ECLOSIÓ

Baten i cauen. Tant se val.

Els vostres caps agafen totes les formes

menys la circumferència exacta.

I el món sencer és ple d’aquestes sorpreses.

Jo us el destapo com l’estri nou de cuina,

imprescindible, o aquella medicina decisiva

que ha d’acabar amb l’horror de la incertesa.

Ho sento tot. Ho sento en el record,

perdut com el greix d’hivern, irrenunciable,

d’un ésser innocent i enorme i llegendari.

La vida corrent es gradua i emplena piques.

Sou petits, els nens que hauria volgut xopar

a dins del cor o a dins tan sols del ventre.

Però agafeu els vostres llibres com si fossin

els vostres propis fills i això us vertebra.

Aquesta és la certesa, batuda contra terra

fins a escopir la fe, la seva essència.—

alguna cosa bona es descargola,

en aquest mateix instant,

i estén allò que qualsevol botànic

anomenaria fulles.