(A PARTIR DE «THE SCHOLARS», DE W. B. YEATS)

Caps pelats, oblidats dels seus pecats,

velles, sabudes, respectables calbes,

editen i comenten els poemes

que uns joves, masturbant-se dins el llit,

van compondre, desesperats d’amor,

per agradar a la profana bellesa.

Pixaran tinta fins al darrer dia;

pelaran la catifa amb uns solemnes

sabatots; no tindran ni un sol amic;

si han pecat, no ho sabrà mai ningú.

Déu, què podrien honestament dir

si el seu Catul hagués estat així?

«The Scholars», de W. B. Yeats

Bald heads forgetful of their sins, / Old, learned, respectable bald heads / Edit and annotate the lines / That young men, tossing on their beds, / Rhymed out in love’s despair / To flatter beauty’s ignorant ear. // They’ll cough in the ink atthe world’s end; / Wear out the carpet with their shoes / Earning respect; have no strange friend; / If they have sinned nobody knows. / Lord, what would they say / Should their Catullus walk this way?