TURPÍ I ROLAND
| CLXI | Els pagans fugen fellons i apesarats; | |
| devers Espanya se’n van forçant el pas. | 2165 | |
| Roland, el comte, no els pot pas encalçar | ||
| car ha perdut Vellantic, el cavall. | ||
| Vulgui-ho o no, a peu es va quedar. | ||
| I l’arquebisbe Turpí anà a ajudar. | ||
| El seu elm d’or li desllaçà del cap, | 2170 | |
| el blanc ausberg lleuger li va llevar, | ||
| el seu brial del tot li va esquinçar | ||
| i les grans nafres amb els panys li embenà. | ||
| Contra el seu pit tot seguit l’abraçà | ||
| i a l’herba verda suaument el tombà. | 2175 | |
| Molt dolçament Roland li ha pregat: | ||
| «Ah gentil home, deu-me adéu-siau! | ||
| Tots els companys, que tant vam estimar, | ||
| ara són morts; no els hem d’abandonar. | ||
| Els vull cercar i identificar | 2180 | |
| i davant vostre els posaré arrengats.» | ||
| Féu l’arquebisbe: «Aneu-los a buscar. | ||
| Gràcies a Déu, vostre i meu és el camp.» |
| CLXII | Roland s’allunya, recorre el camp tot sol; | |
| segueix les valls, ressegueix els turons. | 2185 | |
| Troba Gerí, Gerer, el seu companyó, | ||
| i Berenguer. També ha trobat Otó. | ||
| Troba Anseís i també el duc Samsó. | ||
| Troba Gerard el Vell de Rosselló. | ||
| Els ha agafat d’un a un el baró, | 2190 | |
| vers l’arquebisbe se’n va portant-los tots | ||
| i els posa en fila davant dels seus genolls. | ||
| Turpí de Reims no pot aturar el plor, | ||
| alça la mà, fa la benedicció, | ||
| i després diu: «Malaguanyats senyors! | 2195 | |
| Que vostres ànimes rebi el Déu gloriós, | ||
| que al paradís les posi enmig de flors. | ||
| La meva mort em té molt angoixós; | ||
| no veuré més el gran emperador.» |
| CLXIII | Roland, el comte, s’allunya novament. | 2200 |
| Ara ha trobat son company Oliver | ||
| i l’ha abraçat, contra el seu pit l’estreny; | ||
| fent-ho com pot, a l’arquebisbe ve; | ||
| sobre un escut amb els altres l’ajeu. | ||
| Turpí l’absol i el senya en nom de Déu. | 2205 | |
| Creix el seu dol i el seu entendriment. | ||
| Digué Roland: «Bon company Oliver, | ||
| Vós fóreu fill del duc Rainer, | ||
| que era marquès en la vall de Runers. | ||
| Per rompre llances i especejar broquers, | 2210 | |
| per esvair o per vèncer els superbs, | ||
| per sostenir i aconsellar els valents, | ||
| no hi ha cap cavaller millor dessota el cel.» |
| CLXIV | Roland, el comte, quan ha vist morts els pars, | 2215 |
| i Oliver, que ell estimava tant, | ||
| amb gran tendresa s’ha posat a plorar. | ||
| Tot el seu rostre s’ha descolorat; | ||
| té un dol tan gran que no es pot aguantar: | ||
| vulgui-ho o no, ha caigut desmaiat. | 2220 | |
| Diu l’arquebisbe: «Sou ben desventurat!» |