Notes
[1] Per facilitar la comprensió de determinades paraules, es marquen algunes d’elles amb un subíndex al costat 0, i en negreta, que es defineixen en l’apartat del «Glossari de termes». [Torna]
[2] Versió en llengua catalana d’una de les afirmacions més representatives del pensament del prestigiós filòsof alemany Immanuel Kant. [Torna]
[3] Cita de Friedrich Hegel, a través de la qual, el filòsof alemany ens ve a dir que el coneixement filosòfic tan sols és capaç d’explicar la realitat d’una manera retrospectiva. [Torna]
[4] Christian, 6 i 7; Mc Neill i Mc Neill, 9. [Torna]
[5] Christian, 11 i 14. [Torna]
[6] Cita de Ptahotep, traduïda de la versió en castellà segons Daumas, p. 267. [Torna]
[7] Cita d’Akhenaton, que s’ha traduït del castellà en la versió trobada a Eliade, I, p. 152. [Torna]
[8] Carbonell i Sala, X. [Torna]
[9] Christian, 7. [Torna]
[10] Oppenheimer, 1. [Torna]
[11] Christian, 7; Watson, 2006, 2. [Torna]
[12] Christian, 7. [Torna]
[13] Watson, 2006, 3. [Torna]
[14] Christian, 7; Mc Neill i Mc Neill, 1. [Torna]
[15] Gore, p. 64-66. [Torna]
[16] Watson, 2006, 3. [Torna]
[17] Acot, 1 i 4 ; Gribbin, 12. [Torna]
[18] Fagan, 2007, 2. [Torna]
[19] Christian, 8; Fagan, 2007, 4-5; Jay, 1. [Torna]
[20] Watson, 2006, 3. [Torna]
[21] Christian, 8-9. [Torna]
[22] Watson, 2006, 3. [Torna]
[23] La quantificació del pas del temps requereix trobar fenòmens que es repeteixin de manera cíclica, i que serveixin de patró de mesura. La forma més natural de mesurar el pas del temps ha estat a partir dels moviments de la Lluna i del Sol. Des de molt temps enrere, els humans ja duien un registre de les observacions lunars. Els cicles del Sol han estat estudiats des de fa uns sis mil anys, però foren els egipcis els primers en descobrir que la durada de l’any solar és aproximadament de tres-cents seixanta-cinc dies. [Torna]
[24] Bowen; I, p. 26-27; Francescutti, 2. [Torna]
[25] Christian, 10; Watson, 2006, 4. [Torna]
[26] Cohn, 1-2. [Torna]
[27] L’única excepció significativa que coneixem a aquesta forma de pensar fou la que protagonitzà a Egipte el faraó Amenofis IV, conegut també com a Akhenaton, que vol dir «El que plau a Aton». Substituí els antics déus egipcis, per un únic déu, Aton, que es manifestava en forma de disc solar i que presidia el naixement i desenvolupament de tots els éssers vius. El culte a Aton es limità a oferir ofrenes de fruites i plantes, fetes al ras, sota la benèfica influència dels raigs solars. Constituí una autèntica revolució en els rituals, doncs ja no requeria de la intermediació del poderós clergat, ni tampoc d’ídols o fastuoses processons populars. El regnat d’Akhenaton significà una intensa revolució naturalista en l’art, la literatura i el pensament egipci. Poc després de la seva mort, però, els sacerdots tebans que retien culte al déu Amon, aconseguiren que Tutankhamon restaurés el culte al déu de la seva ciutat (Daumas, VII, p. 466; Gombrich, 2). [Torna]
[28] Christian, 9; Fagan, 2007, 7-8. [Torna]
[29] Bowen, I, p. 32; Watson, 2006, 4. [Torna]
[30] Daumas, X. [Torna]
[31] Martín-Albo, parts tercera i quarta. [Torna]
[32] Gombrich, 2. [Torna]
[33] Keneyer, p. 58-67. [Torna]
[34] Jay, 1. [Torna]
[35] Christian, 9. [Torna]
[36] Teresi, 8. [Torna]
[37] Bernal, I, p. 100-101; i Watson, 2006, 3. [Torna]
[38] Bowen, I, p. 27-35. [Torna]
[39] Cal advertir, no obstant això, que l’any 1999, en la zona del riu Indus, es trobaren unes inscripcions dos mil anys anteriors a les anotacions mesopotàmiques que se citen, i que podrien ser la forma d’escriptura més antiga que es coneix, però no hi ha un consens sobre aquest punt entre els especialistes en la matèria (Watson, 2006, 4). [Torna]
