PROCÉS A GANELÓ
| CCLXX | L’emperador a Aquisgrà torna a ser. | |
| Ganeló, el fals, amb cadenes d’acer, | 3735 | |
| és al davant de la mansió del rei; | ||
| en una estaca l’han fermat els servents; | ||
| les mans li lliguen amb corretges de cerf | ||
| i l’apallissen amb garrots i sarments. | ||
| No es mereix pas tenir cap altre bé. | 3740 | |
| Amb gran dolor hi espera el seu procés. |
| CCLXXI | Això està escrit, ho diu l’antiga gesta: | |
| Carles cridà vassalls de moltes terres | ||
| i els reuní a Aquisgrà, a la capella. | ||
| Gran era el dia, molt gran era la festa, | 3745 | |
| que alguns en diuen del baró sant Silvestre. | ||
| Ara l’afer i el judici comencen | ||
| de Ganeló, per la traïció feta. | ||
| L’emperador l’ha fet dur en sa presència. |
| CCLXXII | «Senyors barons —diu Carlemany, el rei—, | 3750 |
| de Ganeló, me n’heu de jutjar el dret. | ||
| Amb la meva host fins a Espanya vingué, | ||
| m’arrabassà vint mil francesos meus | ||
| i el meu nebot, que mai més no veureu, | ||
| i Oliver, l’home pros i cortès; | 3755 | |
| els dotze pars ha traït per diners.» | ||
| Diu Ganeló: «Sóc fals si amago res! | ||
| Féu-me Roland tort en or i en diners | ||
| i vaig cercar-li la mort i un gran destret; | ||
| cap traïció, però, no he comès.» | 3760 | |
| Els francs responen: «Ara tindrem consell.» |
| CCLXXIII | Davant el rei, està dret Ganeló: | |
| té el cos gentil i al rostre un bell color; | ||
| si fos lleial, semblaria un baró. | ||
| Mira els de França i els jutges de la cort | 3765 | |
| i la trentena dels seus parents que hi són. | ||
| Després exclama a grans veus i ben fort: | ||
| «Per mor de Déu, escolteu-me barons! | ||
| Senyors, jo anava amb l’host, era amb l’emperador, | ||
| i jo el servia fidelment i amb amor. | 3770 | |
| Odi em tenia Roland, el seu nebot, | ||
| i em va triar per a mort i dolor. | ||
| Vaig dur el missatge a Marsili, el baró; | ||
| sols en l’astúcia vaig trobar salvació. | ||
| Jo vaig reptar Roland, al lluitador, | 3775 | |
| i Oliver i els dotze companyons. | ||
| Ho sentí Carles i els seus nobles barons. | ||
| Jo m’he venjat, no he fet traïció.» | ||
| «Tindrem consell», els francs li han respost. |
| CCLXXIV | Quan Ganeló veu que el gran plet comença, | 3780 |
| dels seus parents, entorn seu n’hi ha trenta. | ||
| I n’hi ha un que els altres obeeixen: | ||
| és Pinabel del castell de Sorença; | ||
| sap ben parlar i amb rectes mots contendre | ||
| i és bon vassall per ses armes defendre. | 3785 | |
| «En vós confio —Ganeló el seu par prega—, | ||
| salveu-me avui de mort i de querella.» | ||
| Diu Pinabel: «Sereu lliure de pressa. | ||
| Si cap francès a la forca us condemna, | ||
| on per junyir Carles doni llicència, | 3790 | |
| amb bran d’acer, que menteix faré veure.» | ||
| Ganeló, el comte, als seus peus es presenta. |
| CCLXXV | Saxons i bàvars ha anat a consell | |
| i els peitovins, normands i francs també; | ||
| i n’hi ha molts d’alemanys i tudescs; | 3795 | |
| i els més cortesos d’Alvernia hi són presents. | ||
| Per Pinabel, s’ho prenen cautament. | ||
| L’un diu a l’altre: «Convé que ho aturem. | ||
| Deixem el plet i demanem al rei | ||
| que Ganeló sigui absolt d’aquest fet | 3800 | |
| i que el serveixi per amor i per fe. | ||
| Roland és mort, ja no el veurem mai més | ||
| i no el tindrem ni amb or ni amb molts diners; | ||
| seria un foll qui combatés per ell.» | ||
| Tots els barons ho han acordat i admès, | 3805 | |
| tret sols Terri, germà de Godofred. |
| CCLXXVI | A Carlemany retornen els barons; | |
| diuen al rei: «Us demanem, senyor, | ||
| que declareu innocent Ganeló | ||
| i que us serveixi fidelment i amb amor. | 3810 | |
| Deixeu-lo viure, que és molt gentil i pros, | ||
| i no en veureu, quan serà mort, cap pellingot, | ||
| no el recuperarem per cap tresor.» | ||
| Diu això el rei: «Sou tots uns traïdors.» |