LA GRAN BATALLA CONTRA BALIGANT
| CCXXXVII | Grans són les hosts i les esquadres belles. | |
| No hi ha entre elles ni puigs ni valls ni penyes, | ||
| boscos o selves: no hi pot haver sorpreses. | ||
| Sobre la plana, francs i pagans es veuen. | ||
| Diu Baligant: «Som-hi, gent meva adversa, | 3295 | |
| cavalqueu ja per cercar l’escomesa!» | ||
| Porta l’ensenya Amborres d’Olofema. | ||
| Els pagans criden, Preciosa l’anomenen. | ||
| Diuen els francs: «Avui us toca perdre!» | ||
| Molt fortament «Monjoia!» repeteixen. | 3300 | |
| L’emperador fa sonar les trompetes | ||
| i l’olifant, que a tots dóna ardidesa. | ||
| Fan els pagans: «La gent del rei és bella. | ||
| Avui tindrem una cruel barreja.» |
| CCXXXVIII | Gran és la plana i és ampla la contrada. | 3305 |
| Brillen els elms amb pedres encastades | ||
| i tants escuts i tantes cotes saures | ||
| i les ascones amb ensenyes fermades. | ||
| Els clarons sonen, les seves veus són clares, | ||
| i l’olifant ressona més que els altres. | 3310 | |
| Llavors l’emir el seu germà demana: | ||
| és Canabeu, Floridea l’acata | ||
| i fins a Val Sebrea estén les seves marques. | ||
| Li ha mostrat les esquadres de Carles: | ||
| «Guaiteu l’orgull de la famosa França! | 3315 | |
| L’emperador molt altívol cavalca; | ||
| va amb els barbuts, a l’última companya: | ||
| sobre les malles s’han escampat les barbes, | ||
| que són tan blanques com neu sobre glaçada. | ||
| Atacaran amb llances i amb espases, | 3320 | |
| tindrem batalla, serà molt forta i aspra: | ||
| ningú n’ha vist de tan ben preparades.» | ||
| I més enllà d’on pot un hom llançar una vara, | ||
| l’emir s’avança a les seves esquadres | ||
| i això els exposa amb aquestes paraules: | 3325 | |
| «Veniu, pagans, que jo obriré la marxa.» | ||
| Ha brandejat la fusta de la llança | ||
| i n’ha girat la punta contra Carles. |
| CCXXXIX | Carles el Magne, quan ha vist Baligant | |
| i el seu dragó, l’ensenya i l’estendard, | 3330 | |
| i que els d’Aràbia tenen forces tan grans | ||
| que, la contrada, arreu l’han ocupat, | ||
| treta la part on l’emperador està, | ||
| el rei de França, així crida ben alt: | ||
| «Barons francesos, que sou uns bons vassalls, | 3335 | |
| que n’heu fet tantes, de batalles campals, | ||
| aquests pagans són falsos i covards, | ||
| la seva llei ni un sol diner no val. | ||
| Si bé són molts, això, senyors, ¿què hi fa? | ||
| Si algú no vol venir amb mi, pot marxar.» | 3340 | |
| Dels esperons, després, broca el cavall | ||
| i Tencedor li ha fet quatre salts. | ||
| Diuen els francs: «Aquest rei és un brau. | ||
| Munteu baró, ningú no us fallirà!» |
| CCXL | Clar era el dia, feia un sol radiant. | 3345 |
| Les hosts són belles i les companyes grans. | ||
| S’han enfrontat els homes del davant. | ||
| Rabel, el comte, i el comte Guineman, | ||
| fluixes les regnes dels seus rabents cavalls, | ||
| broquen amb força, els obren pas els francs, | 3350 | |
| i van a batre’s amb ascones tallants. |
| CCXLI | Rabel, el comte, és un vassall ardit. | |
| Broca el cavall amb esperons d’or fi | ||
| i el rei dels perses, Torleu, se’n va a colpir. | ||
| Ni escut ni cota el cop han resistit, | 3355 | |
| l’ascona d’or li fica cos endins | ||
| i l’abat mort sobre un matoll petit. | ||