[40] Els signes cuneïformes són caràcters amb forma de falca. [Torna]
[41] Watson, 2006, 4. [Torna]
[42] Bowen, I, p. 35-72. [Torna]
[43] Watson, 2006, 4. [Torna]
[44] Daumas, VII i IX. [Torna]
[45] Francescutti, p. 25-26. [Torna]
[46] Vidal, 1. [Torna]
[47] Els babilonis valoraven cada posició del numeral com a seixanta vegades el lloc precedent. D’aquest sistema deriva el nostre sistema actual de còmput del temps, que divideix l’hora en seixanta minuts i tres mil sis-cents segons. És el que es coneix com un sistema sexagesimal, o el que és el mateix, de base seixanta. [Torna]
[48] Teresi, 2- 3. [Torna]
[49] Cita traduïda del castellà d’una dita del filòsof grec Protàgores, segons Bowen, I, p. 135. [Torna]
[50] Cèlebre dita de la filosofia llatina, atribuïda a Sèneca, que vol dir una cosa així com: «L’home és una cosa sagrada pels homes» (citat a Garcia Borrón, p. 240). [Torna]
[51] 51 Bowen, I, p. 95-99. [Torna]
[52] 52 Fernández, p. 30-35. [Torna]
[53] 53 Chamoux, 1. [Torna]
[54] Lledó, p. 15-34. [Torna]
[55] Eliade, I, p. 336-340. [Torna]
[56] Bowen, I, p. 94-95; Chamoux, 7. [Torna]
[57] Bowen, I, p. 99-102. [Torna]
[58] Alonso, p. 90-95; Bowen, I, p. 95-102. [Torna]
[59] Bowen, I, p. 106-108; Watson, 2006, 6 i 25. [Torna]
[60] Bernal, I, p. 157-159; Reale i Antiseri, I, p. 107-115. [Torna]
[61] Bowen, I, p. 102-104; Fernández i Montesinos, 6; Riera, p. 39-42. [Torna]
[62] Bréhier, 1, 1; Riera, p. 43-44. [Torna]
[63] Bowen, I, p. 83-93; Chamoux, VII. [Torna]
[64] Jay, 2; Lane, 5, 7 i 13. [Torna]
[65] Jay, 2; Lane, 11. [Torna]
[66] Bowen, I, p. 122-131. [Torna]
[67] Chamoux, VIII; Lane, 12 i 14; Watson, 2006, 6. [Torna]
[68] Bowen, I, p. 131-135; Garcia Gual, p. 36-57; Reale i Antiseri, I, p. 75-84. [Torna]
[69] Garcia Gual, p. 66-76; Reale i Antiseri, I, p. 85-100. [Torna]
[70] Reale i Antiseri, I, p. 101-102; Russell, I, p. 283. [Torna]
[71] Bowen, I, p. 159-160; Kline, 1, p. 73-74. [Torna]
[72] Bowen, I, p. 147-150. [Torna]
[73] Kline, 1, p. 74-75. [Torna]
[74] Sobre aquest últim autor, vegeu la secció següent d’aquest mateix capítol. [Torna]
[75] Huff, 3. [Torna]
[76] Russell, I, p. 145-157. [Torna]
[77] Bowen, I, p. 168-186. [Torna]
[78] Russell, I, p. 216-229; De Sebastián, 2. [Torna]
[79] Gombrich, 3. [Torna]
[80] Bowen, I, p. 201-210. [Torna]
[81] Kline, 1, p. 222-230; Watson, 2006, 8. [Torna]
[82] Bernal, I, p. 181-184. [Torna]
[83] Bowen, I, p. 208-209; Watson, 2006, 8. [Torna]
[84] Fernández i Montesinos, 8-10; Kline, 1, p. 166; Riera, p. 54-62; Watson, 2006, 8. [Torna]
[85] Gombrich, 4. [Torna]
[86] Hauser, I, p. 133-135; Lane, 11 i 20. [Torna]
[87] Bowen, I, p. 204-212; Watson, 2006, 9. [Torna]
[88] Bowen, I, p. 191-192; Russell, I, p. 294-306. [Torna]
[89] Bowen, I, p. 188-190. [Torna]
[90] García Borrón, p. 208-247; Reale i Antiseri, I, p. 236. [Torna]
[91] Bowen, I, p. 279. [Torna]
[92] Watson, 2006, 9. [Torna]
[93] Lane, 32-40. [Torna]
[94] Watson, 2006, 9. [Torna]
[95] Bowen, I, p. 247-251. [Torna]
[96] García Borrón, p. 222-230. [Torna]
[97] Drinkwater i Drummond 2 i 4; Lane, 36 i 55. [Torna]
[98] Watson, 2006, 9. [Torna]
[99] García Borrón, p. 236-240; Huff, 3. [Torna]
[100] De Sebastián, 2; Russell, I, p. 307-326. [Torna]
[101] Watson, 2006, 9. [Torna]
[102] Lane, 43. [Torna]
[103] Drinkwater i Drummond, 5; Gombrich, 5… [Torna]
[104] Watson, 2006, 9. [Torna]
