PROCÉS A GANELÓ

CCLXX L’emperador a Aquisgrà torna a ser.
Ganeló, el fals, amb cadenes d’acer, 3735
és al davant de la mansió del rei;
en una estaca l’han fermat els servents;
les mans li lliguen amb corretges de cerf
i l’apallissen amb garrots i sarments.
No es mereix pas tenir cap altre bé. 3740
Amb gran dolor hi espera el seu procés.
CCLXXI Això està escrit, ho diu l’antiga gesta:
Carles cridà vassalls de moltes terres
i els reuní a Aquisgrà, a la capella.
Gran era el dia, molt gran era la festa, 3745
que alguns en diuen del baró sant Silvestre.
Ara l’afer i el judici comencen
de Ganeló, per la traïció feta.
L’emperador l’ha fet dur en sa presència.
CCLXXII «Senyors barons —diu Carlemany, el rei—, 3750
de Ganeló, me n’heu de jutjar el dret.
Amb la meva host fins a Espanya vingué,
m’arrabassà vint mil francesos meus
i el meu nebot, que mai més no veureu,
i Oliver, l’home pros i cortès; 3755
els dotze pars ha traït per diners.»
Diu Ganeló: «Sóc fals si amago res!
Féu-me Roland tort en or i en diners
i vaig cercar-li la mort i un gran destret;
cap traïció, però, no he comès.» 3760
Els francs responen: «Ara tindrem consell.»
CCLXXIII Davant el rei, està dret Ganeló:
té el cos gentil i al rostre un bell color;
si fos lleial, semblaria un baró.
Mira els de França i els jutges de la cort 3765
i la trentena dels seus parents que hi són.
Després exclama a grans veus i ben fort:
«Per mor de Déu, escolteu-me barons!
Senyors, jo anava amb l’host, era amb l’emperador,
i jo el servia fidelment i amb amor. 3770
Odi em tenia Roland, el seu nebot,
i em va triar per a mort i dolor.
Vaig dur el missatge a Marsili, el baró;
sols en l’astúcia vaig trobar salvació.
Jo vaig reptar Roland, al lluitador, 3775
i Oliver i els dotze companyons.
Ho sentí Carles i els seus nobles barons.
Jo m’he venjat, no he fet traïció.»
«Tindrem consell», els francs li han respost.
CCLXXIV Quan Ganeló veu que el gran plet comença, 3780
dels seus parents, entorn seu n’hi ha trenta.
I n’hi ha un que els altres obeeixen:
és Pinabel del castell de Sorença;
sap ben parlar i amb rectes mots contendre
i és bon vassall per ses armes defendre. 3785
«En vós confio —Ganeló el seu par prega—,
salveu-me avui de mort i de querella.»
Diu Pinabel: «Sereu lliure de pressa.
Si cap francès a la forca us condemna,
on per junyir Carles doni llicència, 3790
amb bran d’acer, que menteix faré veure.»
Ganeló, el comte, als seus peus es presenta.
CCLXXV Saxons i bàvars ha anat a consell
i els peitovins, normands i francs també;
i n’hi ha molts d’alemanys i tudescs; 3795
i els més cortesos d’Alvernia hi són presents.
Per Pinabel, s’ho prenen cautament.
L’un diu a l’altre: «Convé que ho aturem.
Deixem el plet i demanem al rei
que Ganeló sigui absolt d’aquest fet 3800
i que el serveixi per amor i per fe.
Roland és mort, ja no el veurem mai més
i no el tindrem ni amb or ni amb molts diners;
seria un foll qui combatés per ell.»
Tots els barons ho han acordat i admès, 3805
tret sols Terri, germà de Godofred.
CCLXXVI A Carlemany retornen els barons;
diuen al rei: «Us demanem, senyor,
que declareu innocent Ganeló
i que us serveixi fidelment i amb amor. 3810
Deixeu-lo viure, que és molt gentil i pros,
i no en veureu, quan serà mort, cap pellingot,
no el recuperarem per cap tresor.»
Diu això el rei: «Sou tots uns traïdors.»