| Diuen els francs: «L’ajut de Déu tenim. | ||
| Carles té el dret, no li hem de fallir.» |
| CCXLII | I Guineman justa amb el rei leutici: | 3360 |
| li trenca tota la tarja, que és florida, | ||
| i tot seguit el gonió li esvinça; | ||
| tota l’ensenya a dins del cos li fica | ||
| i l’abat mort: és per plorar o per riure. | ||
| Amb aquest cop, tots els francesos criden: | 3365 | |
| «Colpiu, barons, no us torbeu gens ni mica! | ||
| Carles té el dret enfront del paganisme. | ||
| Ens posà Déu en el més ver judici.» |
| CCXLIII | Malpramis seu sobre un cavall tot blanc | |
| i s’encamina contra els rengles dels francs. | 3370 | |
| Adesiara grans cops els va assestant | ||
| sovint un mort sobre un altre bolcant. | ||
| Abans que els altres, ha cridat Baligant: | ||
| «Ei barons meus que us he nodrit molts anys!, | ||
| vegeu mon fill com Carles va cercant | 3375 | |
| i que amb les armes tants barons va afrontant. | ||
| Jo no demano tenir un millor vassall. | ||
| Vinga, ajudeu-lo amb ascones tallants!» | ||
| Amb aquests mots avancen els pagans, | ||
| durs cops assesten, la barreja és molt gran. | 3380 | |
| El combat és molt terrible i pesant: | ||
| de tan cruels, en cap més temps se n’han lliurat. |
| CCXLIV | Grans són les hosts i feres les companyes; | |
| s’han encontrat ja totes les esquadres. | ||
| Aquells pagans terriblement ataquen. | 3385 | |
| Déu, quantes astes hi ha per terra trencades | ||
| i escuts romputs i cotes desmallades! | ||
| Allà veuríeu la terra tan tapada; | ||
| l’herba del camp, que és verda i delicada, | ||
| envermellida de sang que raja clara. | 3390 | |
| I Baligant ordena a la mainada: | ||
| «Colpiu, barons, les forces cristianes!» | ||
| És, la batalla, dura i aferrissada; | ||
| ni abans ni després n’hi ha hagut de tan aspres. | ||
| Fins a la nit no l’hauran acabada. | 3395 |
| CCXLV | I Baligant als seus vassalls ordena: | |
| «Colpiu, pagans, que és per això que vingéreu! | ||
| Jo us donaré dones gentils i belles | ||
| i us donaré molts feus i honors i terres.» | ||
| Fan els pagans: «Ho farem amb destresa.» | 3400 | |
| Colpint de pla les ascones hi perden; | ||
| més de cent mil espases ja són tretes. | ||
| És dolorosa i terrible la barreja. | ||
| Sols els que hi són han vist què és la guerra. |
| CCXLVI | L’emperador crida a la seva gent: | 3405 |
| «Senyors barons, jo us tinc amor i fe. | ||
| Tantes batalles heu fet en profit meu, | ||
| conquerit regnes i destronat tants reis! | ||
| Us dec un bon guardó, ho reconec, | ||
| de la meva persona, de terres i de béns. | 3410 | |
| Vengeu els fills, els germans i els hereus | ||
| que a Roncesvalls la mort ahir us prengué! | ||
| Contra els pagans, ja ho sabeu, tinc el dret.» | ||
| Els francs responen: «Senyor, vós dieu ver.» | ||
| Tots els vint mil que porta el rei amb ell, | 3415 | |
| conjuntament li prometen llur fe | ||
| i no fallir-li per mort ni per destret. | ||
| Tots s’hi apliquen amb la llança primer | ||
| i amb les espases escometen després. | ||
| El combat és d’un terrible destret. | 3420 |
| CCXLVII | Vegeu Malpramis: pel mig del camp cavalca; | |
| causa als francesos un terrible damnatge. | ||
| El duc Naimó ferotgement l’esguarda | ||