[105] García Moreno, p. 131-132; Mc Neill i Mc Neill, 3. [Torna]
[106] Cita d’una de les benaurances que, segons relata l’Evangeli de Mateu (5,3-12), predicà Jesús de Natzaret en el seu famós «Sermó de la Muntanya». [Torna]
[107] Cita d’una dita d’Agustí d’Hipona, traduïda de la versió castellana segons Paul, p. 114. [Torna]
[108] Sobre la civilització que construïren els indoaris en el subcontinent hindú, vegeu la secció primera del capítol 4 (també Cohn, 3). [Torna]
[109] Cohn, 4; Eliade, I, p. 389-426. [Torna]
[110] Aproximadament l’extensió dels actuals Israel, Jordània, Líban, i la part litoral i central de Síria. [Torna]
[111] Cohn, 7. [Torna]
[112] Cohn, 8, Watson, 2006, 7. [Torna]
[113] Bowen, I, p. 306-308; Watson, 2006, 7. [Torna]
[114] Cohn, 9-10; Eliade, II, p. 310-313. [Torna]
[115] Sobre «El testaments dels dotze patriarques», vegeu Russell, II, p. 29-30. [Torna]
[116] Lane, 47; Watson, 2006, 7. [Torna]
[117] Eliade, II, p. 388-390. [Torna]
[118] Mestre, p. 61-69. [Torna]
[119] Bowen, I, p. 320; Eliade, II, p. 395-396. [Torna]
[120] Huff, 3. [Torna]
[121] Hi ha bastant acord entre els historiadors en situar la redacció de l’evangeli de Mateu entorn a l’any 70, i la de la resta d’evangelis molt després de la destrucció del temple de Jerusalem per part dels romans (Cohn, 11; Eliade, II, p. 395). [Torna]
[122] Per a una anàlisi d’algunes de les moltes contradiccions que presenten els diversos evangelis cristians entre sí, vegeu Watson, 2006, 7. [Torna]
[123] Reale i Antiseri, I, p. 351. [Torna]
[124] Mestre, p. 371-376. [Torna]
[125] Mestre, p. 371-376. [Torna]
[126] Watson, 2006, 10. [Torna]
[127] Russell, II, p. 34-44. [Torna]
[128] García Moreno, p. 161-163. [Torna]
[129] Huff, 3; Russell, II, p. 45-79. [Torna]
[130] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 71-80. [Torna]
[131] Watson, 2006, 11. [Torna]
[132] Expressió llatina equivalent a «Resa i treballa». [Torna]
[133] Sobre el moviment monacal budista vegeu la secció primera del capítol 4. [Torna]
[134] Paul, 3; Watson, 2006, 10. [Torna]
[135] Bowen, I, p. 433-436. [Torna]
[136] García Moreno, p. 131-146. [Torna]
[137] Feliu i Sudrià, 1; Jay, 4. [Torna]
[138] Paul, 4. [Torna]
[139] Hernando, p. 121-123. [Torna]
[140] Watson, 2006, 16. [Torna]
[141] Paul, 7; Russell, II, p. 126-138 i 149-174; Watson, 2006, 16. [Torna]
[142] Gombrich, 9; Hauser, I, p. 221-232. [Torna]
[143] Les basíliques gregues i romanes eren grans sales de reunions que, en l’època hel·lenística, eren emprades com a mercats coberts i tribunals públics de justícia. [Torna]
[144] Gombrich, 5-6; Watson, 2006, 11. [Torna]
[145] Watson, 2006, 11. [Torna]
[146] Situades a les ciutats de Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem. [Torna]
[147] Eliade, III, p. 83-91; Russell, II, p. 105-118. [Torna]
[148] Cita d’un petit fragment del «Sermó sobre la pràctica de la benvolença», traduït de la versió trobada en castellà a Solé-Leris, p. 132, i atribuït a Siddharta Gautama, més conegut a tot el món amb el sobrenom de Buda. [Torna]
[149] Cita d’una dita de Confuci, traduïda del castellà, segons versió de García Menéndez i González Huertas, p. 174. [Torna]
[150] Cita del llibre de L’Alcorà, segons Segura, p. 42. [Torna]
[151] Cohn, 3; Watson, 2006, 5. [Torna]
[152] Eliade II, p. 106-109. [Torna]
[153] Watson, 2006, 5. [Torna]
[154] Mosterín, 5; Solé-Leris, 7-8. [Torna]
[155] Eliade, II, p. 117-134. [Torna]
[156] Watson, 2006, 8. [Torna]
[157] Teresi, 5. [Torna]
[158] Mosterín, 4; Watson, 2006, 25. [Torna]
[159] Watson, 2006, 8. [Torna]
