més de barriada.

Modernament, sortia la processó de la Casa de Caritat. Era la que feia el curs més curt. Constituïa una festa extraordinària per al barri de l’Hospital i àdhuc per a iot el Raval. Hi anaven gegants, propis d’aquest establiment benèfic, que abans havien estat de la Societat del Born i havien figurat en les gresques de les Carnestoltes. També hi anaven una comparsa de nans i les trampes de la ciutat. Hi concorria un gran nombre de músiques. Les autoritats dispensaven molia protecció a aquesta processó i hi enviaven llurs representants. Hi concorrien molts asilats de la Casa de Caritat, tant mainada com gent vella. No es feia cada any.

A Canet de Mar feia festa el barri dels mercats, que, malgrat el seu qualificatiu, no era pas el que hi havia el mercat. Els veïns posaven penja-relles per les portes i paradetes com si es tractés d’un mercat, i exposaven atuells de cuina i altres petites galindaines de valor escàs i tractaven fins on podien que el barri figurés un mercat.