LA PRIMERA ESCOMESA:
AVANTATGE DELS FRANCS

XCIII El nebot de Marsili, Aelroth,
és el primer, cavalca davant l’host.
Dels nostres francs, va dient-ne mals mots: 1190
«Falsos francesos, lluitarem cos a cos.
Us ha traït el vostre protector
foll és el rei que us ha deixat als ports.
Avui perdrà França, dolça, el renom;
el seu braç dret perdrà l’emperador.» 1195
Roland el sent i, ai Déu, quin dolor!
Broca el cavall, el deixa córrer fort
i l’escomet, el comte, tant com pot.
L’escut li trenca, li esvinça el gonió,
li obre el pit, les costelles li romp 1200
i li separa l’espinada del dors.
Li expulsa l’ànima, amb l’ascona la hi tol,
l’enfonsa bé, la hi sacseja en el cos
i, de pla amb l’asta, del cavall l’abat mort:
per la meitat li ha partit el coll. 1205
No deixarà de parlar-li, diu hom:
«Brivall, enrere! Carlemany no és gens foll,
mai no ha volgut amar la traïció.
Féu com un pros deixant-nos en els ports:
no perdrà avui França, dolça, el renom. 1210
Francs, ataqueu-los, és nostre el primer cop!
Nostre és el dret, d’aquests glotons el tort.»
XCIV Allà hi ha un duc, té per nom Falsaró;
era germà de Marsili, el baró.
Seva és la terra de Datan i Abirom. 1215
És, sota el cel, el més gran bausador.
Entre ambdós ulls, molt ample era el seu front:
li mesurava la meitat d’un peu gros.
Té un gran dolor quan veu mort el nebot;
surt de la fressa i s’exposa el duc a tot 1220
cridant l’ensenya dels pagans amb braó.
Envers els francs és molt contrariós:
«Avui perdrà França, dolça, l’honor!»
Oliver el sent i li’n ve un gran furor;
broca el cavall amb daurats esperons 1225
i l’escomet a guisa de baró.
L’escut li trenca, el gonió li romp,
li fica al cos el drap del gonfanó
i, de pla amb l’asta, l’abat mort dels arçons.
Quan mira a terra, veu estès el glotó 1230
i això li diu amb altives raons:
«Tes amenaces, brivall, no em fan cap por.
Francs, ataqueu-los, prest serem vencedors!»
Crida «Monjoia!», que és la senyera de l’emperador.
XCV Allà hi ha un rei, té per nom Corsablix; 1235
és barbaresc, d’un exòtic país,
i diu cridant als altres sarraïns:
«Aquest combat, el podeu ben tenir,
car dels francesos el nombre és ben petit
i, els que aquí són, els hem de menystenir; 1240
cap d’ells mai Carles no en podrà protegir:
el jorn d’avui els tocarà morir.»
L’ha sentit bé l’arquebisbe Turpí
i a cap més home tant odi vol tenir.
Broca el cavall amb esperons d’or fi 1245
i amb gran virtut contra ell s’ha dirigit.
L’escut li trenca, l’ausberg li fa bocins,
la grossa ascona li fica cos endins;
l’enfonsa bé; ja mort, el fa brandir
i, de pla amb l’asta, l’abat mort al camí. 1250
Mira endarrere, el glotó estès ha vist.
No deixarà de parlar-li, li diu:
«Malvat pagà, vós ens haveu mentit!
Carles, el meu senyor, sempre ens ha protegit;
els nostres francs no desitgen fugir. 1255
Tots els companys us detindrem aquí
i una altra mort us tocarà sofrir.
Francs, ataqueu-los, no ho poseu en oblit!
Gràcies a Déu, som primers a colpir.»
Crida «Monjoia!» per fer els francs més ardits. 1260
XCVI Gerí envesteix Malprimis de Brigal;
el seu escut cap diner no li val.
Li trenca tota la bloca de cristall
i, la meitat, la hi llença daltabaix;
l’ausberg li romp fins a tocar la carn, 1265
la bona ascona al cos li ha enfonsat
i el pagà cau daltabaix com un sac.
Si li enduu l’ànima el mateix Satanàs.
