SEBASTIÀ ALZAMORA i MARTÍN (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972) és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat «Imparables».

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha publicat també Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003) i La part visible (2009).

Com a narrador, ha publicat L’extinció (1999; Premi Documenta), Sara i Jeremies (2002; Premi Ciutat de Palma), La pell i la princesa (2005; Premi Josep Pla), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012; Premi Sant Jordi de novel·la), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). És autor de l’assaig sobre Gabriel Janer Manila L’escriptura del foc (1998). També participà a Imparables: Una antologia (2004) i publicà amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica imparable (2005). Com a articulista, és col·laborador dels diaris Avui i Ara.

Des del desembre de 2007 és director de la revista Cultura.