LA
PRIMERA ESCOMESA:
AVANTATGE DELS FRANCS
| XCIII | El nebot de Marsili, Aelroth, | |
| és el primer, cavalca davant l’host. | ||
| Dels nostres francs, va dient-ne mals mots: | 1190 | |
| «Falsos francesos, lluitarem cos a cos. | ||
| Us ha traït el vostre protector | ||
| foll és el rei que us ha deixat als ports. | ||
| Avui perdrà França, dolça, el renom; | ||
| el seu braç dret perdrà l’emperador.» | 1195 | |
| Roland el sent i, ai Déu, quin dolor! | ||
| Broca el cavall, el deixa córrer fort | ||
| i l’escomet, el comte, tant com pot. | ||
| L’escut li trenca, li esvinça el gonió, | ||
| li obre el pit, les costelles li romp | 1200 | |
| i li separa l’espinada del dors. | ||
| Li expulsa l’ànima, amb l’ascona la hi tol, | ||
| l’enfonsa bé, la hi sacseja en el cos | ||
| i, de pla amb l’asta, del cavall l’abat mort: | ||
| per la meitat li ha partit el coll. | 1205 | |
| No deixarà de parlar-li, diu hom: | ||
| «Brivall, enrere! Carlemany no és gens foll, | ||
| mai no ha volgut amar la traïció. | ||
| Féu com un pros deixant-nos en els ports: | ||
| no perdrà avui França, dolça, el renom. | 1210 | |
| Francs, ataqueu-los, és nostre el primer cop! | ||
| Nostre és el dret, d’aquests glotons el tort.» |
| XCIV | Allà hi ha un duc, té per nom Falsaró; | |
| era germà de Marsili, el baró. | ||
| Seva és la terra de Datan i Abirom. | 1215 | |
| És, sota el cel, el més gran bausador. | ||
| Entre ambdós ulls, molt ample era el seu front: | ||
| li mesurava la meitat d’un peu gros. | ||
| Té un gran dolor quan veu mort el nebot; | ||
| surt de la fressa i s’exposa el duc a tot | 1220 | |
| cridant l’ensenya dels pagans amb braó. | ||
| Envers els francs és molt contrariós: | ||
| «Avui perdrà França, dolça, l’honor!» | ||
| Oliver el sent i li’n ve un gran furor; | ||
| broca el cavall amb daurats esperons | 1225 | |
| i l’escomet a guisa de baró. | ||
| L’escut li trenca, el gonió li romp, | ||
| li fica al cos el drap del gonfanó | ||
| i, de pla amb l’asta, l’abat mort dels arçons. | ||
| Quan mira a terra, veu estès el glotó | 1230 | |
| i això li diu amb altives raons: | ||
| «Tes amenaces, brivall, no em fan cap por. | ||
| Francs, ataqueu-los, prest serem vencedors!» | ||
| Crida «Monjoia!», que és la senyera de l’emperador. |
| XCV | Allà hi ha un rei, té per nom Corsablix; | 1235 |
| és barbaresc, d’un exòtic país, | ||
| i diu cridant als altres sarraïns: | ||
| «Aquest combat, el podeu ben tenir, | ||
| car dels francesos el nombre és ben petit | ||
| i, els que aquí són, els hem de menystenir; | 1240 | |
| cap d’ells mai Carles no en podrà protegir: | ||
| el jorn d’avui els tocarà morir.» | ||
| L’ha sentit bé l’arquebisbe Turpí | ||
| i a cap més home tant odi vol tenir. | ||
| Broca el cavall amb esperons d’or fi | 1245 | |
| i amb gran virtut contra ell s’ha dirigit. | ||
| L’escut li trenca, l’ausberg li fa bocins, | ||
| la grossa ascona li fica cos endins; | ||
| l’enfonsa bé; ja mort, el fa brandir | ||
| i, de pla amb l’asta, l’abat mort al camí. | 1250 | |
| Mira endarrere, el glotó estès ha vist. | ||
| No deixarà de parlar-li, li diu: | ||
| «Malvat pagà, vós ens haveu mentit! | ||
| Carles, el meu senyor, sempre ens ha protegit; | ||
| els nostres francs no desitgen fugir. | 1255 | |
| Tots els companys us detindrem aquí | ||
| i una altra mort us tocarà sofrir. | ||
| Francs, ataqueu-los, no ho poseu en oblit! | ||
| Gràcies a Déu, som primers a colpir.» | ||
| Crida «Monjoia!» per fer els francs més ardits. | 1260 |
| XCVI | Gerí envesteix Malprimis de Brigal; | |
| el seu escut cap diner no li val. | ||
| Li trenca tota la bloca de cristall | ||
| i, la meitat, la hi llença daltabaix; | ||
| l’ausberg li romp fins a tocar la carn, | 1265 | |
| la bona ascona al cos li ha enfonsat | ||
| i el pagà cau daltabaix com un sac. | ||
| Si li enduu l’ànima el mateix Satanàs. |
| XCVII | I el seu company Gerer l’emir ataca. | |
| L’escut li trenca i l’ausberg li desmalla, | 1270 | |