[160] Ferrer i Cañuelo, p. 12-13; Mosterín, 9[Torna]
[161] Watson, 2006, 8. [Torna]
[162] Watson, 2006, 13. [Torna]
[163] Cooper, 2; Mosterín, 11. [Torna]
[164] Teresi, 2; Watson, 2006, 13. 165 Benoit i Micheau, p. 179. [Torna]
[165] Benoit i Micheau, p. 179. [Torna]
[166] L’únic precedent que es coneix d’ús de simbolisme algebraic és el del matemàtic grec alexandrí Diofant d’Alexandria, que visqué en el segle III (Kline, 1, p. 191-197). [Torna]
[167] Teresi, 3. [Torna]
[168] García Menéndez i González Huertas, II; Huff, 7. [Torna]
[169] Eliade, II, p. 38-42; Jay, 3. [Torna]
[170] García Menéndez i González Huertas, II; Watson, 2006, 5. [Torna]
[171] Teresi, 2. 172 Teresi, 3. [Torna]
[172] Teresi, 3. [Torna]
[173] Watson, 2006, 8. [Torna]
[174] Huff, 8. [Torna]
[175] Teresi, 5. [Torna]
[176] Teresi, 8. [Torna]
[177] Carter, p. 127-130; Watson, 2006, 8 i 14. [Torna]
[178] No obstant, el primer país del món on la impremta amb tipus mòbil s’utilitzà amb profusió fou a Corea, gràcies a un decret de 1403 del rei Sejong que pretenia difondre el coneixement de les lleis i els llibres a través d’aquest extraordinari invent que permetia la fabricació de més llibres (Watson, 2006, 14). [Torna]
[179] Jay, 3; Watson, 2006, 14. [Torna]
[180] Watson, 2006, 14. [Torna]
[181] Gombrich, 7. [Torna]
[182] Christian, 12; Jay, 3; Mc Neill i Mc Neill, 5. [Torna]
[183] Watson, 2006, 20. [Torna]
[184] Huff, 7-8. [Torna]
[185] Mc Neill i Mc Neill, 6-7. [Torna]
[186] Segura, 2. [Torna]
[187] Benoit i Micheau, p. 177-195. [Torna]
[188] 188 Teresi, 2-3. [Torna]
[189] Fernández i Montesinos, 12; Teresi, 5. [Torna]
[190] Watson, 2006, 12. [Torna]
[191] Huff, 5. [Torna]
[192] Benoit i Micheau, p. 186. [Torna]
[193] Watson, 2006, 12. [Torna]
[194] Riera, p. 70. [Torna]
[195] Teresi, 3. [Torna]
[196] Du Mont, p. 68-77. [Torna]
[197] Fernández i Montesinos, 12; Huff, 2; Teresi, 3. [Torna]
[198] Jay, 3. [Torna]
[199] Teresi, 8. [Torna]
[200] Fernández i Montesinos, 12; Teresi, 2-3. [Torna]
[201] Huff, 2 i 5. [Torna]
[202] Cita d’una dita d’Hugo de Saint-Víctor, trobada en castellà a Watson, 2006, p. 520. [Torna]
[203] Enunciació del cèlebre principi d’economia o «navalla d’Occam», segons cita trobada a Riera, I, p. 76. El principi d’economia és una regla metodològica inventada per l’erudit franciscà Guillem d’Occam, durant la primera meitat del segle XIV, amb la intenció expressa d’intentar resoldre les controvèrsies científiques. [Torna]
[204] Fagan, 2008, 1. [Torna]
[205] Jay, 4; Landes IV; Watson, 2006, 18. [Torna]
[206] Landes IV; Watson, 2006, 17-18. [Torna]
[207] Benoit i Micheau, p. 195-201; Paul, 6 i 8. [Torna]
[208] Paul, 15. [Torna]
[209] Huff, 4. [Torna]
[210] Watson, 2006, 17. [Torna]
[211] Huff, 4 i 9; Paul, 16; Watson, 2006, 15 i 17. [Torna]
[212] Watson, 2006, 15 i 17. [Torna]
[213] Huff, 3. [Torna]
[214] Watson, 2006, 15. [Torna]
[215] Paul, 16. [Torna]
[216] La visió cosmològica de Tomàs d’Aquino adquirí un simbolisme molt accentuat en la «Divina Comèdia», obra del poeta florentí Dante Alighieri (Paul, 23). [Torna]
[217] Bréhier, I, 5. [Torna]
[218] Gombrich, 10. [Torna]
[219] Barzun, IV. [Torna]
[220] Gombrich, 10. [Torna]
[221] Russell, II, p. 205-206. [Torna]
[222] Evangeli de Marc, 10, 21. [Torna]
[223] Paul, 9; Watson, 2006, 16. [Torna]
[224] Paul, 13. [Torna]
[225] Paul, 15. [Torna]
[226] Paul, 21; Russell, II, p. 163-174 i 188-201. [Torna]
[227] Paul, 21. [Torna]
[228] Watson, 2006, 16. [Torna]
[229] Bowen, II, p. 482-511. [Torna]
[230] Barzun, 2. [Torna]
[231] Francescutti, 2. [Torna]
