La cançó de Roland Anònim

Prev Next

L’OCUPACIÓ DE SARAGOSSA

CCLXV	Els sarraïns són morts, només uns quants se’n salven;
	Carles ja té la batalla guanyada.
	De Saragossa la porta és arrencada:	3650
	sap que mai més no serà defensada.
	Pren la ciutat, els seus l’han ocupada:
	per dret de guerra aquella nit hi passen.
	Està orgullós el rei Carles el Magne.
	Per Bramimonda les torres li són dades:	3655
	deu torres altes i cinquanta de baixes.
	Molt bé ho ha fet aquell que Déu empara.

CCLXVI	Ja tomba el dia i la nit els arriba,
	clara és la lluna i les estrelles brillen.
	El rei ja té Saragossa rendida	3660
	i mil francesos escorcollen la vila,
	les sinagogues i les mahomeries.
	Amb malls de ferro i amb destrals que tenien,
	tots els seus ídols i les imatges trinxen:
	ni sortilegis hi haurà ni falsies.	3665
	El rei té fe i es proposa servir-la:
	els seus prelats les aigües beneïren
	i al baptisteri els pagans conduïren.
	Que s’oposés el rei, si cap n’hi havia,
	o fou penjat o cremat o l’occiren.	3670
	Més de cent mil en porten a les piques;
	són vers creients, excepte la regina,
	que a França, dolça, serà duta captiva,
	car per amor el rei vol convertir-la.

CCLXVII	Passa la nit i ja clareja el jorn.	3675
	A cada torre posa el rei guarnició;
	mil cavallers hi deixa, lluitadors:
	guarden la vila per a l’emperador.
	Munta el rei Carles i tots els francs de l’host
	i Bramimonda, que porta-a la presó,	3680
	però desitja la seva salvació.
	Han regressat amb alegria i goig;
	passen Narbona amb força i amb vigor;
	són a Bordeus, la ciutat de renom,
	i on té l’altar sant Severí, el baró,	3685
	hi posa l’olifant ple de mancusos i or:
	els pelegrins l’han vist en aquell lloc.
	Passa el Gironda amb grans embarcacions
	i fins a Blaia s’emporta el seu nebot,
	i Oliver, el seu noble companyó,	3690
	i l’arquebisbe, que fou sensat i pros.
	En blancs sarcòfags ha fet posar els senyors:
	a Sant Romà reposen els barons
	i els encomana a Déu i als seus sants noms.
	Carles cavalca per valls i per turons,	3695
	fins a Aquisgrà no vol fer cap sojorn.
	Tant cavalcà que desmunta al graó.
	Així que arriba al palau grandiós,
	amb missatgers convoca els seus jutges a cort:
	bàvars, saxons, lorenesos, frisons;	3700
	convoca els alemanys i els borgonyons
	i els peitovins, els normands i els bretons,
	i, dels de França, els qui més savis són.
	Ara comença el plet de Ganeló.

Prev Next