| la bona ascona li fica a les entranyes, | ||
| l’enfonsa bé, de part a part el passa | ||
| i l’abat mort al camp amb l’asta plana. | ||
| Digué Oliver «Quina gentil batalla!» |
| XCVIII | El duc Samsò va contra l’almansor. | 1275 |
| Li romp l’escut, que és d’or i de florons, | ||
| el bon ausberg no l’ha protegit prou: | ||
| li talla el cor, el fetge i els pulmons | ||
| i l’abat mort tant si us pesa com no. | ||
| Diu l’arquebisbe: «És un cop de baró!» | 1280 |
| XCIX | També Anseís el seu cavall fa córrer, | |
| surt a l’atac de Turgís de Tortosa. | ||
| L’escut li trenca sota l’àuria bloca; | ||
| del seu ausberg li destrossa les dobles, | ||
| li enfonsa al cos la punta de l’ascona, | 1285 | |
| ja per l’esquena n’ix tot el ferro fora, | ||
| i, de pla amb l’asta, al camp mort el derroca. | ||
| Digué Roland: «És el cop d’un gran home!» |
| C | També Engeler, el gascó de Bordeus, | |
| broca el cavall, li afluixa les regnes | 1290 | |
| i es llança contra Escremís de Valtema. | ||
| L’escut del coll li escantella i espeça; | ||
| del seu ausberg la ventalla li trenca; | ||
| li obre el pit entre ambdues ansetes | ||
| i, de pla amb Tasta, l’abat mort de la sella. | 1295 | |
| Després li diu: «Éreu cridat a perdre-us!» |
| CI | I Otó escomet un pagà, Estorgant. | |
| Al seu l’escut, pel cantell del davant, | ||
| li ha partit tot el vermell i el blanc; | ||
| del seu ausberg les faldes ha esquinçat | 1300 | |
| al cos li fica el bon ferro tallant | ||
| i l’abat mort del seu rabent cavall. | ||
| Després li diu: «Ningú no us salvarà!» |
| CII | I Berenguer va contra Estramarí. | |
| L’escut li trenca, l’ausberg li fa bocins | 1305 | |
| la forta ascona li fica cos endins | ||
| i l’abat mort entre mil sarraïns. | ||
| Dels dotze pars, deu n’han estat occits; | ||
| dos solament en queden entre els vius | ||
| l’un és Xernubles i l’altre és Margarís | 1310 |
| CIII | Margarís és molt valent cavaller, | |
| és fort i bell, és àgil i lleuger. | ||
| Broca el cavall per atacar Oliver, | ||
| sota la bloca d’or pur l’escut li fen, | ||
| Pel flanc li frega amb l’ascona l’arnés | 1315 | |
| Déu l’en guardà, que al cos no li féu res. | ||
| La fusta es trenca, a terra no l’ha estès. | ||
| L’altre se’n va, ningú no ho impedeix. | ||
| Toca el claró per tal d’aplegar els seus. |
| CIV | És la batalla terrible i comuna. | 1320 |
| Roland, el comte, no pren cap cobertura; | ||
| lluita amb l’ascona tant com l’asta li dura. | ||
| Al quinzè cop l’ha trencada i perduda | ||
| i amb Durandall, la seva espasa, nua, | ||
| broca el cavall per atacar Xernubles. | 1325 | |
| Li trenca l’elm, on els carboncles lluen, | ||
| li bada tota la testa cabelluda | ||
| i li parteix els ulls i la figura | ||
| i el blanc ausberg, que és de malla menuda, | ||
| i tot el cos fins a l’enforcadura. | 1330 | |
| Passant la sella, que d’or era batuda, | ||
| en el cavall l’espasa se li atura: | ||
| romp l’espinada sens cercar cap juntura | ||
| i l’abat mort damunt l’herba tofuda. | ||
| Després li diu: «Brivall, fas mala ruta! | 1335 | |
| Ja de Mahoma no rebràs cap ajuda. | ||
| Tens, gran glotó, la batalla perduda.» |
| CV | Roland, el comte, pel mig del camp cavalca; | |
| té Durandall, que malfereix i talla. | ||
| Als sarraïns, els causa un gran carnatge. | 1340 | |
| Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre, | ||
| i la sang clara regalar per la prada! | ||
| Té sang pels braços i la cota de malles; | ||
| i el seu cavall, pel coll i les espatlles. | ||
| I Oliver no para de combatre. | 1345 | |
| Els dotze pars no n’han de rebre blasmes, | ||
| i els seus francesos ataquen i batallen. | ||
| Els pagans moren i alguns d’ells es desmaien. | ||
| Diu l’arquebisbe: «Nostres barons benhagen!» | ||
| Crida «Monjoia!», que és l’ensenya de Carles. | 1350 |
| CVI | També Oliver pel camp cavalca, el pros. | |
| Ha romput l’asta, només li’n queda un tros, | ||
| i es llança contra un pagà, Malsaró. | ||
| Li romp l’escut, que és d’or i de florons; | ||