| i l’escomet amb una gran audàcia. | ||
| Del seu escut el revol li esvoralla, | 3425 | |
| del seu ausberg li destrossa les faldes, | ||
| li fica al cos tota l’ensenya saura | ||
| i l’abat mort enmig de set-cents altres. |
| CCXLVIII | I Canabeu, germà de Baligant, | |
| dels esperons d’or pur broca cavall; | 3430 | |
| es treu l’espasa, que té el pom de cristall, | ||
| colpeix Naimó sobre l’elm singular, | ||
| me li’n destrossa la meitat d’una part | ||
| i cinc corretges li talla amb el seu bran; | ||
| la capellina cap diner no li val, | 3435 | |
| talla la cofa fins a tocar la carn, | ||
| n’arrenca un tros i a terra l’ha llençat. | ||
| Gran fou el cop, el duc esternià | ||
| i hagués caigut. Sort que Déu l’ajudà. | ||
| Al coll del seu cavall es va abraçar | 3440 | |
| i, si hi hagués insistit el pagà, | ||
| ja fóra mort aquell noble vassall. | ||
| Carles de França hi va anar i l’ajudà. |
| CCLIX | El duc Naimó, l’angoixa l’escanyava | |
| i aquell pagà l’instigava a combatre. | 3445 | |
| «Brivall! —diu Carles— En mala hora el tocares!» | ||
| I l’escomet amb el seu gran coratge: | ||
| l’escut li trenca, contra el cor l’hi aixafa, | ||
| del seu ausberg li esbotza la ventalla | ||
| i l’abat mort: la sella ha quedat rasa. | 3450 |
| CCL | Molt gran dolor té Carlemany, el rei, | |
| quan veu Naimó ferit al davant seu | ||
| i la sang clara caient-li al verd herbei. | ||
| L’emperador li ha dit en secret: | ||
| «Gentil senyor, cavalqueu vora meu. | 3455 | |
| Mort és el foll que us tenia en destret; | ||
| li he ficat l’ascona dins la pell.» | ||
| Respon el duc Naimó: «Senyor, jo us crec. | ||
| Per poc que visqui molt útil us seré.» | ||
| Tots dos s’ajunten amb gran amor i fe. | 3460 | |
| Hi ha vint mil francs que cavalquen amb ells | ||
| i tots estan lluitant i escometent. |
| CCI | I Baligant va cavalcant pel camp. | |
| Es llança sobre el comte Guineman: | ||
| contra el seu cor li xafa l’escut blanc, | 3465 | |
| del seu ausberg li ha romput els panys, | ||
| els dos costats li separa dels flancs | ||
| i l’abat mort del seu rabent cavall. | ||
| I després mata Gebuí i Lorant, | ||
| i el vell Ricard, el senyor dels normands. | 3470 | |
| Els pagans criden: «Preciosa és puixant! | ||
| Colpiu, barons, que estem ben resguardats!» |
| CCLII | Qui pogués veure els cavallers d’Aràbia, | |
| i els d’Occiant i d’Argolla i de Bascla! | ||
| Amb llurs ascones malfereixen i ataquen, | 3475 | |
| però els francesos no pensen pas anar-se’n. | ||
| En moren molts, tant dels uns com dels altres, | ||
| i fins al vespre molt forta és la batalla. | ||
| Els barons francs reben un gran damnatge: | ||
| passaran molts afanys per acabar-la. | 3480 |
| CCLIII | Força bé es baten els francs i els sarraïns. | |
| Trenquen les astes i els ferros ben brunyits. | ||
| Qui hagués vist tants escuts destruïts | ||
| i hagués sentit dels ausbergs el xerric | ||
| i les espases damunt dels elms cruixir, | 3485 | |
| qui els cavallers desarçonar hagués vist | ||
| i homes xisclant contra el terra en morir, | ||
| un gran dolor podria retenir. | ||
| Aquest combat és molt dur de sofrir. | ||
| I Baligant, l’emir, prega Apol·lí | 3490 | |
| i Tervagant i Mafumet així: | ||
| «Senyors, déus meus, jo sempre us he servit; | ||
