OMEGA

Vam fer-ho com poetes, autèntiques panxes de luxe

amb límits confluents de cossos i d’imatges, els baldaquins

d’aquest ponent pesant com fet de pedra. En realitat,

res digne de pensar, tan sols d’escriure. Aquesta escena, aquest amor

passat de cos a cos com explosiu, ens ho palesa. Ho és tot!

mansa vulnerabilitat del que fa temps semblaven sols fronteres.

Tros de metall rebel, forçat a resistir el pes monumental

de búnquers o promeses, ventres demolidors com mares.

Les rutes comercials no ens expliciten l’horror fecund

subscrit a tals imperis de grandesa. El seu valor radica en el detall.

Cada petita història, com la d’aquell vell cec xinès que valorava

cada preciós rotlle de seda només passant-hi els dits i n’establia

un preu legislatiu. Així aquesta paraula desfeta ara es concreta

com postres en platets, residu dolç. Un argument ocre i discret

del pes de la gran absència. Sang coagulada com restes de gelat

damunt d’una herba encara verda, encara tendra.