PREFACI

Quan actuava, amb els meus fills i uns amics, en el drama de Wilkie Collins The Frozen Deep, vaig concebre inicialment la idea fonamental d’aquesta història. Aleshores em va assaltar un ferm desig d’encarnar-la en la meva persona; i vaig esbossar mentalment l’estat d’esperit que caldria per presentar-la a un espectador, amb un interès i una cura particulars.

A mesura que em familiaritzava amb aquella idea, s’anava afaiçonant de mica en mica fins a assolir la forma actual. Durant la plasmació, es va possessionar completament de mi; de manera que he verificat tot el que s’esdevé i és patit en aquestes pàgines, com si realment m’hagués esdevingut a mi i ho hagués patit jo mateix.

Cada vegada que es fa referència (per insignificant que sigui) a les condicions de vida dels francesos d’abans o de durant la Revolució, està basada verament en la confiança que mereixen els testimonis més fidedignes. Una de les meves esperances ha estat d’aportar alguna cosa als mitjans populars i típics per comprendre aquella època terrible, per bé que ningú no pot esperar d’afegir res a la filosofia de la magnífica obra de Carlyle.

Tavistock House, novembre de 1859