| LXVI | Alts són els puigs; les valls són tenebrors; | |
| les roques brunes, els congostos fan por. | 815 | |
| Els francs passaren el dia amb gran dolor: | ||
| a quinze llegües, hom ne sent la remor. | ||
| Així que arriben en Terra dels Majors, | ||
| veuen Gascunya, la terra del senyor. | ||
| Llavors recorden llurs feus i llurs honors | 820 | |
| i les donzelles i llurs gentils consorts: | ||
| no n’hi ha cap que no plori de cor. | ||
| I, més que els altres, el rei està angoixós: | ||
| als ports d’Espanya ha deixat el nebot. | ||
| Té una gran pena, no pot aturar el plor. | 825 |
| LXVII | Els dotze pars s’han quedat dintre Espanya; | |
| vint mil francesos tenen en llur companya. | ||
| No tenen por, ni de morir dubtança. | ||
| L’emperador se’n torna cap a França; | ||
| sota el mantell, els sentiments s’aguanta. | 830 | |
| Al seu costat, el duc Naimó cavalca | ||
| i diu al rei: «¿De què teniu recança?» | ||
| Carles respon: «Mal fa qui m’ho demana; | ||
| tinc tanta pena!, no em puc estar de plànyer-me’n. | ||
| Per Ganeló serà desfeta França. | 835 | |
| Aquesta nit m’han fet somiar els àngels | ||
| que entre les mans em trencava la llança | ||
| qui el meu nebot posà a la rereguarda. | ||
| Jo l’he deixat en una marca estranya. | ||
| ¡Déu meu! Si el perdo no podré resquitar-me’n.» | 840 |
| LXVIII | Carles el Magne no pot aturar el plor; | |
| cent mil francesos li tenen gran amor | ||
| i per Roland una terrible por: | ||
| Ganeló, el fals, n’ha fet la traïció. | ||
| Del rei pagà, ell n’ha rebut grans dons | 845 | |
| d’or i d’argent, sedes i brocats d’or, | ||
| muls i cavalls i camells i lleons. | ||
| Marsili crida d’Espanya els seus barons, | ||
| comtes, vescomtes, els ducs i els almansors | ||
| i els seus emirs i els fills dels seus comdors: | 850 | |
| quatre-cents mil n’ha aplegat en tres jorns. | ||
| A Saragossa fa sonar els seus tambors; | ||
| alcen Mahoma a la torre major | ||
| i tots l’adoren i diuen oracions. | ||
| Després cavalquen amb molta emulació | 855 | |
| per terra plana, per valls i per turons. | ||
| Ja dels de França han vist els gonfanons. | ||
| La rereguarda dels dotze companyons | ||
| no els deixarà que batalla no els don. |