XCVII I el seu company Gerer l’emir ataca.
L’escut li trenca i l’ausberg li desmalla, 1270
la bona ascona li fica a les entranyes,
l’enfonsa bé, de part a part el passa
i l’abat mort al camp amb l’asta plana.
Digué Oliver «Quina gentil batalla!»
XCVIII El duc Samsò va contra l’almansor. 1275
Li romp l’escut, que és d’or i de florons,
el bon ausberg no l’ha protegit prou:
li talla el cor, el fetge i els pulmons
i l’abat mort tant si us pesa com no.
Diu l’arquebisbe: «És un cop de baró!» 1280
XCIX També Anseís el seu cavall fa córrer,
surt a l’atac de Turgís de Tortosa.
L’escut li trenca sota l’àuria bloca;
del seu ausberg li destrossa les dobles,
li enfonsa al cos la punta de l’ascona, 1285
ja per l’esquena n’ix tot el ferro fora,
i, de pla amb l’asta, al camp mort el derroca.
Digué Roland: «És el cop d’un gran home!»
C També Engeler, el gascó de Bordeus,
broca el cavall, li afluixa les regnes 1290
i es llança contra Escremís de Valtema.
L’escut del coll li escantella i espeça;
del seu ausberg la ventalla li trenca;
li obre el pit entre ambdues ansetes
i, de pla amb Tasta, l’abat mort de la sella. 1295
Després li diu: «Éreu cridat a perdre-us!»
CI I Otó escomet un pagà, Estorgant.
Al seu l’escut, pel cantell del davant,
li ha partit tot el vermell i el blanc;
del seu ausberg les faldes ha esquinçat 1300
al cos li fica el bon ferro tallant
i l’abat mort del seu rabent cavall.
Després li diu: «Ningú no us salvarà!»
CII I Berenguer va contra Estramarí.
L’escut li trenca, l’ausberg li fa bocins 1305
la forta ascona li fica cos endins
i l’abat mort entre mil sarraïns.
Dels dotze pars, deu n’han estat occits;
dos solament en queden entre els vius
l’un és Xernubles i l’altre és Margarís 1310
CIII Margarís és molt valent cavaller,
és fort i bell, és àgil i lleuger.
Broca el cavall per atacar Oliver,
sota la bloca d’or pur l’escut li fen,
Pel flanc li frega amb l’ascona l’arnés 1315
Déu l’en guardà, que al cos no li féu res.
La fusta es trenca, a terra no l’ha estès.
L’altre se’n va, ningú no ho impedeix.
Toca el claró per tal d’aplegar els seus.
CIV És la batalla terrible i comuna. 1320
Roland, el comte, no pren cap cobertura;
lluita amb l’ascona tant com l’asta li dura.
Al quinzè cop l’ha trencada i perduda
i amb Durandall, la seva espasa, nua,
broca el cavall per atacar Xernubles. 1325
Li trenca l’elm, on els carboncles lluen,
li bada tota la testa cabelluda
i li parteix els ulls i la figura
i el blanc ausberg, que és de malla menuda,
i tot el cos fins a l’enforcadura. 1330
Passant la sella, que d’or era batuda,
en el cavall l’espasa se li atura:
romp l’espinada sens cercar cap juntura
i l’abat mort damunt l’herba tofuda.
Després li diu: «Brivall, fas mala ruta! 1335
Ja de Mahoma no rebràs cap ajuda.
Tens, gran glotó, la batalla perduda.»
CV Roland, el comte, pel mig del camp cavalca;
té Durandall, que malfereix i talla.
Als sarraïns, els causa un gran carnatge. 1340
Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre,
i la sang clara regalar per la prada!
Té sang pels braços i la cota de malles;
i el seu cavall, pel coll i les espatlles.
I Oliver no para de combatre. 1345
Els dotze pars no n’han de rebre blasmes,
i els seus francesos ataquen i batallen.
Els pagans moren i alguns d’ells es desmaien.
Diu l’arquebisbe: «Nostres barons benhagen!»
Crida «Monjoia!», que és l’ensenya de Carles. 1350
CVI També Oliver pel camp cavalca, el pros.
