el segon cognom d’una antiga amant,

alguna cosa que no saps quina era,

una penyora que vols conservar,

i refutes allò que vas entendre

que era amor, i que tan sols era un dibuix.

Tots els plantejaments numerològics

semblen inútils davant de la por,

davant del mal, de l’abandonament,

de les verdures que perden el gust

quan el teu cos decau davant l’altar.

Un parell de pistoles i un robot

de cuina formen el meu bodegó.

Miro la meva reserva energètica,

i veig que no m’he mogut de la línia

vermella. El combustible és car i escàs,

no hi ha munició ni prou pel·lícula,

i l’avantatge de l’enemic és

de cent a un. Redéu, si almenys tinguéssim

patates! O si almenys no fóssim pocs,

tan pocs que finalment sóc jo tot sol.