31. JOAN BROSSA: «CAP DE BOU» (1969-1982)

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser poeta en totes les facetes possibles d’aquest art, des de la poesia d’estrofisme més clàssic fins al poema objecte, passant per la poesia visual, la poesia fonètica, la poesia prosaica o, fins i tot, l’antipoesia. També es va dedicar al teatre, amb unes obres que Brossa mateix qualificava de «poesia escènica», i a la plàstica, en un sentit, igualment, molt ampli. Algunes de les seves obres són instal·lacions de grans dimensions, com el Poema visual transitable, al Velòdrom d’Horta (Barcelona). El seu pare, que va morir quan Brossa era petit, era gravador, i la mare, cantant de sarsuela. Amb només disset anys va combatre al front republicà de Lleida durant la Guerra Civil. Els anys de la immediata postguerra es va relacionar amb J. V. Foix i amb Joan Miró, i va començar a escriure poesia de tipus postsurrealista, com Fogall de sonets (1943-48). L’any 1948 és un dels fundadors de la revista Dau al Set. A partir de 1951, amb la publicació d’Em va fer Joan Brossa, la seva poesia agafa un caire més realista, o en tot cas d’una crítica social més explícita. Altres títols d’aquesta tendència són El pedestral són les sabates (1955) o Poemes civils (1960). Però la seva obra era molt poc coneguda fins que es va publicar Poesia rasa, el 1970, una selecció de poemes escrits des del 1943. Entre d’altres títols posteriors es podrien esmentar La barba del cranc (1974), Poemes visuals (1975), Poemes objecte (1975), Vint-i-set sextines i un sonet (1981) o Passat festes (1995).

La poesia de Brossa té sempre un component avantguardista i provocador, però, tot i l’ús d’imatges oníriques i del recurs a l’absurd o a l’aparent sense sentit, es tracta d’una poesia que reflexiona sempre sobre la comunicació humana i que ofereix una crítica constant i incansable dels discursos reaccionaris i opressius, i de totes les manifestacions de la injustícia. La creació artística és per a Brossa una manifestació de llibertat i d’alegria vital. Per aquest motiu la seva veu poètica és sempre antisolemne i antiromàntica. I és capaç de transformar en poesia qualsevol aspecte aparentment poc poètic de la realitat.

El poema visual que es pot «llegir» a continuació serà, precisament, un poema si, encara que només consti d’una lletra, el presumpte poema es deixa llegir com a tal. Un poema és un tipus de text que crea i transmet el seu sentit principalment a través de la imatge més que no pas a través de conceptes. La imatge habitualment està construïda amb paraules, però en la poesia visual, en canvi, la imatge predominant del poema apareix directament a través d’un mecanisme gràfic. Els sentits que es puguin associar a la imatge —aquí, la lletra A invertida— hauran de precisar la temàtica principal del poema, en relació als altres elements que hi apareguin, si és que n’hi ha cap. En aquest cas, el títol.

A banda de la A invertida, l’altre element present en el poema és el títol, «Cap de bou». Aquest sí que està constituït per paraules i suggereix que es vegi la inversió de la A majúscula com la figura esquemàtica d’un cap de bou o de toro. La relació entre una lletra i un cap de bou ha de permetre al lector de proposar l’analogia que li sembli més rica en significat. La lletra A, pel fet de ser la primera de l’abecedari, si apareix sola en l’espai del text fa la funció de representar totes les possibilitats que ofereix el llenguatge. Però hi ha una restricció important a tenir present: el fet que aquesta A aparegui en el context on s’esperaria trobar un poema determina que no s’estigui proposant una reflexió sobre el llenguatge en general, en totes les seves possibilitats d’ús, sinó sobre la poesia en particular.

La imatge del cap de toro transmet simbòlicament la idea de força i, fins i tot, d’amenaça. Que la A, el llenguatge, el llenguatge poètic més concretament, pugui projectar aquesta mateixa sensació de força depèn d’una triple operació. En primer lloc, s’amplifica, es pren realment en consideració; en segon lloc, es redueix a l’essencial (aquí, hiperbòlicament al mínim possible, una sola lletra, la primera), i, en tercer lloc, s’inverteix, s’actua clarament en contra de la forma tradicional. Així doncs, el «Cap de bou» podria estar plantejant que la poesia com a gènere ha anat perdent la força i, per tant, la capacitat d’incidir i transformar la realitat. Davant d’això, la proposta de renovació poètica de Joan Brossa trenca els límits convencionals del gènere per mostrar les potencialitats evidents de què encara disposa.

No es pot deixar de banda, a més, el caràcter provocador i fins i tot bromista de la poesia visual de Joan Brossa. Aquest element lúdic no contradiu que estigui plantejant també una crítica a la poesia més convencional i, fins i tot, a la falta de confiança que molta gent pugui tenir en la potència i la força del llenguatge, tant en l’art com fora d’ell. El joc i la seriositat no són contradictoris, perquè precisament Joan Brossa proposa d’integrar-los per suggerir una visió del món tan vital, alegre, crítica i alliberadora com sigui possible. La seva poètica proposa traspassar els límits clàssics entre els gèneres artístics i, encara més, esborrar la separació entre literatura i vida quotidiana. A través dels seus poemes vol fer veure com el material de què està constituïda la poesia no prové de cap dimensió sublim accessible només a uns escollits, sinó de la mirada enjogassada i lúcida que les persones haurien de tenir sobre la realitat que els envolta, i sobre elles mateixes, si volen ser lliures.

ACTIVITATS

1. Vés a la web https://www.macba.cat/ca/fons-joan-brossa o a la de la Fundació Joan Brossa (http://www.fundaciojoanbrossa.cat/) i tria un poema visual i un poema objecte. Explica el sentit que creus que tenen.

2. Visita la web del simposi «Joan Brossa o la revolta poètica» a http://www.uoc.edu/jocs/brossa/, i vés a l’apartat «Ponències i comunicacions» i després a «Paraula poètica». Pots llegir i fer una ressenya del punt 4, «Tres realitzacions de la paradoxa: paròdia, ironia i anacronisme», de la ponència de Dolors Oller La paradoxa virtual a Joan Brossa (paròdia, ironia i anacronia).

3. «Escriu» un poema visual a partir de la paraula poema integrada dins d’una imatge. Interpreta’n el sentit.

4. Analitza un dels poemes visuals de Brossa al voltant de la A que pots trobar en el següent enllaç: https://www.macba.cat/ca/joan-brossa