Ha romput l’asta, només li’n queda un tros,
i es llança contra un pagà, Malsaró.
Li romp l’escut, que és d’or i de florons;
els seus dos ulls li treu de sota el front 1355
i el seu cervell sobre els peus li rebot.
Junt amb set-cents dels seus el bolca mort.
Després ha occit Turgís; també Esturgós.
Estella l’asta, fins al puny se li romp.
Roland li diu: «¿Què feu vós, companyó? 1360
En tal batalla no em serveix un bastó;
ferro i acer, sols ells tenen valor.
¿On tens l’espasa? Altaclara és son nom,
n’és d’or la guarda i de cristall el pom.»
«No la puc treure —Oliver li respon—, 1365
massa enfeinat estic repartint cops.»
CVII I Oliver s’ha tret la bona espasa
que el seu company Roland tant li ha reclamada:
com tot un cavaller la hi ha mostrada.
Llavors, Justí de Vallferrera ataca; 1370
tota la testa pel mig li ha esberlada,
li talla el cos, l’ausberg de color saura,
la bona sella, que d’or era encastada,
i, al seu cavall, li parteix l’espinada.
L’abat ben mort davant seu a la prada. 1375
Roland li diu: «Germà, us reconec ara.
Per aitals cops Carlemany més ens ama.»
Pertot arreu Monjoia és aclamada.
CVIII Cavalca el comte Gerí el cavall Sorel
i el seu company Gerer dalt Passacerf. 1380
Fluixes les regnes, tots dos broquen de ferm
i es llancen contra un pagà, Timozel,
l’un per l’escut i l’altre per l’ausberg.
Ambdues llances li trenquen dins la pell
i el bolquen mort al bell mig d’un guaret. 1385
No he sentit dir, ni jo tampoc no ho sé,
quin de tots dos va ésser el més lleuger.
Esperverís, que fou fill de Borel,
el va matar Engeler de Bordeus.
I l’arquebisbe els matà Siglorel, 1390
el fetiller, que ja estigué a l’infern:
Júpiter fou-ne el conductor enciser.
Digué Turpí: «Se l’ha buscada, aquest!»
Respon Roland: «Vençut és el pervers.
Germà Oliver, tals cops m’agraden pler.» 1395
CIX S’ha endurit més mentrestant la barreja.
Francs i pagans terribles cops s’assesten:
els uns ataquen, els altres es defensen.
Hi ha tanta fusta trencada i sangonenta,
tants gonfanons romputs, tantes ensenyes, 1400
tants bons francesos llur joventut hi perden!
No reveuran llurs mares ni llurs fembres
ni aquells de França que als passos els esperen.
I Carlemany plora i es desespera.
¿De què serveix? Ja no tenen defensa. 1405
Molt mal servei Ganeló li va retre:
a Saragossa, la mainada va vendre.
Però després va perdre vida i membres;
va ser penjat a Aquisgrà, per sentència,
i els seus parents amb ell: eren uns trenta, 1410
que no esperaven la mort haver de rebre.
CX El combat és molt feixuc i tremend.
Lluiten Roland i Oliver de valent,
més de mil cops va repartint Turpí de Reims,
els dotze pars no s’encanten pas gens 1415
i tots els francs lluiten conjuntament.
Moren pagans a milenars i a cents:
només se salven els que fugen corrents;
vulguin-ho o no, tots hi deixen llur temps.
Els francs hi perden els millors combatents; 1420
no reveuran llurs pares ni parents
ni Carlemany, que als ports n’està pendent.
A França esclata una tempesta ingent:
hi ha tempestat de trons i vent,
pluges i pedra desmesuradament; 1425
l’un rere l’altre, els llamps cauen de ferm.
Un terratrèmol és això realment.
De Sant Miquel del Perill fins a Sens,
de Besançó fins al port de Wisant,
s’esquerden tots els murs i les parets. 1430
Són les tenebres en ple migdia ingents;
sols fa claror si es fen el firmament.
Tothom qui ho veu té un gran espantament.
Els demés diuen: «Som a l’acabament,
la fi del món, que se’ns ha fet present.» 1435
No és veritat això que estan dient:
És la immensa dolor per la mort de Roland.