La cançó de Roland Anònim

Prev Next

LA TRAÏCIÓ DE GANELÓ

XXXVIII	El rei ha anat a dintre del verger
	i els seus millors vassalls s’ha endut amb ell.
	Hi arriba Blancandrí, el de blancs cabells,
	i Jurfaret, que era el seu fill i hereu,
	amb el califa, el seu oncle i fidel.	505
	Féu Blancandrí: «Crideu ara el francès.
	En profit nostre m’ha jurat per sa fe.»
	Li digué el rei: «Porteu-me’l vós mateix.»
	I ell amb els dits per la mà dreta el pren
	i se l’emporta al verger fins al rei.	510
	Allà emparaulen la traïció sens dret.
XXXIX	«Bon Ganeló —li diu el rei Marsili—,
	us he tractat amb certa lleugeria
	quan, atacant-vos, us he mostrat gran ira.
	Us deixo en gatge unes pells gibelines;	515
	llurs ribets valen més de cinc-centes lliures.
	N’haureu desgreuge demà, durant el dia.»
	Diu Ganeló: «Gens no ho refusaria.
	Plagui a Déu pagar-vos-ho sens mida.»
XL	Digué Marsili: «Creieu de veritat	520
	que tinc al cor que molt us vull amar.
	De Carlemany us vull sentir parlar.
	Ell és molt vell, el seu temps ja ha gastat.
	Al meu entendre, ha complert dos-cents anys.
	Per tantes terres son cos ha encaminat,	525
	tants cops rebuts el seu broquer aguantà,
	tants reis puixants ha tornat mendicants!:
	¿quan quedarà cansat de guerrejar?»
	Féu Ganeló: «Carles no és pas aital.
	Tothom qui el veu i el coneix prou ho sap.	530
	ots això en diuen: ‘L’emperador és un brau’.
	No us el sabria preuar ni lloar tant
	que ell no tingués més honor i bondat.
	El seu valor, ¿qui us el podrà contar?
	De tal noblesa l’ha Déu il·luminat	535
	que prefereix morir que abandonar els vassalls.»
XLI	Digué el pagà: «Jo molt me’n meravell,
	de Carlemany, que és ja canut i vell.
	Al meu entendre, té dos-cents anys i més.
	Per tantes terres el seu cos ha sofert,	540
	tants cops de llança i d’ascona rebé,
	tants reis puixants pidolaires ha fet:
	¿quan no podrà hostilitzar-nos més?»
	«Mai —féu el comte— si el nebot és vivent.
	No té cap home com aquest sota el cel.	545
	També és molt pros son company Oliver.
	Els dotze pars, que Carles ama pler,
	li fan escorta amb vint mil cavallers.
	Segur està Carles, que cap home no tem.»
XLII	Fa el sarraí: «Me’n meravello tant,	550
	de Carlemany, que és ja canut i blanc!
	Al meu entendre, té més de dos-cents anys.
	Per tantes terres ha marxat conquistant,
	tants cops rebé d’ascones bentallants,
	tants reis puixants ha vençut en ple camp!:	555
	¿quan quedarà cansat de guerrejar?»
	«Mai —diu el comte—, mentre visqui Roland.
	Fins a Orient no hi ha un vasall semblant
	També és molt pros Oliver, el seu company.
	Els dotze pars, que Carles ama tant,	560
	li fan escorta amb vint mil dels seus francs.
	No tem cap home, segur està Carlemany.»
XLIII	«Bon Ganeló —li diu Marsili, el rei—,
	Tinc una gent… de millors no en veureu.
	Quatre-cents mil cavallers puc haver.	565
	Puc enfrontar-me a Carles i al francès?»
	Ganeló hi diu: «Per ara, no podeu,
	car, de pagans, gran pèrdua en tindreu.
	No sigueu foll, sigueu home de seny.
	A Carlemany, doneu-li tants de béns	570
	que tot francès en resti ben corprès.
	Amb vint ostatges que vós li enviareu
	se’n tornarà a la dolça França el rei.
	La rereguarda deixarà rere seu.
	Hi haurà el nebot, Roland, el comte, crec,	575
	amb Oliver, l’home pros i cortès.
	Morts són els comtes si aquí hi ha algú que em creu.
	Carles veurà el seu gran orgull desfet;
	perdrà les ganes de guerrejar-vos més.»
