GANELÓ I BLANCANDRÍ

XXVIII Cavalca Ganeló. Sota una olivera alta,
als missatgers sarraïns s’atansava,
mes Blancandrí, ressagat, l’esperava.
Amb gran cautela es parlen l’un a l’altre.
Diu Blancandrí: «Meravellós és Carles. 370
Conquerí Pulla i tota la Calàbria,
cap a Anglaterra passà la mar salada:
per a sant Pere el tribut va guanyar-ne.
¿Què ens requereix dintre la nostra marca?»
Ganeló hi diu: «Aital és son coratge. 375
No hi haurà mai qui amb ell es vulgui batre.»
XXIX Diu Blancandrí: «Els francs són gent molt noble,
mes fan gran mal aquells ducs i aquells comtes
a llur senyor quan certs consells li donen
i es martiritzen l’un a l’altre i confonen.» 380
Ganeló hi diu: «Això no ho fa cap home,
només Roland, i encar n’haurà deshonra.
Ahir al matí, seia Carles a l’ombra,
vingué el nebot, revestit amb la cota,
de saquejar pels volts de Carcassona. 385
Duia, vermella, a les mans una poma.
‘Teniu, senyor —digué Roland a l’oncle—,
de tots els reis us lliuro les corones.’
El seu orgull l’hauria de confondre
car cada jorn a la mort s’abandona. 390
Si algú el matés, tindríem pau tothora.»
XXX Diu Blancandrí: «Roland és molt dolent.
Vol en tothom metre acovardiment.
Totes les terres posa en requeriment.
¿Amb quina gent tanta guerra pot fer?» 395
Ganeló hi diu: «Amb la francesa gent.
L’estimen tant! No li falleixen gens.
D’or i d’argent els fa tants de presents!,
muls i destrers, sedes i guarniments.
Té al seu albir l’emperador mateix. 400
Conquerirà les terres d’aquí fins a Orient.»
XXXI Tant cavalcaren Ganeló i Blancandrí
que l’un a l’altre va jurar el compromís
que cercarien que Roland fos occit.
Tant cavalcaren per vies i camins, 405
que a Saragossa sota un teix ja els tenim.
Hi ha un faldistori sota l’ombra d’un pi,
cobert amb un domàs alexandrí.
Hi seu el rei que d’Espanya és cadí.
Al seu voltant hi ha vint mil sarraïns. 410
No n’hi ha cap que un sol mot gosi dir
per les notícies que voldrien sentir.
Heus aquí ja Ganeló i Blancandrí.