LVIII

A tots els fidels de Jesucrist als quals arribi aquesta carta.

Que se sàpiga, d’acord amb la present, Jacques, per la gràcia de Déu bisbe de Pàmies, i el germà Bernat Gui i el germà Jean de Beaune, de l’orde dels Predicadors, inquisidors de l’herètica iniquitat en el Regne de França, delegats per la seu apostòlica i especialment a la regió tolosana de Carcassona i circumveïnes, considerant que els dogmes pestilents dels heretges i la seva doctrina enverinada, com així la seva societat contagiosa i les seves freqüentacions virulentes afecten en excés el ramat de Déu i la puresa de la Fe, i que la seva captura i arrest són, a més, fructuosos, atès que d’aquesta manera es talla el camí dels seus desplaçaments en tots els sentits i se’ls lleva la facultat de corrompre el proïsme, a partir del moment en què són conduïts a les mans de l’Església espontàniament o contra la seva voluntat (ells, que, com hem sabut per experiència, no poden ser descoberts fàcilment, ells que s’amaguen en els racons i es desplacen en les tenebres, fills de la foscor, tret que se’ls detecti per mitjà dels seus còmplices o per gent que d’una altra manera coneixen les seves vides esguerrades).

Per aquesta raó, nosaltres, susdit bisbe, hem enviat en l’any 1320 l’Arnau Sicre, àlies «Batlle», d’Acs, a la nostra diòcesi, als Comtats Catalans i al Regne d’Aragó, per descobrir i buscar amb precaució, discreció i cura, els fugitius per heretgia i els heretges d’aquestes regions, desconeguts i dissimulats. I perquè pogués tant més eficientment trobar, arrestar i aprehendre els que buscava i pogués aparèixer sota el mantell d’un dels seus familiars, atès que són astuts i recargolats, hem permès a l’esmentat Arnau que fingís i que simulés exteriorment ser com ells en les seves pràctiques, en particular davant un o diversos heretges (atès que d’una altra manera no se li haurien confiat), a condició que no cregués de cor els seus errors i a ells no cedís.

El qual Arnau, abusant de l’heretge Perfecte Guillem Belibasta per mitjà d’aquest frau piadós i simulant ser el seu amic, el va portar d’allà amb astúcia i el va conduir fins al territori del vescomtat de Castellbò, sota la sobirania del comte de Foix, on el va fer arrestar i detenir perquè fos portat al poder de l’Església, que era la comesa inicial. I aquest heretge, així arrestat gràcies al seu treball i la seva diligència, va ser portat al mur i calabós dels inquisidors de Carcassona, d’on fa temps s’havia escapat.

Per aquests motius, nosaltres, bisbe i inquisidors susdits, d’acord amb els presents, absolem plenament i considerem exempt el dit Arnau de tot el que pogués, amb dit heretge o altres fugitius per heretgia, haver dit, fet o obrat per aquesta causa, i diem que el dit Arnau ha merescut de nosaltres i dels nostres successors, després de la captura de l’esmentat heretge aconseguida per obra seva, gràcia i favor especials, en testimoni i en suport dels quals li hem acordat les presents cartes que porten estampats el nostre segell.