PLANY PER ROLAND
| CCVI | L’emperador del desmai torna en si. | |
| El duc Naimó i el brau comte Acelí | ||
| i Godofred d’Anjou i son germà Enric | ||
| prenen el rei i l’alcen sota un pi. | ||
| Quan mira a terra veu el nebot occit | 2885 | |
| i dolçament així el plany afligit: | ||
| «Déu t’hagi perdonat, Roland, amic!» | ||
| Jamai cap home tal cavaller no ha vist | ||
| per grans batalles lliurar i fer-les finir. | ||
| El meu honor se’n va cap a la fi.» | 2890 | |
| Carles s’esmaia, no ho pot pas impedir. |
| CCVII | Del seu desmai revé l’emperador. | |
| Mentre el sostenen quatre dels seus barons, | ||
| ell mira a terra; hi veu mort el nebot: | ||
| té el cos gallard, ha perdut el color, | 2895 | |
| té els ulls girats, molt plens de tenebrors. | ||
| Carles el plany amb força fe i amor: | ||
| «Amic Roland, que l’ànima Déu et posi entre flors; | ||
| que, al paradís, hi siguis gloriós. | ||
| Com vas venir a Espanya amb mal senyor! | 2900 | |
| Molt gran dolor per tu tindré tots jorns. | ||
| Com decaurà des d’ara el meu valor! | ||
| Ja no tindré qui em sostindrà l’honor. | ||
| No em queda, crec, cap amic, ni un de sol; | ||
| prou tinc parents, però cap de tan pros.» | 2905 | |
| I s’estira els cabells a mans plenes, irós. | ||
| Cent mil francesos tenen tan gran dolor | ||
| que no s’estan de plorar amb amargor. |
| CCVIII | «Amic Roland, tornaré cap a França. | |
| Quan jo seré a Loó, el meu estatge, | 2910 | |
| gent estrangera vinguts de moltes marques | ||
| diran: ‘¿On és el capità de la mainada?’ | ||
| Jo els respondré que el comte és mort a Espanya. | ||
| Amb gran dolor governaré el reialme. | ||
| No tindré un jorn sense plorar no plànyer-me’n.» | 2915 |
| CCIX | «Amic Roland, prohom, joventut bella, | |
| quan jo seré a Aquisgrà, a la capella, | ||
| vindran vassalls, notícies voldran rebre | ||
| i els en daré de terribles i pèssimes: | ||
| ‘És mort el meu nebot, que em féu tantes conquestes*. | 2920 | |
| I s’alçaran els saxons contra meva | ||
| i els búlgars i hongaresos i tanta gent adversa, | ||
| romans, pullencs i tots els de Palerne | ||
| i els africans; també els de Califerna. | ||
| Llavors vindran les penes i sofrences. | 2925 | |
| ¿Qui em guiarà les hosts amb tanta empenta | ||
| ara que és mort qui les manava sempre? | ||
| Ai França, que deserta et quedes! | ||
| Tinc tant dolor que haver de viure em pesa!» | ||
| La barba blanca a estirar-se comença | 2930 | |
| i amb totes dues mans els cabells de la testa. | ||
| Cent mil francesos es desmaien per terra. |
| CCX | «Déu t’hagi perdonat, Roland, amic. | |
| Que la teva ànima estigui al paradís. | ||
| La dolça França ha assolat qui t’ha occit. | 2935 | |
| Tinc tant dolor que no voldria viure | ||
| més que els meus homes que ahir per mi moriren. | ||
| Que vulgui Déu, fill de santa Maria, | ||
| que, abans que arribi als ports més alts de Sícera, | ||
| del meu cos l’ànima hagi estat departida | 2940 | |
| i entre les seves sigui ben acollida | ||
| i que la meva carn sigui amb ells sebollida.» | ||
| Plora pels ulls i la barba s’estira. | ||
| Fa el duc Naimó: «Carles està encès d’ira». |