XL

El drama d’en Vinatea

(Morella, 1320)

En Francesc de Vinatea ha apunyalat fins a la mort la seva dona al llit conjugal. En Francesc de Vinatea descendeix d’un dels nobles guerrers conquistadors de Morella sota el pendó de Jaume I. És un patrici admirat, influent, de renom, i jurat de la vila. Però ha hagut de matar la seva bella esposa, na Carbona.

En aquest any de 1320 en què conviuen en els seus carrers el fugitiu Belibasta i el noble Vinatea, Morella agrupa tres-cents veïns actius entre ramaders, menestrals, mercaders, botiguers i comerciants. Hi ha teixidors i sabaters, especiers i assaonadors, orfebres i argenters d’estirp judaica, imaginers i escultors, ferrers i manyans, vidriers i pintors, calderers i cistellers, ceramistes i fusters, quadrilles de picapedrers, constructors de catedrals… Circulen pel seu mercat quitrans i resines de pi, ramats de cabres i ovelles, blats i cereals diversos de secà, porcs, cuirs i corretjams, formatges, mel, pernils, peces de caça —cabirols i cérvols, perdius i colomins, i conills…—, fruita seca, pells adobades… Tot plegat anima una intensa activitat a la vila de Morella. Pels carrers ressona el sincopat ritme dels telers, telers de teixits crus, blanquejats, de fil o de cànem, cotons i llanes, teixits per a mantes, cobrellits, alforges, faixes, cordills, velluts…

Són béns que des de Morella s’exporten pels regnes d’Aragó i València, i cap a la Toscana, Sardenya i Sicília, a través del port franc de Peníscola… Per tot això, el rei Jaume II visita amb gran goig la vila reial de Morella. Va ser-hi fa uns quants mesos, el 1318, per donar a la flamant basílica arxiprestal un lignum crucis, un reliquiari de la vera creu de Miravet, creu que, segons es diu, ha estat feta amb tronc original de la taula de la crucifixió de Jesús, portat de Terra Santa fa dos segles pels cavallers templers. En córrer pels carrers de Morella la veu d’aquesta donació reial, en Belibasta ha rigut amb ganes, sardònic. A aquest rei s’enfrontarà anys després en Francesc de Vinatea, per preservar els furs, la tradició i el dret de Morella a romandre al Regne de València. Però, abans d’això, en Vinatea ha mort la seva dona…

Ha estat a l’inici d’aquest mateix any del 1320, que ara s’extingeix. En Francesc de Vinatea, que s’ha format en lleis a València, és un pròsper mercader a la seva Morella natal. Està casat amb una bella dona forcallana de cognom Carbó, coneguda a Morella com na Carbona. Pel seu predicament d’home erudit, sensat i just, en Francesc de Vinatea és jutge de la vila, per elecció dels morellans. Però no descuida els seus negocis, que l’arrosseguen sovint fora de la població: passa temporades a València.

Entre el final del 1319 i l’inici d’aquest 1320, ha hagut d’absentar-se diverses setmanes. Com sempre, demana al seu home de confiança i escuder, en Domènec d’Aquis, que vetlli pels seus interessos a Morella i protegeixi la seva bella, jove i fogosa esposa. Finalitzada la seva empresa a la ciutat de València, en Francesc de Vinatea retorna a Morella. Arriba a mitjanit, i es dirigeix a casa seva, al final del carrer de les botigues, al costat de l’almodí, aquí on ve en Belibasta a vendre les seves cistelles i fer les seves compres.

Amb sigil, per sorprendre gratament la seva dona, en Francesc de Vinatea obre amb la seva clau la porta de casa seva. Puja de puntetes els esglaons de l’escala i entra a la cambra conjugal, suaument il·luminada per la flama d’un llum d’oli. L’escena que presencia en Vinatea destrossa el seu honor i ennuvola la seva ment: la bella na Carbona, despullada, jeu al llit del matrimoni amb el seu escuder, que la cuida molt de prop.

Cec de ràbia, el noble Francesc de Vinatea desembeina el punyal i es pren la justícia per la seva pròpia mà. Apunyala el traïdor Domènec d’Aquis, tenyeix de sang els llençols del tàlem. Na Carbona, paralitzada d’espant, crida entre esquitxades cruentes. En Francesc de Vinatea, amb el mateix punyal, obre el ventre de la seva bella esposa, li esgarrinxa les entranyes, que gestaven un fill nonat, que només Déu sap si va ser engendrat per en Vinatea o pel seu escuder.

Després de la matança, ensangonat, en Vinatea esperona el seu cavall i es presenta a la justícia de València. En Vinatea es prostra davant el Rei, es posa a les seves mans. I obté la gràcia del monarca Jaume II, que li permet retornar a Morella.

En poc temps, en Vinatea ven tots els seus béns a Morella. En Belibasta i la Raimona tenen ocasió de comprar a molt bon preu dues de les ovelles del prohom, a través del seu tractant de bestiar, a l’almodí de Morella.

En Vinatea també ven els seus ramats a Sant Mateu, i l’ama Guillemeta i en Pere Mauri adquireixen també unes quantes ovelles.