LA GRAN BATALLA CONTRA BALIGANT

CCXXXVII Grans són les hosts i les esquadres belles.
No hi ha entre elles ni puigs ni valls ni penyes,
boscos o selves: no hi pot haver sorpreses.
Sobre la plana, francs i pagans es veuen.
Diu Baligant: «Som-hi, gent meva adversa, 3295
cavalqueu ja per cercar l’escomesa!»
Porta l’ensenya Amborres d’Olofema.
Els pagans criden, Preciosa l’anomenen.
Diuen els francs: «Avui us toca perdre!»
Molt fortament «Monjoia!» repeteixen. 3300
L’emperador fa sonar les trompetes
i l’olifant, que a tots dóna ardidesa.
Fan els pagans: «La gent del rei és bella.
Avui tindrem una cruel barreja.»
CCXXXVIII Gran és la plana i és ampla la contrada. 3305
Brillen els elms amb pedres encastades
i tants escuts i tantes cotes saures
i les ascones amb ensenyes fermades.
Els clarons sonen, les seves veus són clares,
i l’olifant ressona més que els altres. 3310
Llavors l’emir el seu germà demana:
és Canabeu, Floridea l’acata
i fins a Val Sebrea estén les seves marques.
Li ha mostrat les esquadres de Carles:
«Guaiteu l’orgull de la famosa França! 3315
L’emperador molt altívol cavalca;
va amb els barbuts, a l’última companya:
sobre les malles s’han escampat les barbes,
que són tan blanques com neu sobre glaçada.
Atacaran amb llances i amb espases, 3320
tindrem batalla, serà molt forta i aspra:
ningú n’ha vist de tan ben preparades.»
I més enllà d’on pot un hom llançar una vara,
l’emir s’avança a les seves esquadres
i això els exposa amb aquestes paraules: 3325
«Veniu, pagans, que jo obriré la marxa.»
Ha brandejat la fusta de la llança
i n’ha girat la punta contra Carles.
CCXXXIX Carles el Magne, quan ha vist Baligant
i el seu dragó, l’ensenya i l’estendard, 3330
i que els d’Aràbia tenen forces tan grans
que, la contrada, arreu l’han ocupat,
treta la part on l’emperador està,
el rei de França, així crida ben alt:
«Barons francesos, que sou uns bons vassalls, 3335
que n’heu fet tantes, de batalles campals,
aquests pagans són falsos i covards,
la seva llei ni un sol diner no val.
Si bé són molts, això, senyors, ¿què hi fa?
Si algú no vol venir amb mi, pot marxar.» 3340
Dels esperons, després, broca el cavall
i Tencedor li ha fet quatre salts.
Diuen els francs: «Aquest rei és un brau.
Munteu baró, ningú no us fallirà!»
CCXL Clar era el dia, feia un sol radiant. 3345
Les hosts són belles i les companyes grans.
S’han enfrontat els homes del davant.
Rabel, el comte, i el comte Guineman,
fluixes les regnes dels seus rabents cavalls,
broquen amb força, els obren pas els francs, 3350
i van a batre’s amb ascones tallants.
CCXLI Rabel, el comte, és un vassall ardit.
Broca el cavall amb esperons d’or fi
i el rei dels perses, Torleu, se’n va a colpir.
Ni escut ni cota el cop han resistit, 3355
l’ascona d’or li fica cos endins
i l’abat mort sobre un matoll petit.
Diuen els francs: «L’ajut de Déu tenim.
Carles té el dret, no li hem de fallir.»
CCXLII I Guineman justa amb el rei leutici: 3360
li trenca tota la tarja, que és florida,
i tot seguit el gonió li esvinça;
tota l’ensenya a dins del cos li fica
i l’abat mort: és per plorar o per riure.
Amb aquest cop, tots els francesos criden: 3365
«Colpiu, barons, no us torbeu gens ni mica!
Carles té el dret enfront del paganisme.
Ens posà Déu en el més ver judici.»
CCXLIII Malpramis seu sobre un cavall tot blanc
i s’encamina contra els rengles dels francs. 3370
Adesiara grans cops els va assestant
sovint un mort sobre un altre bolcant.
Abans que els altres, ha cridat Baligant:
«Ei barons meus que us he nodrit molts anys!,
vegeu mon fill com Carles va cercant 3375
i que amb les armes tants barons va afrontant.
Jo no demano tenir un millor vassall.
Vinga, ajudeu-lo amb ascones tallants!»
