EL CONSELL DE L’EMPERADOR
| XII | L’emperador se n’ha anat sota un pi. | |
| Crida els barons pel seu consell tenir: | ||
| el duc Otger, l’arquebisbe Turpí, | 170 | |
| Ricard el Vell i el seu nebot Enric | ||
| i, de Gascunya, el pros comte Acelí; | ||
| Tubau de Reims i Miló, el seu cosí. | ||
| També hi anaren els pars Gerer i Gerí | ||
| i amb ells el comte Roland hi va acudir | 175 | |
| amb Oliver, l’home pros i gentil. | ||
| De francs de França, en vénen més de mil. | ||
| Ganeló hi ve, aquell que els va trair. | ||
| S’obre el consell que per dissort seguí. | ||
| «Senyors barons —diu l’emperador Carles—, | 180 |
| XIII | el rei Marsili m’ha enviat un missatge. | |
| Gran quantitat dels seus béns vol donar-me: | ||
| óssos, lleons, llebrers encadenables, | ||
| set-cents camells i mil astors mudables; | ||
| quatre-cents muls carregats d’or d’Aràbia: | 185 | |
| me n’enduré ben bé cinquanta carruatges. | ||
| Mes ell em prega d’anar-me’n cap a França | ||
| i em seguirà a Aquisgrà, el meu estatge, | ||
| on nostra llei rebrà, la que més salva, | ||
| i, cristià, de mi tindrà les marques. | 190 | |
| Però no sé quins són els seus coratges.» | ||
| Diuen els francs: «Ens cal tenir-hi guarda.» |
| XIV | Així que Carles la proposta els explica, | |
| Roland, el comte, que no s’hi avenia, | ||
| s’alça dempeus i surt a contradir-la. | 195 | |
| Diu això al rei: «En mala hora el creuríeu! | ||
| Set anys sencers fa que a Espanya veníem. | ||
| Jo us conquerí Pamplona i Commibles, | ||
| he pres Valterna i la terra de Pina | ||
| i Balaguer i Tudela i Sezília. | 200 | |
| El rei Marsili hi féu molt gran traïda: | ||
| dels seus pagans, us n’hi va enviar quinze, | ||
| rams d’olivera les seves mans tenien | ||
| i us varen dur les mateixes notícies. | ||
| Dels vostres francs un consell requeríreu | 205 | |
| i us el donaren amb molta lleugeria. | ||
| Quan al pagà dos comtes trametíeu, | ||
| l’un fou Basant i l’altre era Basili, | ||
| els tallà el cap als puigs, vora d’Altíüa. | ||
| Feu, doncs, la guerra tal com l’heu conduïda: | 210 | |
| a Saragossa meneu l’host reunida, | ||
| poseu-hi setge per tota vostra vida, | ||
| vengeu aquells que els traïdors occiren.» |
| XV | L’emperador la seva testa acota, | |
| la barba es toca, el mostatxo es retorça. | 215 | |
| Ni en bé ni en mal no fa al nebot resposta. | ||
| Tret Ganeló, cap francès no obrí boca. | ||
| Es posa dret, al rei Carles s’acosta | ||
| i amb gran supèrbia el seu discurs aboca: | ||
| «No cregueu mai —li diu— cap poca-solta, | 220 | |
| ni a mi ni els altres si no és en profit vostre. | ||
| Si el rei Marsili aquest acord proposa: | ||
| que amb les mans juntes esdevindrà el teu home, | ||
| que tot Espanya tindrà per mercè vostra | ||
| i que rebrà la mateixa llei nostra, | 225 | |
| a qui us consella tal pacte no concloure, | ||
| molt poc, senyor, com mori rem li importa. | ||
| No és just atendre paraules orgulloses; | ||
| deixem els necis, siguem gent cautelosa.» |
| XVI | Després d’això Naimó hi ha intervingut, | 230 |
| més valent que ell no hi ha a la cort ningú, | ||
| i diu al rei: «Heu sentit bé el discurs; | ||
| Ganeló, el comte, la contesta ha sabut. | ||
| Hi ha saviesa, entès com és degut. | ||
| El rei Marsili, amb guerra, l’heu vençut: | 235 | |
| tots els castells que tenia ha perdut | ||
| i amb catapultes heu enrunat llurs murs, | ||
| li heu cremat ciutats i té els homes vençuts. | ||
| Quan us demana de rebre el vostre indult, | ||
| pecat faria qui fos contra ell més dur. | 240 | |
| Si per ostatges vol fer-vos-en segur, | ||
| aquesta guerra no es pot dur més amunt.» | ||
| Diuen els francs: «Ha ben parlat el duc.» |