Capítol 2. La civilització grecoromana

Un nou estadi en l’evolució cultural de la humanitat és el que assolí la civilització grega. Dos elements que expliquen el seu èxit foren, d’una banda, l’adopció d’un alfabet que va permetre estendre l’aprenentatge de l’escriptura entre amplis sectors de la població i, d’altra, l’aparició d’un pensament naturalista i racional que superà les explicacions mítiques del món pròpies dels pobles primitius. A tot això, cal afegir el paper que exercí l’extensió de les pràctiques comercials entre la societat hel·lena, cosa que facilità la seva prosperitat econòmica. Un altre element innovador que cal atribuir-los, aquest no generalitzat a tot el món grec, fou l’aparició de la primera forma de democràcia, esdeveniment que s’inicià a la ciutat d’Atenes, que fou el centre per excel·lència de la cultura clàssica.

El poble grec desenvolupà una visió del món genuïna. Les arrels de la seva cultura es troben en la civilització micènica, que fou recordada per Homer a través de la seva literatura. Els poemes homèrics són la primera expressió de literatura europea, i la millor mostra del temperament grec primitiu. Però el moment de màxima glòria de Grècia començà a partir de l’anomenat període clàssic, desenvolupat a Atenes durant els segles V i IV aC. En aquell temps, un conjunt d’homes elevaren la filosofia a categoria suprema del pensament. En ciències, la gran aportació dels grecs d’aquest període fou la geometria. I en literatura, la tragèdia i la comèdia política.

Al període clàssic, seguí el dit període hel·lenístic. En aquell període, a causa de les conquestes de l’emperador Alexandre el Gran, la cultura hel·lena s’estengué ràpidament per tota la Mediterrània Oriental, i per Mitjà Orient. Una de les ciutats fundades pel propi emperador, l’Alexandria egípcia, es convertí en el principal centre de saviesa del món antic, especialment en el camp de les ciències naturals. A Atenes, epicuris i estoics renovaren la filosofia grega i, a tot el món grec, l’art assolí una bellesa que no tenia precedents. Amb l’extensió de la capacitat de lectura entre la població, augmentà també la demanda de literatura escrita.

Després de la conquesta de Grècia per part de la República romana, aquesta experimentà un progressiu procés d’hel·lenització. De tota manera, Roma aportà a la civilització occidental dos elements de gran valor: una llarga tradició d’institucions republicanes i el dret romà. Posteriorment, a l’època imperial, el nivell de vida dels romans assolí els seus millors moments, però la tirania imperial es convertí en un fre per a l’especulació filosòfica i científica, la qual cosa conduí, amb el pas del temps, a una decadència irremeiable. Solament els filòsofs estoics, en particular Sèneca, dugueren una tasca de renovació dels valors digne de consideració. Però l’any 180, després de la mort del més il·lustre dels seus representants, l’emperador Marc Aureli, l’Imperi Romà inicià un llarg període de crisi del que ja no es va recuperar mai més. L’any 476 de l’era cristiana, una de les tribus germàniques ocupà i destruí Roma, posant fi a aquell Imperi en la seva part occidental. Les institucions romanes continuaren vigents en la seva part oriental durant gairebé mil anys més, però durant una bona part d’aquell llarg període les realitzacions culturals més interessants es donaren fóra d’Europa, principalment a Àsia.