Amb aquests mots avancen els pagans,
durs cops assesten, la barreja és molt gran. 3380
El combat és molt terrible i pesant:
de tan cruels, en cap més temps se n’han lliurat.
CCXLIV Grans són les hosts i feres les companyes;
s’han encontrat ja totes les esquadres.
Aquells pagans terriblement ataquen. 3385
Déu, quantes astes hi ha per terra trencades
i escuts romputs i cotes desmallades!
Allà veuríeu la terra tan tapada;
l’herba del camp, que és verda i delicada,
envermellida de sang que raja clara. 3390
I Baligant ordena a la mainada:
«Colpiu, barons, les forces cristianes!»
És, la batalla, dura i aferrissada;
ni abans ni després n’hi ha hagut de tan aspres.
Fins a la nit no l’hauran acabada. 3395
CCXLV I Baligant als seus vassalls ordena:
«Colpiu, pagans, que és per això que vingéreu!
Jo us donaré dones gentils i belles
i us donaré molts feus i honors i terres.»
Fan els pagans: «Ho farem amb destresa.» 3400
Colpint de pla les ascones hi perden;
més de cent mil espases ja són tretes.
És dolorosa i terrible la barreja.
Sols els que hi són han vist què és la guerra.
CCXLVI L’emperador crida a la seva gent: 3405
«Senyors barons, jo us tinc amor i fe.
Tantes batalles heu fet en profit meu,
conquerit regnes i destronat tants reis!
Us dec un bon guardó, ho reconec,
de la meva persona, de terres i de béns. 3410
Vengeu els fills, els germans i els hereus
que a Roncesvalls la mort ahir us prengué!
Contra els pagans, ja ho sabeu, tinc el dret.»
Els francs responen: «Senyor, vós dieu ver.»
Tots els vint mil que porta el rei amb ell, 3415
conjuntament li prometen llur fe
i no fallir-li per mort ni per destret.
Tots s’hi apliquen amb la llança primer
i amb les espases escometen després.
El combat és d’un terrible destret. 3420
CCXLVII Vegeu Malpramis: pel mig del camp cavalca;
causa als francesos un terrible damnatge.
El duc Naimó ferotgement l’esguarda
i l’escomet amb una gran audàcia.
Del seu escut el revol li esvoralla, 3425
del seu ausberg li destrossa les faldes,
li fica al cos tota l’ensenya saura
i l’abat mort enmig de set-cents altres.
CCXLVIII I Canabeu, germà de Baligant,
dels esperons d’or pur broca cavall; 3430
es treu l’espasa, que té el pom de cristall,
colpeix Naimó sobre l’elm singular,
me li’n destrossa la meitat d’una part
i cinc corretges li talla amb el seu bran;
la capellina cap diner no li val, 3435
talla la cofa fins a tocar la carn,
n’arrenca un tros i a terra l’ha llençat.
Gran fou el cop, el duc esternià
i hagués caigut. Sort que Déu l’ajudà.
Al coll del seu cavall es va abraçar 3440
i, si hi hagués insistit el pagà,
ja fóra mort aquell noble vassall.
Carles de França hi va anar i l’ajudà.
CCLIX El duc Naimó, l’angoixa l’escanyava
i aquell pagà l’instigava a combatre. 3445
«Brivall! —diu Carles— En mala hora el tocares!»
I l’escomet amb el seu gran coratge:
l’escut li trenca, contra el cor l’hi aixafa,
del seu ausberg li esbotza la ventalla
i l’abat mort: la sella ha quedat rasa. 3450
CCL Molt gran dolor té Carlemany, el rei,
quan veu Naimó ferit al davant seu
i la sang clara caient-li al verd herbei.
L’emperador li ha dit en secret:
«Gentil senyor, cavalqueu vora meu. 3455
Mort és el foll que us tenia en destret;
li he ficat l’ascona dins la pell.»
Respon el duc Naimó: «Senyor, jo us crec.
Per poc que visqui molt útil us seré.»
Tots dos s’ajunten amb gran amor i fe. 3460
Hi ha vint mil francs que cavalquen amb ells
i tots estan lluitant i escometent.
CCI I Baligant va cavalcant pel camp.
Es llança sobre el comte Guineman:
contra el seu cor li xafa l’escut blanc, 3465
del seu ausberg li ha romput els panys,
els dos costats li separa dels flancs
i l’abat mort del seu rabent cavall.
I després mata Gebuí i Lorant,
i el vell Ricard, el senyor dels normands. 3470
Els pagans criden: «Preciosa és puixant!
