«Encara t’arrossegues?», «Sí, ja ho veus,

encara sóc aquí». «Però en vols més?».

L’impressor posa en ordre els quaderns

de l’anciana morta, jo la vaig

estimar molt però no la recordo.

Sort en tenim dels mobles que es desmunten.

Els del davant celebren una festa,

sembla que el fill ha acabat els estudis.

La hipocondria és la resposta lògica

quan veus clar que tothom se’n riu de tu.

El bon samarità del dispensari,

aigua, Senyor, traieu-la d’aquest pou.

«La lectura d’un clàssic», diu Calvino,

«no es pot fer prescindint de la remor

de fons dels dies en què es produeix».

La intel·ligència, sens dubte, està

sobrevalorada, per a alguns

val tant una arengada com un savi,

o potser més. La mort de Catalunya?

Això seria un èxit, no ho veurem.