[232] Barzun, 1-2; Landes, XII. [Torna]
[233] Hauser, I, p. 170-171; Sassoon, 3. [Torna]
[234] Briggs i Burke, 3. [Torna]
[235] Sassoon, 3; Watson, 2006, 17. [Torna]
[236] Bowen, III, p. 51-56. [Torna]
[237] Noms amb que es coneix, respectivament, a Jacopo Robusti i Doménikos Theotokopulos. [Torna]
[238] Gombrich, 18; Watson, 2006, 22. [Torna]
[239] Fagan, 2008, 2 i 5; Jay, 4. [Torna]
[240] Landes, III; Sebastián, p. 45-58. [Torna]
[241] Barzun, III; Paul, 25[Torna]
[242] Barzun I. [Torna]
[243][Torna]
[244] Watson, 2006, 18. [Torna]
[245] Barzun, VI; De Sebastián, 4. [Torna]
[246] Watson, 2006, 18. [Torna]
[247] Bernal, I, p. 289-299; Gombrich, 12; Watson, 2006, 19. [Torna]
[248] Bernal, I, p. 300-301; Gombrich, 15. [Torna]
[249] Fernández i Montesinos, 11 i 13; Kline I, p. 323-332; Riera, p. 76-87; Watson, 2006, 23. [Torna]
[250] Es coneixia sota la denominació genèrica de «les Índies», els rics mercats asiàtics. [Torna]
[251] Bernal, I, p. 305-309; Jay, 5; Watson, 2006, 28. [Torna]
[252] Christian, 12. [Torna]
[253] Watson, 2006, 18. [Torna]
[254] Watson, 2006, 25. [Torna]
[255] Cita de Galileu Galilei, que es pot trobar a Riera, p. 83. [Torna]
[256] Extracte de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. [Torna]
[257] Bowen, III, p. 94-97; Watson, 2006, 23. [Torna]
[258] Barzun, XII. [Torna]
[259] Ball, 1; Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 169-183. [Torna]
[260] Bona prova d’això que dic són les opinions que expressa en el seu més elaborat i extens tractat de filosofia política, els seus no tan coneguts «Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi», obra que fou escrita entre 1513 i 1520. [Torna]
[261] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 119-141. [Torna]
[262] Watson, 2006, 24. [Torna]
[263] Landes VI-XI; Watson, 2006, 21 i 28. [Torna]
[264] Els grans propietaris cedien les terres mitjançant contracte a arrendataris. Aquests explotaven les terres, normalment, emprant treballadors que cobraven un salari. [Torna]
[265] Christian, 12-13; Fagan, 2008, 6 i 8; Jay, 5. [Torna]
[266] Barzun, XIX; Watson, 2006, 19. [Torna]
[267] Gombrich, 20. [Torna]
[268] Bowen, III, p. 67-87 i 98-109; Gribbin, 3; Kline, 1, p. 522-526. [Torna]
[269] Fernández i Montesinos, 14; Kline, 1, p. 323-331 i 430-443; Watson, 2006, 23. [Torna]
[270] Fernández i Montesinos, 15; Gribbin, 3; Kline, 1, p. 331. [Torna]
[271] Bernal, I, p. 355-356. [Torna]
[272] Gribbin, 4. [Torna]
[273] Watson, 2006, 23. [Torna]
[274] Gribbin, 4-5. [Torna]
[275] Gribbin, 3; Kline, 1, p. 285-288. [Torna]
[276] Watson, 2006, 23. [Torna]
[277] Gribbin, 4; Kline, 1, p. 401-429. [Torna]
[278] Watson, 2006, 23. [Torna]
[279] Fernández i Montesinos, 17-18; Gribbin, 6. [Torna]
[280] Bernal I, p. 354-360; Gribbin, 4. [Torna]
[281] Christian, 13. [Torna]
[282] Molas, p. 175-176. [Torna]
[283] Bowen, III, p. 233-238. [Torna]
[284] Abellán, p. 14-16; Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 195-211. [Torna]
[285] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 213-237. [Torna]
[286] Bréhier, 2; Molas, p. 178-180; Saoner, p. 285-287. [Torna]
[287] De Sebastián, 7. [Torna]
[288] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 243-260; Saoner, p. 288-314. [Torna]
[289] Watson, 2006, 25. [Torna]
[290] Enciso, p. 296-302; Watson, 2006, 25-26. [Torna]
[291] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 281-295. [Torna]
[292] Arias, p. 18-41. [Torna]
[293] Enciso, p. 207-209; Watson, 2006, 26. [Torna]
[294] Watson, 2006, 28. [Torna]
