Existeix l’ànima? Ens ho preguntàvem

davant d’una ciutat imaginària,

amb dobles portes que entraven però

que no sortien, multitudinaris

simposis sobre assumptes irrisoris

(com ara l’existència de l’ànima)

i veus que enraonen sempre alhora.

Una ciutat que en conté sempre una altra,

i després una altra, i que s’emmiralla

en el seu duplicat. Una ciutat

plena de gossos dòcils i d’ovelles

acolorides com aus tropicals,

amb morts que tornen sovint de la tomba

i malalts terminals que riuen molt

quan se’ls fa pessigolles. Les pregàries

d’un infant són la preparació

de les mentides que dirà un adult,

i una prunera fèrtil és la imatge

d’una vida que encara ha de venir.

Som embrions que moren de fatiga.