LA GRAN BATALLA CONTRA BALIGANT
CCXXXVII | Grans són les hosts i les esquadres belles. | |
No hi ha entre elles ni puigs ni valls ni penyes, | ||
boscos o selves: no hi pot haver sorpreses. | ||
Sobre la plana, francs i pagans es veuen. | ||
Diu Baligant: «Som-hi, gent meva adversa, | 3295 | |
cavalqueu ja per cercar l’escomesa!» | ||
Porta l’ensenya Amborres d’Olofema. | ||
Els pagans criden, Preciosa l’anomenen. | ||
Diuen els francs: «Avui us toca perdre!» | ||
Molt fortament «Monjoia!» repeteixen. | 3300 | |
L’emperador fa sonar les trompetes | ||
i l’olifant, que a tots dóna ardidesa. | ||
Fan els pagans: «La gent del rei és bella. | ||
Avui tindrem una cruel barreja.» |
CCXXXVIII | Gran és la plana i és ampla la contrada. | 3305 |
Brillen els elms amb pedres encastades | ||
i tants escuts i tantes cotes saures | ||
i les ascones amb ensenyes fermades. | ||
Els clarons sonen, les seves veus són clares, | ||
i l’olifant ressona més que els altres. | 3310 | |
Llavors l’emir el seu germà demana: | ||
és Canabeu, Floridea l’acata | ||
i fins a Val Sebrea estén les seves marques. | ||
Li ha mostrat les esquadres de Carles: | ||
«Guaiteu l’orgull de la famosa França! | 3315 | |
L’emperador molt altívol cavalca; | ||
va amb els barbuts, a l’última companya: | ||
sobre les malles s’han escampat les barbes, | ||
que són tan blanques com neu sobre glaçada. | ||
Atacaran amb llances i amb espases, | 3320 | |
tindrem batalla, serà molt forta i aspra: | ||
ningú n’ha vist de tan ben preparades.» | ||
I més enllà d’on pot un hom llançar una vara, | ||
l’emir s’avança a les seves esquadres | ||
i això els exposa amb aquestes paraules: | 3325 | |
«Veniu, pagans, que jo obriré la marxa.» | ||
Ha brandejat la fusta de la llança | ||
i n’ha girat la punta contra Carles. |
CCXXXIX | Carles el Magne, quan ha vist Baligant | |
i el seu dragó, l’ensenya i l’estendard, | 3330 | |
i que els d’Aràbia tenen forces tan grans | ||
que, la contrada, arreu l’han ocupat, | ||
treta la part on l’emperador està, | ||
el rei de França, així crida ben alt: | ||
«Barons francesos, que sou uns bons vassalls, | 3335 | |
que n’heu fet tantes, de batalles campals, | ||
aquests pagans són falsos i covards, | ||
la seva llei ni un sol diner no val. | ||
Si bé són molts, això, senyors, ¿què hi fa? | ||
Si algú no vol venir amb mi, pot marxar.» | 3340 | |
Dels esperons, després, broca el cavall | ||
i Tencedor li ha fet quatre salts. | ||
Diuen els francs: «Aquest rei és un brau. | ||
Munteu baró, ningú no us fallirà!» |
CCXL | Clar era el dia, feia un sol radiant. | 3345 |
Les hosts són belles i les companyes grans. | ||
S’han enfrontat els homes del davant. | ||
Rabel, el comte, i el comte Guineman, | ||
fluixes les regnes dels seus rabents cavalls, | ||
broquen amb força, els obren pas els francs, | 3350 | |
i van a batre’s amb ascones tallants. |
CCXLI | Rabel, el comte, és un vassall ardit. | |
Broca el cavall amb esperons d’or fi | ||
i el rei dels perses, Torleu, se’n va a colpir. | ||
Ni escut ni cota el cop han resistit, | 3355 | |
l’ascona d’or li fica cos endins | ||
i l’abat mort sobre un matoll petit. | ||
Diuen els francs: «L’ajut de Déu tenim. | ||
Carles té el dret, no li hem de fallir.» |
CCXLII | I Guineman justa amb el rei leutici: | 3360 |
li trenca tota la tarja, que és florida, | ||
i tot seguit el gonió li esvinça; | ||
tota l’ensenya a dins del cos li fica | ||
i l’abat mort: és per plorar o per riure. | ||
Amb aquest cop, tots els francesos criden: | 3365 | |
«Colpiu, barons, no us torbeu gens ni mica! | ||
Carles té el dret enfront del paganisme. | ||
Ens posà Déu en el més ver judici.» |
CCXLIII | Malpramis seu sobre un cavall tot blanc | |
i s’encamina contra els rengles dels francs. | 3370 | |
Adesiara grans cops els va assestant | ||
sovint un mort sobre un altre bolcant. | ||
Abans que els altres, ha cridat Baligant: | ||
«Ei barons meus que us he nodrit molts anys!, | ||
vegeu mon fill com Carles va cercant | 3375 | |
i que amb les armes tants barons va afrontant. | ||
Jo no demano tenir un millor vassall. | ||
Vinga, ajudeu-lo amb ascones tallants!» | ||
Amb aquests mots avancen els pagans, | ||