[295] Barzun, XIII; Hauser, II, p. 45-93. [Torna]
[296] Briggs i Burke, 3. [Torna]
[297] Barzun, XI. [Torna]
[298] Abellán, p. 21-24; Guisan, p. 457-499. [Torna]
[299] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 261-280. [Torna]
[300] Iniesta i Peñas, p. 60-119. [Torna]
[301] Watson, 2006, 28. [Torna]
[302] Barzun, XVII. [Torna]
[303] Rodríguez A., p. 120-137. [Torna]
[304] Bernal, I, p. 411-415; Landes, XVIII. [Torna]
[305] García Montoro i Moral, p. 42-59. [Torna]
[306] Togores, p. 161-163; Watson, 2006, 33. [Torna]
[307] Mc Neill i Mc Neill, 6-7. [Torna]
[308] Cita de Charles Darwin, extreta de la seva autobiografia, traduïda del castellà segons la versió trobada a Arsuaga, p. 475-476. [Torna]
[309] Christian, 13; Niveau, p. 24-26. [Torna]
[310] Jay, 5. [Torna]
[311] Christian, 12-13; Escudero, p. 155-197; Landes, XIII i XIV. [Torna]
[312] Zorzoli, 3. [Torna]
[313] Gribbin, 7. [Torna]
[314] Christian, 13; Mc Neill i Mc Neill, 7. [Torna]
[315] Briggs i Burke, 4. [Torna]
[316] Jay , 7. [Torna]
[317] Mc Neill i Mc Neill, 7. [Torna]
[318] Comín, p. 270-271. [Torna]
[319] Bernal I, p. 461-473; Gribbin, 8 i 11. [Torna]
[320] Briggs i Burke, 5; Jay, 7. [Torna]
[321] Feliu i Sudrià, 10. [Torna]
[322] De Luis Martin, p. 197-228; Gaspar i Sudrià, 5 i 10; Muniesa, p. 114. [Torna]
[323] Gaspar i Sudrià, 10; Landes, XIX; Watson, 2002, 5. [Torna]
[324] Montero, 10; Sassoon, 5; Stromberg, 1. [Torna]
[325] Reale i Antiseri, III, p. 37-38. [Torna]
[326] Watson, 2006, 30. [Torna]
[327] Ávila, 2. [Torna]
[328] Stromberg, 3. [Torna]
[329] Ávila, 2. [Torna]
[330] Reale i Antiseri, III, p. 39-48. [Torna]
[331] Hauser, II, p. 167. [Torna]
[332] Reale i Antiseri, III, p. 39-48[Torna]
[333] Reale i Antiseri, III, p. 49-50. [Torna]
[334] Hauser, II, p. 228-229. [Torna]
[335] Hauser, II, p. 276-290. [Torna]
[336] Hauser, II, p. 444-446. [Torna]
[337] Barzun, XV-XIX; Sassoon, 13; Watson, 2006, 30. [Torna]
[338] Watson, 2006, 29. [Torna]
[339] Gribbin, 9. [Torna]
[340] Stromberg, p. 123-124; Watson, 2006, 30. [Torna]
[341] Ball, 3; Riera, p. 119-123. [Torna]
[342] Ball, 2. [Torna]
[343] Stromberg, p. 162-170. [Torna]
[344] Ball, 3. [Torna]
[345] Watson, 2006, 32. [Torna]
[346] Bernal, I, p. 500-505; Watson, 2006, 32. [Torna]
[347] Es pot demostrar de forma matemàtica que, perquè emergeixi la forma acampanada de la distribució de probabilitats de resultats d’una variable, resulta imprescindible que aquesta es mogui totalment a l’atzar, tal i com intuí Maxwell. [Torna]
[348] Ball, 2; Gribbin, 10; Terrades, 1. [Torna]
[349] Barzun, XIX. [Torna]
[350] Arsuaga, p. 44-50; Gribbin, 9; Terrades, 15. [Torna]
[351] Watson, 2006, 31. [Torna]
[352] Egido, p. 84-89. [Torna]
[353] Sasoon, 1. [Torna]
[354] Hauser, II, p. 371-373; Muniesa, p. 121-122; Sassoon, 1, 4, 17, 18, 20 i 36. [Torna]
[355] Montero, 11; Sassoon, 18. [Torna]
[356] Tema, el del dret de vot de les dones, que es desenvolupa en el capítol 8. [Torna]
[357] 357 Hauser, II, p. 37 i 94-101; Muniesa, p. 111-113. [Torna]
[358] Hauser, II, p. 253-259 i 377-378; Ruhrberg, 1. [Torna]
[359] Sassoon, 13 i 27. [Torna]
[360] Briggs i Burke, 5; Sassoon, 38 i 39. [Torna]
[361] Sassoon, 54 i 55. [Torna]
[362] Gombrich, 25; Hauser, II, p. 419-430; Sassoon, 18 i 36. [Torna]
[363] Briggs i Burke, 5; De Luis Martin, 8. [Torna]
[364] Sassoon, 40. [Torna]
[365] Briggs i Burke, 5. [Torna]
[366] Watson, 2002, 5. [Torna]
[367] Sassoon, 41. [Torna]
[368] Briggs i Burke, 5. [Torna]
[369] Sassoon, 47. [Torna]
