Cauteritza el paisatge les ferides

dels ulls, o els ulls, per amor, es guareixen?

Les marees ignoren la tristesa

de la muller del navegant quan salpa.

«No hi ha necessitat de ser tan fondo»,

deia l’ocell al mar. «Tampoc no n’hi ha

de volar tan amunt», era la rèplica.

L’home escoltava, assentia amb el cap.

El mar oblida la mesura humana

i no sap res d’anhels ni de temences.

Quan Déu hi escampa la mirada, el pren

l’esglai de ser esborrat per la ressaca.