durs cops assesten, la barreja és molt gran. | 3380 | |
El combat és molt terrible i pesant: | ||
de tan cruels, en cap més temps se n’han lliurat. |
CCXLIV | Grans són les hosts i feres les companyes; | |
s’han encontrat ja totes les esquadres. | ||
Aquells pagans terriblement ataquen. | 3385 | |
Déu, quantes astes hi ha per terra trencades | ||
i escuts romputs i cotes desmallades! | ||
Allà veuríeu la terra tan tapada; | ||
l’herba del camp, que és verda i delicada, | ||
envermellida de sang que raja clara. | 3390 | |
I Baligant ordena a la mainada: | ||
«Colpiu, barons, les forces cristianes!» | ||
És, la batalla, dura i aferrissada; | ||
ni abans ni després n’hi ha hagut de tan aspres. | ||
Fins a la nit no l’hauran acabada. | 3395 |
CCXLV | I Baligant als seus vassalls ordena: | |
«Colpiu, pagans, que és per això que vingéreu! | ||
Jo us donaré dones gentils i belles | ||
i us donaré molts feus i honors i terres.» | ||
Fan els pagans: «Ho farem amb destresa.» | 3400 | |
Colpint de pla les ascones hi perden; | ||
més de cent mil espases ja són tretes. | ||
És dolorosa i terrible la barreja. | ||
Sols els que hi són han vist què és la guerra. |
CCXLVI | L’emperador crida a la seva gent: | 3405 |
«Senyors barons, jo us tinc amor i fe. | ||
Tantes batalles heu fet en profit meu, | ||
conquerit regnes i destronat tants reis! | ||
Us dec un bon guardó, ho reconec, | ||
de la meva persona, de terres i de béns. | 3410 | |
Vengeu els fills, els germans i els hereus | ||
que a Roncesvalls la mort ahir us prengué! | ||
Contra els pagans, ja ho sabeu, tinc el dret.» | ||
Els francs responen: «Senyor, vós dieu ver.» | ||
Tots els vint mil que porta el rei amb ell, | 3415 | |
conjuntament li prometen llur fe | ||
i no fallir-li per mort ni per destret. | ||
Tots s’hi apliquen amb la llança primer | ||
i amb les espases escometen després. | ||
El combat és d’un terrible destret. | 3420 |
CCXLVII | Vegeu Malpramis: pel mig del camp cavalca; | |
causa als francesos un terrible damnatge. | ||
El duc Naimó ferotgement l’esguarda | ||
i l’escomet amb una gran audàcia. | ||
Del seu escut el revol li esvoralla, | 3425 | |
del seu ausberg li destrossa les faldes, | ||
li fica al cos tota l’ensenya saura | ||
i l’abat mort enmig de set-cents altres. |
CCXLVIII | I Canabeu, germà de Baligant, | |
dels esperons d’or pur broca cavall; | 3430 | |
es treu l’espasa, que té el pom de cristall, | ||
colpeix Naimó sobre l’elm singular, | ||
me li’n destrossa la meitat d’una part | ||
i cinc corretges li talla amb el seu bran; | ||
la capellina cap diner no li val, | 3435 | |
talla la cofa fins a tocar la carn, | ||
n’arrenca un tros i a terra l’ha llençat. | ||
Gran fou el cop, el duc esternià | ||
i hagués caigut. Sort que Déu l’ajudà. | ||
Al coll del seu cavall es va abraçar | 3440 | |
i, si hi hagués insistit el pagà, | ||
ja fóra mort aquell noble vassall. | ||
Carles de França hi va anar i l’ajudà. |
CCLIX | El duc Naimó, l’angoixa l’escanyava | |
i aquell pagà l’instigava a combatre. | 3445 | |
«Brivall! —diu Carles— En mala hora el tocares!» | ||
I l’escomet amb el seu gran coratge: | ||
l’escut li trenca, contra el cor l’hi aixafa, | ||
del seu ausberg li esbotza la ventalla | ||
i l’abat mort: la sella ha quedat rasa. | 3450 |
CCL | Molt gran dolor té Carlemany, el rei, | |
quan veu Naimó ferit al davant seu | ||
i la sang clara caient-li al verd herbei. | ||
L’emperador li ha dit en secret: | ||
«Gentil senyor, cavalqueu vora meu. | 3455 | |
Mort és el foll que us tenia en destret; | ||
li he ficat l’ascona dins la pell.» | ||
Respon el duc Naimó: «Senyor, jo us crec. | ||
Per poc que visqui molt útil us seré.» | ||
Tots dos s’ajunten amb gran amor i fe. | 3460 | |
Hi ha vint mil francs que cavalquen amb ells | ||
i tots estan lluitant i escometent. |
CCI | I Baligant va cavalcant pel camp. | |
Es llança sobre el comte Guineman: | ||
contra el seu cor li xafa l’escut blanc, | 3465 | |
del seu ausberg li ha romput els panys, | ||
els dos costats li separa dels flancs | ||
i l’abat mort del seu rabent cavall. | ||
I després mata Gebuí i Lorant, | ||
i el vell Ricard, el senyor dels normands. | 3470 | |