[370] Cita de l’última frase de «El Manifest comunista», de Karl Marx i Friedrich Engels. [Torna]
[371] Cita de l’escriptor Hugo von Hofmannsthal, segons la traducció de la versió de l’edició castellana del llibre de Watson, 2002, p. 42. [Torna]
[372] 372 Mc Neill i Mc Neill, 7. [Torna]
[373] Rodríguez J., p. 229-236. [Torna]
[374] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 401-424; Eley, 1; Stromberg, p. 111-112. [Torna]
[375] Engels, I; Niveau, p. 108-115; Watson, 2006, 27. [Torna]
[376] Stromberg, p. 214-237. [Torna]
[377] Eley, 2. 378 Engels, pròleg. [Torna]
[378] Engels, pròleg. [Torna]
[379] Watson, 2006, 27 i 32. [Torna]
[380] Botella, Cañeque i Gonzalo, p. 425-454. [Torna]
[381] De Cabo, p. 80. [Torna]
[382] Rodríguez J., p. 229-255. [Torna]
[383] Stromberg, p. 141. [Torna]
[384] De Luis Martin, p. 227; Eley, 5. [Torna]
[385] Eley, 2. [Torna]
[386] Eley, 6. [Torna]
[387] Eley, 7,10 i 14. [Torna]
[388] Stromberg, p. 155-159. [Torna]
[389] Eley, 1 i 3. [Torna]
[390] Barzun, p. 812. [Torna]
[391] Eley, 5; Stromberg, p. 155-159. [Torna]
[392] Eley, 1. [Torna]
[393] Enciso, p. 304-305; Watson, 2006, 25. [Torna]
[394] Guisan, p. 457-499. [Torna]
[395] Reale i Antiseri, III, p. 160-167; Watson, 2006, 35. [Torna]
[396] Reale i Antiseri, III, p. 217-231. [Torna]
[397] Delez, II. [Torna]
[398] Ávila, 1-7. [Torna]
[399] Reale i Antiseri, III, p. 352-355. [Torna]
[400] Reale i Antiseri, III, p. 807-809; Watson, 2002, 1. [Torna]
[401] Per a un extens i demolidor atac actual de la psicologia freudiana, podeu consultar Watson, 2006, 36. [Torna]
[402] Reale i Antiseri, III, p. 433-443; Watson, 2002, 5; Watson, 2006, 34. [Torna]
[403] En alemany, literalment: «estil jove». [Torna]
[404] Watson, 2006, 36. [Torna]
[405] Muniesa, p. 123. [Torna]
[406] Rambla, 5; Ruhrberg, 1. [Torna]
[407] Francescutti, p. 90-92; Sassoon, 22. [Torna]
[408] Hauser, II, p. 334-336. [Torna]
[409] Hauser, II, p. 434-435. [Torna]
[410] Ruhrberg, 2; Stromberg, p. 309-321. [Torna]
[411] Watson, 2006, 36. [Torna]
[412] Hauser, p. 464-465. [Torna]
[413] Gombrich, 26; Rambla, 7. [Torna]
[414] Rambla, 8-11; Stromberg, p. 309-321. [Torna]
[415] Watson, 2002, 4. [Torna]
[416] Sassoon, 47. [Torna]
[417] Barzun, XXII; Watson, 2002, 5. [Torna]
[418] Watson, 2002, 2, 13 i 18. [Torna]
[419] Ferrer i Cañuelo, p. 209 i 215; Rambla, 10. [Torna]
[420] Hauser, II, p. 480-481. [Torna]
[421] Hauser, II, p. 498-499. [Torna]
[422] De Cabo, p. 299; Sassoon, 42; Viñes, p. 437-443. [Torna]
[423] Eley, 7-9; Maza, 20; Watson, 2002, 9. [Torna]
[424] Jay, 8. [Torna]
[425] Paredes, 26. [Torna]
[426] Eley, 12 i 13. [Torna]
[427] Eley 16. [Torna]
[428] Per raons d’espai, no comentarem aquí els crims comesos pels imperialistas japonesos, però cal dir que no quedaren gaire curt respecte a les que cometé el règim nazi. [Torna]
[429] Paredes, 26. [Torna]
[430] Sassoon, 18. [Torna]
[431] Briggs i Burke, 6; Montero, 23; Watson, 2002, 18. [Torna]
[432] Cita d’Hugo Ball, traduïda del castellà, segons Ruhrberg, p. 119. [Torna]
[433] Cita d’Albert Camus, traduïda de la versió trobada en castellà a Ávila, p. 13. [Torna]
[434] Christian, 14; Jay 9. [Torna]
[435] Mc Neill i Mc Neill, 8. [Torna]
[436] Barciela, 8; Christian, 14. [Torna]
[437] Díaz, p. 739-744; Jay, 8; Mc Neill i Mc Neill, 8; Watson, 2002, 18. [Torna]
[438] Barciela, 8; Watson, 2002, 21. [Torna]
[439] Barker, 4; Fukuyama, 1. [Torna]
[440] Barciela, 8; Díaz, p. 742-745; Eley, 15 i 19; Watson, 2002, 23.. [Torna]
[441] Mc Neill i Mc Neill, 8. [Torna]
[442] Christian, 14; Lyon, 5. [Torna]
