VIDA SUBTERRÀNIA

El jardí es tanca sobre la casa com un múscul,

humit i verd, que surt per una boca. Incomunica.

És aquest fred, qui obliga a sobreviure,

qui redueix la vida a mínims acceptables

però impedits de creixement, reserva mesurada

de propi cos que consumim a contracor.

Són els records, entatxonats com carn picada

en fundes de budell, llescats sense clemència

en xapes de cervell, aquest òrgan terrible

encara més pacient que el cor. Sentiu?

Les veus que el terra infiltra provenen d’un entorn

profund i anterior. L’àmbit de llustre, suculent,

que el sol ens anticipa amb cada ganivet,

blanc i mortal, llançat com a missiva

del seu poder històric, de fora o des de dins.