Els pagans criden: «Preciosa és puixant! | ||
Colpiu, barons, que estem ben resguardats!» |
CCLII | Qui pogués veure els cavallers d’Aràbia, | |
i els d’Occiant i d’Argolla i de Bascla! | ||
Amb llurs ascones malfereixen i ataquen, | 3475 | |
però els francesos no pensen pas anar-se’n. | ||
En moren molts, tant dels uns com dels altres, | ||
i fins al vespre molt forta és la batalla. | ||
Els barons francs reben un gran damnatge: | ||
passaran molts afanys per acabar-la. | 3480 |
CCLIII | Força bé es baten els francs i els sarraïns. | |
Trenquen les astes i els ferros ben brunyits. | ||
Qui hagués vist tants escuts destruïts | ||
i hagués sentit dels ausbergs el xerric | ||
i les espases damunt dels elms cruixir, | 3485 | |
qui els cavallers desarçonar hagués vist | ||
i homes xisclant contra el terra en morir, | ||
un gran dolor podria retenir. | ||
Aquest combat és molt dur de sofrir. | ||
I Baligant, l’emir, prega Apol·lí | 3490 | |
i Tervagant i Mafumet així: | ||
«Senyors, déus meus, jo sempre us he servit; | ||
us faré fer tres imatges d’or fi: | ||
contra el rei Carles, vulgueu-me protegir.» | ||
Se li presenta un privat, Gemalfí; | 3495 | |
males notícies li porta i li diu: | ||
«Avui, senyor, molt mala sort teniu; | ||
ja heu perdut Malpramis, vostre fill, | ||
i Canabeu, vostre germà, han occit, | ||
car dos francesos molt bé se n’han sortit: | 3500 | |
l’emperador n’és un, em sembla a mi. | ||
Gros té el seu cos, com un marquès l’he vist, | ||
la seva barba és blanca com una flor d’abril.» | ||
L’emir inclina el seu elm tot seguit | ||
i poc després el seu rostre ha ajupit. | 3505 | |
Té un gran dolor, creu que s’està morint, | ||
i fa cridar Jangleu l’Ultramarí. |
CCLIV | Digué l’emir: «Jangleu, veniu, si us plau. | |
Vós sou un pros, el vostre saber és gran | ||
i, dels vostres consells, jo sempre n’he fet cas. | 3510 | |
¿Què me’n dieu, dels àrabs i dels francs? | ||
¿Tindrem nosaltres la victòria del camp?» | ||
I aquell respon: «Esteu mort Baligant. | ||
Els vostres déus ja no us protegiran. | ||
Carles és fer; valents, els seus vassalls; | 3515 | |
mai no he vist una gent tan audaç. | ||
Mas, requeriu els barons d’Occiant, | ||
els turcs i enfruns, els àrabs i els gegants. | ||
Allò que ha de passar, no ho aneu retardant.» |
CCLV | Es treu a fora l’emir la seva barba: | 3520 |
tal com la flor de l’arç apareix blanca. | ||
Passi el que passi, no vol pas amagar-se. | ||
Porta a la boca una botzina clara; | ||
tan clar la toca que ho sent la gent pagana; | ||
per tot el camp s’ajunten les companyes. | 3525 | |
Els d’Occiant renillen tots i bramen; | ||
els argollins igual que els gossos lladren | ||
i desafien els francs amb arrogància, | ||
trenquen llurs rengs més estrets i els separen. | ||
Amb aquest cop, set mil de morts n’abaten. | 3530 |
CCLVI | El comte Otger mai per mai no s’apoca; | |
no hi ha ningú millor que porti cota. | ||
Quan les esquadres dels francesos veu rompre, | ||
crida Terri, el duc d’Argona, | ||
i Godofred d’Anjou i Jozerant, el comte, | 3535 | |
i altivament a Carles enraona: | ||
«Mireu com els pagans maten els vostres homes! | ||
No plàcia a Déu que al cap porteu corona | ||
si no ataqueu per venjar tal vergonya!» | ||
Cap d’ells no diu ni un sol mot per respondre; | 3540 | |
broquen amb força, els cavalls deixen córrer | ||
i els escometen just al lloc on els troben. |
CCLVII | Molt bé batallen el gran Carles, el rei, | |
i el duc Naimó i el pros Otger el Danès, | ||
i Godofred d’Anjou, el gonfanoner. | 3545 | |
És molt valent el senyor Otger el Danès: | ||
broca el cavall, el fa córrer de ferm, | ||
i el portador del dragó ha escomès: | ||
derroca Amborres a terra, davant seu, | ||
amb el dragó i el gonfanó del rei. | 3550 | |
La seva ensenya per terra l’emir veu | ||
i l’estandard de Mafumet ofès. | ||
I Baligant ja està reconeixent | ||
que ell manté el tort i Carlemany el dret. | ||
Els pagans àrabs s’estan ara més quiets. | 3555 | |
L’emperador demana als seus parents: | ||
«Barons, digueu per Déu, ¿m’ajudareu?» | ||
Els francs responen: «No cal que ho pregunteu. | ||
Que sigui un fals qui no lluiti de ferm.» |