Un exèrcit format per un sol home.

L’animal que gemega, un continent

alimentat de sopes aigualides,

l’odi que s’alimenta amb molt més odi,

els gossos que no poden ser alimentats

si no és amb la carronya dels cadàvers.

El cel d’Europa va ple d’helicòpters,

trituren amb les aspes el record

dels difunts, no tenim indicadors

fiables, veig gegants empetitits

i una moto que passa com un llamp.

Tinc un veí que escolta rockabilly,

un sacerdot escèptic, un pagès

que escriu poemes postalexandrins.

Tinc la realitat que m’imagino,

o la realitat que em ve donada?

Vindran més anys i ens faran més ineptes,

arribarà el dia que el pensament

serà un esbarjo de fadrins, vindrà

la mort i tindrà els ulls dels teus ancestres.