| els seus dos ulls li treu de sota el front | 1355 | |
| i el seu cervell sobre els peus li rebot. | ||
| Junt amb set-cents dels seus el bolca mort. | ||
| Després ha occit Turgís; també Esturgós. | ||
| Estella l’asta, fins al puny se li romp. | ||
| Roland li diu: «¿Què feu vós, companyó? | 1360 | |
| En tal batalla no em serveix un bastó; | ||
| ferro i acer, sols ells tenen valor. | ||
| ¿On tens l’espasa? Altaclara és son nom, | ||
| n’és d’or la guarda i de cristall el pom.» | ||
| «No la puc treure —Oliver li respon—, | 1365 | |
| massa enfeinat estic repartint cops.» |
| CVII | I Oliver s’ha tret la bona espasa | |
| que el seu company Roland tant li ha reclamada: | ||
| com tot un cavaller la hi ha mostrada. | ||
| Llavors, Justí de Vallferrera ataca; | 1370 | |
| tota la testa pel mig li ha esberlada, | ||
| li talla el cos, l’ausberg de color saura, | ||
| la bona sella, que d’or era encastada, | ||
| i, al seu cavall, li parteix l’espinada. | ||
| L’abat ben mort davant seu a la prada. | 1375 | |
| Roland li diu: «Germà, us reconec ara. | ||
| Per aitals cops Carlemany més ens ama.» | ||
| Pertot arreu Monjoia és aclamada. |
| CVIII | Cavalca el comte Gerí el cavall Sorel | |
| i el seu company Gerer dalt Passacerf. | 1380 | |
| Fluixes les regnes, tots dos broquen de ferm | ||
| i es llancen contra un pagà, Timozel, | ||
| l’un per l’escut i l’altre per l’ausberg. | ||
| Ambdues llances li trenquen dins la pell | ||
| i el bolquen mort al bell mig d’un guaret. | 1385 | |
| No he sentit dir, ni jo tampoc no ho sé, | ||
| quin de tots dos va ésser el més lleuger. | ||
| Esperverís, que fou fill de Borel, | ||
| el va matar Engeler de Bordeus. | ||
| I l’arquebisbe els matà Siglorel, | 1390 | |
| el fetiller, que ja estigué a l’infern: | ||
| Júpiter fou-ne el conductor enciser. | ||
| Digué Turpí: «Se l’ha buscada, aquest!» | ||
| Respon Roland: «Vençut és el pervers. | ||
| Germà Oliver, tals cops m’agraden pler.» | 1395 |
| CIX | S’ha endurit més mentrestant la barreja. | |
| Francs i pagans terribles cops s’assesten: | ||
| els uns ataquen, els altres es defensen. | ||
| Hi ha tanta fusta trencada i sangonenta, | ||
| tants gonfanons romputs, tantes ensenyes, | 1400 | |
| tants bons francesos llur joventut hi perden! | ||
| No reveuran llurs mares ni llurs fembres | ||
| ni aquells de França que als passos els esperen. | ||
| I Carlemany plora i es desespera. | ||
| ¿De què serveix? Ja no tenen defensa. | 1405 | |
| Molt mal servei Ganeló li va retre: | ||
| a Saragossa, la mainada va vendre. | ||
| Però després va perdre vida i membres; | ||
| va ser penjat a Aquisgrà, per sentència, | ||
| i els seus parents amb ell: eren uns trenta, | 1410 | |
| que no esperaven la mort haver de rebre. |
| CX | El combat és molt feixuc i tremend. | |
| Lluiten Roland i Oliver de valent, | ||
| més de mil cops va repartint Turpí de Reims, | ||
| els dotze pars no s’encanten pas gens | 1415 | |
| i tots els francs lluiten conjuntament. | ||
| Moren pagans a milenars i a cents: | ||
| només se salven els que fugen corrents; | ||
| vulguin-ho o no, tots hi deixen llur temps. | ||
| Els francs hi perden els millors combatents; | 1420 | |
| no reveuran llurs pares ni parents | ||
| ni Carlemany, que als ports n’està pendent. | ||
| A França esclata una tempesta ingent: | ||
| hi ha tempestat de trons i vent, | ||
| pluges i pedra desmesuradament; | 1425 | |
| l’un rere l’altre, els llamps cauen de ferm. | ||
| Un terratrèmol és això realment. | ||
| De Sant Miquel del Perill fins a Sens, | ||
| de Besançó fins al port de Wisant, | ||
| s’esquerden tots els murs i les parets. | 1430 | |
| Són les tenebres en ple migdia ingents; | ||
| sols fa claror si es fen el firmament. | ||
| Tothom qui ho veu té un gran espantament. | ||
| Els demés diuen: «Som a l’acabament, | ||
| la fi del món, que se’ns ha fet present.» | 1435 | |
| No és veritat això que estan dient: | ||
| És la immensa dolor per la mort de Roland. |