Impossible oblidar la diagnosi

d’una depressió: «T’acompanyarà

tota la vida». El teu temor més gran

era tornar-te boig, i ara ja saps

que hi estàs ben a prop. Un espant gris

que pot ser exogen o endogen, en càpsules

més o menys destructives, equilibri

inestable, migranyes i malsons.

La llum titil·la, reps un cop al nas,

sona la música a un volum massa alt,

«vés-te’n de casa i deixa aquí la clau».

Per descomptat, la clau damunt la taula.

«No estàs bé, ets dolent, no saps estimar».

Per descomptat que no en sé, d’estimar.

«Tot el que fas no és més que llum i plàstic».

Per descomptat, la llum envasada al buit.

T’adorms en companyia d’escarbats,

a plena nit et visita gent morta,

ets insomne si no vas prou begut,

i amb la ressaca desitges morir-te.