CAPACITAT

Romandre en el trànsit. Aquesta és la tasca del poeta.

Les cames adopten la senzillesa de les potes

i s’aquieten com mobles, estàtiques i tèbies.

Sostenen tot un cos ple d’estris útils: els òrgans,

col·lecció fascinant que evoca continents,

amb el seu nom encadenat en versaleta al meu cognom

i un alè intern de càmfora o encens.

Em sobra espai. Ressono com una basílica ambulant.

En cada os se m’hi agenollen corrues idèntiques de gent.

Em resen. Semblen erugues digerint la seva pròpia carn.

I tanmateix instauren certa pau.

El tot és l’espai on hi cap la resta. Sóc jo, purament.

Mantinc un ordre intern. La meva essència és una dona

aïllada pel vernís. Les mans les mou només el vent

i aquesta cal·ligrafia és un caprici, obscur i transitori,

que m’ha obligat a fer l’entorn.