XLIV	«Bon Ganeló —li digué el rei Marsili—,	580
	¿com podré jo prendre a Roland la vida?»
	Féu Ganeló: «Jo us ho puc dir. Oïu-me.
	Quan serà el rei als ports més alts de Sícera,
	la rereguarda haurà perdut de vista.
	Hi haurà el nebot Roland, comte bel·líger,	585
	amb Oliver, del qual tant es refia.
	Vint mil francs formen la seva companyia.
	Doncs, si amb cent mil pagans els envestíeu
	i aquests primers de sobte els combatien,
	la gent de França rebrà danys i ferides.	590
	Ho heu de saber: sofrireu matadissa.
	Nova batalla doneu-los de seguida:
	de l’una o l’altra, Roland no haurà fugida.
	Així haureu fet gentil cavalleria;
	mai més no tindreu guerra en tota vostra vida.»	595
XLV	«Si es pogués fer que Roland hi fos mort,
	Carles perdria el braç dret del seu cos,
	es desfarien les admirables hosts.
	Mai més seria tan fort l’emperador:
	la Terra Pàtria romandria en repòs.»	600
	Quan l’ha sentit, Marsili el besa al coll;
	després comença a fer-li dur tresors.
XLVI	Digué Marsili: «¿Per què en seguim parlant?
	Sens confiança, cap acord res no val.
	La traïció jureu-me de Roland.»	605
	Féu Ganeló: «Serà tal com us plau.»
	Amb les relíquies de Murgleis al davant,
	jurà trair-lo i, doncs, prevaricà.
XLVII	Un faldistori de vori hi ha al davant.
	El rei Marsili un llibre hi fa portar:	610
	el que dictaren Mahoma i Tervagant.
	Això ha jurat el sarraí hispà:
	que a la ressaga, si ell troba Roland,
	l’ha de combatre amb tots els seus soldats
	i que, si pot, el comte morirà.	615
	Diu Ganeló: «Que us surtin bé aquests plans.»
XLVIII	Llavors s’acosta un pagà, Valdabrú,
	el que a Marsili va fer de preceptor.
	Tot somrient, ha dit a Ganeló:
	«La meva espasa, ningú en té de millor,	620
	duu mil mancusos, i més, sa guarnició,
	per amistat, bon senyor, jo us la don.
	Vós ajudeu-nos amb Roland, el baró;
	que a la ressaga ens el feu trobador.»
	«És cosa feta», li respon Ganeló.	625
	Llavors es besen la cara i el mentó.
XLIX	Després s’acosta un pagà, Climborí.
	A Ganeló, tot somrient li diu:
	«Jo us dono l’elm, de millors mai n’he vist.
	Vós ajudeu-nos contra Roland, l’ardit,	630
	de tal manera que el fem avergonyir.»
	«És cosa feta», Ganeló, el comte, ha dit.
	La boca es besen i el rostre tot seguit.
L	Llavors s’acosta la reina Bramimonda.
	«Molt us estimo, senyor —diu ella al comte—,	635
	car molt us preen mon senyor i els seus homes.
	Dos collarets us don per vostra esposa
	d’or i jacints i ametistes sens nombre;
	valen molt més que tots els béns de Roma.
	L’emperador no té joies tan bones.»	640
	Ell els ha pres i a l’hosa se’ls enfonya.
LI	Ara el rei crida Malduit, el tresorer:
	«¿Has preparat els béns que a Carles donarem?»
	Aquell respon: «Sí senyor, i força bé:
	set-cents camells carregats d’or i argent	645
	i vint ostatges dels més gentils d’entre els vivents.»
LII	Marsili pren Ganeló per l’espatlla
	i això li diu: «Tu ets persona cauta.
	Doncs, per la llei que creieu que més salva,
	guardeu-vos prou de canviar el coratge.	650
	Dels béns que tinc, gran quantitat vull dar-vos-en:
	tindreu deu muls carregats d’or d’Aràbia.
	I això serà cada any, l’un rere l’altre.
	Preneu les claus d’aquesta ciutat vasta
	i el gran tresor porteu ara al rei Carles;	655
	poseu, després, Roland a la ressaga.
	Si el puc trobar per un pas o collada,
	haig de lliurar-li una mortal batalla.»
	Diu Ganeló: «La veig massa llunyana.»
	Tot seguit munta i emprèn el seu viatge.	660

Prev Next