Colpiu, barons, que estem ben resguardats!»
CCLII Qui pogués veure els cavallers d’Aràbia,
i els d’Occiant i d’Argolla i de Bascla!
Amb llurs ascones malfereixen i ataquen, 3475
però els francesos no pensen pas anar-se’n.
En moren molts, tant dels uns com dels altres,
i fins al vespre molt forta és la batalla.
Els barons francs reben un gran damnatge:
passaran molts afanys per acabar-la. 3480
CCLIII Força bé es baten els francs i els sarraïns.
Trenquen les astes i els ferros ben brunyits.
Qui hagués vist tants escuts destruïts
i hagués sentit dels ausbergs el xerric
i les espases damunt dels elms cruixir, 3485
qui els cavallers desarçonar hagués vist
i homes xisclant contra el terra en morir,
un gran dolor podria retenir.
Aquest combat és molt dur de sofrir.
I Baligant, l’emir, prega Apol·lí 3490
i Tervagant i Mafumet així:
«Senyors, déus meus, jo sempre us he servit;
us faré fer tres imatges d’or fi:
contra el rei Carles, vulgueu-me protegir.»
Se li presenta un privat, Gemalfí; 3495
males notícies li porta i li diu:
«Avui, senyor, molt mala sort teniu;
ja heu perdut Malpramis, vostre fill,
i Canabeu, vostre germà, han occit,
car dos francesos molt bé se n’han sortit: 3500
l’emperador n’és un, em sembla a mi.
Gros té el seu cos, com un marquès l’he vist,
la seva barba és blanca com una flor d’abril.»
L’emir inclina el seu elm tot seguit
i poc després el seu rostre ha ajupit. 3505
Té un gran dolor, creu que s’està morint,
i fa cridar Jangleu l’Ultramarí.
CCLIV Digué l’emir: «Jangleu, veniu, si us plau.
Vós sou un pros, el vostre saber és gran
i, dels vostres consells, jo sempre n’he fet cas. 3510
¿Què me’n dieu, dels àrabs i dels francs?
¿Tindrem nosaltres la victòria del camp?»
I aquell respon: «Esteu mort Baligant.
Els vostres déus ja no us protegiran.
Carles és fer; valents, els seus vassalls; 3515
mai no he vist una gent tan audaç.
Mas, requeriu els barons d’Occiant,
els turcs i enfruns, els àrabs i els gegants.
Allò que ha de passar, no ho aneu retardant.»
CCLV Es treu a fora l’emir la seva barba: 3520
tal com la flor de l’arç apareix blanca.
Passi el que passi, no vol pas amagar-se.
Porta a la boca una botzina clara;
tan clar la toca que ho sent la gent pagana;
per tot el camp s’ajunten les companyes. 3525
Els d’Occiant renillen tots i bramen;
els argollins igual que els gossos lladren
i desafien els francs amb arrogància,
trenquen llurs rengs més estrets i els separen.
Amb aquest cop, set mil de morts n’abaten. 3530
CCLVI El comte Otger mai per mai no s’apoca;
no hi ha ningú millor que porti cota.
Quan les esquadres dels francesos veu rompre,
crida Terri, el duc d’Argona,
i Godofred d’Anjou i Jozerant, el comte, 3535
i altivament a Carles enraona:
«Mireu com els pagans maten els vostres homes!
No plàcia a Déu que al cap porteu corona
si no ataqueu per venjar tal vergonya!»
Cap d’ells no diu ni un sol mot per respondre; 3540
broquen amb força, els cavalls deixen córrer
i els escometen just al lloc on els troben.
CCLVII Molt bé batallen el gran Carles, el rei,
i el duc Naimó i el pros Otger el Danès,
i Godofred d’Anjou, el gonfanoner. 3545
És molt valent el senyor Otger el Danès:
broca el cavall, el fa córrer de ferm,
i el portador del dragó ha escomès:
derroca Amborres a terra, davant seu,
amb el dragó i el gonfanó del rei. 3550
La seva ensenya per terra l’emir veu
i l’estandard de Mafumet ofès.
I Baligant ja està reconeixent
que ell manté el tort i Carlemany el dret.
Els pagans àrabs s’estan ara més quiets. 3555
L’emperador demana als seus parents:
«Barons, digueu per Déu, ¿m’ajudareu?»
Els francs responen: «No cal que ho pregunteu.
Que sigui un fals qui no lluiti de ferm.»