| us faré fer tres imatges d’or fi: | ||
| contra el rei Carles, vulgueu-me protegir.» | ||
| Se li presenta un privat, Gemalfí; | 3495 | |
| males notícies li porta i li diu: | ||
| «Avui, senyor, molt mala sort teniu; | ||
| ja heu perdut Malpramis, vostre fill, | ||
| i Canabeu, vostre germà, han occit, | ||
| car dos francesos molt bé se n’han sortit: | 3500 | |
| l’emperador n’és un, em sembla a mi. | ||
| Gros té el seu cos, com un marquès l’he vist, | ||
| la seva barba és blanca com una flor d’abril.» | ||
| L’emir inclina el seu elm tot seguit | ||
| i poc després el seu rostre ha ajupit. | 3505 | |
| Té un gran dolor, creu que s’està morint, | ||
| i fa cridar Jangleu l’Ultramarí. |
| CCLIV | Digué l’emir: «Jangleu, veniu, si us plau. | |
| Vós sou un pros, el vostre saber és gran | ||
| i, dels vostres consells, jo sempre n’he fet cas. | 3510 | |
| ¿Què me’n dieu, dels àrabs i dels francs? | ||
| ¿Tindrem nosaltres la victòria del camp?» | ||
| I aquell respon: «Esteu mort Baligant. | ||
| Els vostres déus ja no us protegiran. | ||
| Carles és fer; valents, els seus vassalls; | 3515 | |
| mai no he vist una gent tan audaç. | ||
| Mas, requeriu els barons d’Occiant, | ||
| els turcs i enfruns, els àrabs i els gegants. | ||
| Allò que ha de passar, no ho aneu retardant.» |
| CCLV | Es treu a fora l’emir la seva barba: | 3520 |
| tal com la flor de l’arç apareix blanca. | ||
| Passi el que passi, no vol pas amagar-se. | ||
| Porta a la boca una botzina clara; | ||
| tan clar la toca que ho sent la gent pagana; | ||
| per tot el camp s’ajunten les companyes. | 3525 | |
| Els d’Occiant renillen tots i bramen; | ||
| els argollins igual que els gossos lladren | ||
| i desafien els francs amb arrogància, | ||
| trenquen llurs rengs més estrets i els separen. | ||
| Amb aquest cop, set mil de morts n’abaten. | 3530 |
| CCLVI | El comte Otger mai per mai no s’apoca; | |
| no hi ha ningú millor que porti cota. | ||
| Quan les esquadres dels francesos veu rompre, | ||
| crida Terri, el duc d’Argona, | ||
| i Godofred d’Anjou i Jozerant, el comte, | 3535 | |
| i altivament a Carles enraona: | ||
| «Mireu com els pagans maten els vostres homes! | ||
| No plàcia a Déu que al cap porteu corona | ||
| si no ataqueu per venjar tal vergonya!» | ||
| Cap d’ells no diu ni un sol mot per respondre; | 3540 | |
| broquen amb força, els cavalls deixen córrer | ||
| i els escometen just al lloc on els troben. |
| CCLVII | Molt bé batallen el gran Carles, el rei, | |
| i el duc Naimó i el pros Otger el Danès, | ||
| i Godofred d’Anjou, el gonfanoner. | 3545 | |
| És molt valent el senyor Otger el Danès: | ||
| broca el cavall, el fa córrer de ferm, | ||
| i el portador del dragó ha escomès: | ||
| derroca Amborres a terra, davant seu, | ||
| amb el dragó i el gonfanó del rei. | 3550 | |
| La seva ensenya per terra l’emir veu | ||
| i l’estandard de Mafumet ofès. | ||
| I Baligant ja està reconeixent | ||
| que ell manté el tort i Carlemany el dret. | ||
| Els pagans àrabs s’estan ara més quiets. | 3555 | |
| L’emperador demana als seus parents: | ||
| «Barons, digueu per Déu, ¿m’ajudareu?» | ||
| Els francs responen: «No cal que ho pregunteu. | ||
| Que sigui un fals qui no lluiti de ferm.» |