La cançó de Roland Anònim

Prev Next

ELS DOTZE PARS SARRAÏNS

LXIX	EEs fa el nebot de Marsili endavant	860
	sobre un mulat que amb un bastó va esperonant.
	Diu al seu oncle amb un somriure clar.
	«Bon senyor rei, us he servit molts anys:
	he passat penes, he suportat afanys,
	he fet batalles, he vençut en ple camp.	865
	Doneu-me en feu d’enfrontar-me a Roland.
	Haig de matar-lo amb l’ascona tallant.
	Si Mafumet em vol salvaguardar,
	de tot Espanya deslliuraré les parts,
	des dels ports d’Aspre fins a Durestant.	870
	Las veureu Carles, s’apocaran els francs:
	mentre viureu, mai més no us combatran.»
	El rei Marsili li ha donat el guant.

LXX	En el seu puny ja té el guant el nebot
	i diu a l’oncle amb orgullosos mots:	875
	«Bon senyor rei, vós m’heu fet un gran do.
	Trieu-me’n dotze, d’entre els vostres barons,
	i combatré amb els dotze companyons.»
	Primerament li respon Falsaró,
	que era germà de Marsili, el baró:	880
	«Senyor nebot, hi anirem vós i jo;
	aquest combat, el farem de debò.
	A la ressaga de la francesa host,
	és decidit que els donarem la mort.»

LXXI	I Corsablix, un rei, se’ls atansà;	885
	és barbaresc i té molt males arts.
	Ha enraonat com un noble vassall:
	ni per tot l’or de Déu vol ser un covard.
	… …
	Ve esperonant Malprimis de Brigal;
	més corre a peu que no corre un cavall.	890
	Davant Marsili, aquell crida ben alt:
	«Jo emmenaré el meu cos a Roncesvalls;
	si trob Roland, la mort li haig de dar.»

LXXII	També va amb ells l’emir de Balaguer;
	té el cos gentil i el rostre clar i soberg.	895
	Quan ha muntat a dalt del seu destrer,
	es fa el tibat revestit amb l’arnès.
	Pel seu valor, era molt eminent;
	si fos creient, tindria molt de preu.
	Davant Marsili, exclama en forta veu:	900
	«A Roncesvalls, la pell m’hi jugaré;
	si trob Roland, ben mort el deixaré;
	també Oliver, i els dotze pars també.
	Morts són els francs, amb gran dolor i vilment.
	Carles el Magne caduqueja i és vell	905
	i tindrà por de guerrejar mai més:
	la nostra Espanya en llibertat tindrem.»
	El rei Marsili li féu molt grans mercès.

LXXIII	Hi ha un almansor vingut de Moriana,
	que és el més fals de la terra d’Espanya.	910
	Davant Marsili fa la seva bravata:
	«A Roncesvalls guiaré una companya
	de vint mil homes armats d’escuts i llances.
	Si trob Roland, de mort li faig fermança.
	Carles, tots jorns, haurà de lamentar-se’n.»	915

LXXIV	Allà al costat hi ha Turgís de Tortosa;
	és el senyor de la ciutat, és comte.
	De cristians vol fer una gran destrossa.
	Davant Marsili, als altres ell s’acobla
	i diu al rei: «No us desmaieu pas gota!	920
	Val més Mahoma que sant Pere de Roma
	i, si el serviu, l’honor del camp és nostre.
	A Roncesvalls, de Roland vull l’encontre;
	i de morir no el salvarà cap home.
	Mira’m l’espasa, que és molt bona i molt llonga:	925
	de Durandall haig de posar-la en contra;
	ja sentireu quina anirà per sobre.
	Morts són els francs si avui se’ns abandonen;
	Carles, el vell, tindrà dolor i vergonya;
	mai, a la terra, ja no durà corona.»	930

LXXV	Després s’acosta Escremís de Valtema;
	és sarraí i aquella terra és seva.
	Davant Marsili, exclama entre la fressa:
	«A Roncesvalls abatré l’altivesa.
	Si trob Roland, no salvarà la testa,	935
	ni Oliver, que tots els altres mena.
	Els dotze pars són destinats a perdre’s.
	Morts són els francs, França en serà deserta:
	ja no tindrà Carlemany gent valenta.»

LXXVI	Hi ha allà al costat un pagà, Estorgant;	940
	i Estramarí, que és un dels seus companys.
	Aquests són falsos i uns traïdors farsants.
	Els diu Marsili: «Senyors, cap endavant.
	A Roncesvalls, els ports m’heu de passar
	i ajudareu a menar els meus soldats.»	945
	«A vostres ordres —per resposta li fan—,
	contra Oliver combatrem i Roland;
	dels dotze pars, ni un se’n salvarà.
	Portem espases molt bones i tallants;
	les tornarem roges de calda sang.	950
	Morts són els francs i Carles se’n doldrà.
	La Terra Pàtria us darem per regal.
	Veniu-hi, rei, i ho podreu contemplar.
	L’emperador us donarem per regal.»

LXXVII	Hi va corrents Margarís de Sibília,	955
	que té la terra fins a les Cazmarines.
	Li són les dames per sa bellesa amigues;
	la qui se’l mira tot seguit s’il·lumina
	i ell, quan se’l miren, no para de somriure.
	Cap més pagà té tal cavalleria.	960
	Se’n va a la fressa i més que els altres crida;
	diu això al rei: «No us desmaieu pas mica!
	A Roncesvalls, a Roland toldré els dies,
	ni Oliver no hi salvarà la vida;
	els dotze pars seran les nostres víctimes.	965
	Mireu l’espasa amb croera d’or rica
	que m’envià l’emir de Primes:
	amb sang us juro que serà envermellida.
	Morts són els francs, i França avergonyida.
	Carles, el vell de la barba florida,	970
	dolgut i ressentit acabarà els seus dies.
	D’ara en un any tindrem França asservida
	i, al burg de sant Denís, podrem dormir-hi.»
	El rei pagà profundament s’inclina.

LXXVIII	I s’hi presenta Xemubles de Montnegre;	975
	els seus cabells onegen fins a terra.
	Porta més pes, quan li plau fer juguesques,
	que quatre muls no ho fan quan els carreguen.
	Corre la brama que per la seva terra
	el sol no hi lluu i el blat no hi pot ni créixer,	980
	no hi cau la pluja i el rou no s’hi pot prendre,
	no hi ha cap pedra que no sigui ben negra;
	i que els diables hi pixen es comenta.
	Xernubles diu: «La meva espasa he presa;
	a Roncesvalls, la tornaré vermella.	985
	Si trob Roland, el pros, per la sendera,
	si no l’ataco, ningú no em podrà creure.
	Conqueriré Durandall amb la meva.
	Morts són els francs, França en serà deserta.»
	Amb aquests mots, els dotze pars s’apleguen.	990
	Entre tots ells, cent mil sarraïns menen
	que a la batalla s’afanyen i s’apressen.
	Sota uns avets, es posen els arnesos.

Prev Next