Un budell adobat amb sal gruixuda,

la cortesia austera del manyà,

la psoriasi d’alguns governants,

el perdó que dispensa un criminal.

Tots són fragments d’una realitat

que es recargola sobre ella mateixa,

que acumula matèria dispersa

i que es reprodueix per simple inèrcia.

Ara escoltes notícies, després

menges, o reps una telefonada.

Tan casual és la mort com el somni:

pasta de dents per fer net d’un pecat,

salfumant que rosega algun delicte,

productes de neteja que dissolen

números de telèfon, domicilis,

instants viscuts amb una companyia

o una altra. Ajudes un amic a escriure

un missatge d’amor, sona una cançó

que taral·leges despreocupat,

et mous en una cadira de rodes.