[443] Sassoon, 56; Sepúlveda, p. 357-360. [Torna]
[444] Lyon, 5. [Torna]
[445] Mc Neill i Mc Neill, 8. [Torna]
[446] Polak, p. 42-44. [Torna]
[447] Mc Neill i Mc Neill, 8; Terrades, 23. [Torna]
[448] Acot, 12; Christian, 14; Hansen, p. 22-31. [Torna]
[449] Sepúlveda, p. 350-352. [Torna]
[450] Fukuyama, 2; Maiz i Lois, p. 423. [Torna]
[451] Watson, 2002, 32. [Torna]
[452] Watson, 2002, 32. [Torna]
[453] Eley, 12, 19, 22 i 27; Watson, 2002, 16 i 30. [Torna]
[454] Hauser, II, p. 474-476. [Torna]
[455] Lyon, 3. [Torna]
[456] Watson, 2002, 10. [Torna]
[457] Eley, 13. [Torna]
[458] Barker, 4; Watson, 2002, 13. [Torna]
[459] Watson, 2002, 13. [Torna]
[460] Reale i Antiseri, III, p. 537-540. [Torna]
[461] Watson, 2002, 23. [Torna]
[462] Ruhrberg, 7; Watson, 2002, 9. [Torna]
[463] Watson, 2002, 11 i 13. [Torna]
[464] Ruhrberg, 7; Watson, 2002, 11. [Torna]
[465] Watson, 2002, 23. [Torna]
[466] Watson, 2002, 33. [Torna]
[467] Eley, 21, 26 i 27; Sassoon, 62; Watson, 2002, 24. [Torna]
[468] Sepúlveda, p. 352-355; Watson, 2002, 26. [Torna]
[469] Lyon, 5. [Torna]
[470] Sepúlveda, p. 352-355. [Torna]
[471] Watson, 2002, 29. [Torna]
[472] Sepúlveda, p. 352-355. [Torna]
[473] Watson, 2002, 35. [Torna]
[474] Lyon, 2. [Torna]
[475] Watson, 2006, 26. [Torna]
[476] Watson, 2006, 31. [Torna]
[477] Watson, 2002, 9 i 28. [Torna]
[478] Lyon, 2; Watson, 2002, 35. [Torna]
[479] Lyon, 2. [Torna]
[480] Barker, 4; Watson, 2002, 35. [Torna]
[481] Watson, 2002, 27. [Torna]
[482] Barker, 4. [Torna]
[483] Chalmers, 1 i 6. [Torna]
[484] Watson, 2002, 35. [Torna]
[485] Barker, 4; Lyon, 6. [Torna]
[486] Ortega, 7-8; Pereira, 41. [Torna]
[487] Christian, 15. [Torna]
[488] Mc Neill i Mc Neill, 8. [Torna]
[489] Sepúlveda, p. 349. [Torna]
[490] Entre les millores més destacades d’aquests índexs, cal citar, l’augment substancial experimentat en la mitjana d’anys de vida que viu una persona, la disminució dràstica en la mortalitat infantil, i l’augment generalitzat en els índexs d’escolarització. [Torna]
[491] Entre els principals compromisos a què ha arribat la comunitat internacional, per al període 2000-2015, destaquen els de reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam; reduir en dues terceres parts la mortaldat dels infants menors de cinc anys; i vetllar perquè tots ells puguin finalitzar almenys un cicle complet d’ensenyament primari. [Torna]
[492] Vegeu, per exemple, els dubtes que suscita als experts que han participat en l’elaboració de l’Informe sobre el Desenvolupà Humà, de l’any 2005, publicat en diverses llengües, per Internet i en format de llibre, pel Programa de Desenvolupament de Nacions Unides. [Torna]
[493] Gibbs, p. 66-73. [Torna]
[494] Gairebé tots, amb l’única significativa excepció dels Estats Units d’Amèrica. [Torna]
[495] L’esforç és més important del que aquest percentatge aparenta. Respecte a les previsions d’emissions que hi havia per al 2010, si no s’hagués signat el tractat, la reducció s’ha avaluat en un 29 per cent. [Torna]
[496] Per a una anàlisi crítica sobre el funcionament del mercat d’emissions de carboni europeu, en els seus primers anys d’aplicació, vegeu Victor i Cullenward, p. 32-39. [Torna]
[497] Per a més detalls sobre aquesta qüestió, vegeu l’Informe sobre el desenvolupament humà 2007-2008, que ha publicat en diversos idiomes, tant en format de paper com en format electrònic, el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides. [Torna]
[498] És l’equació matemàtica més famosa en física. Formulada per Albert Einstein, estableix que l’energia és equivalent a la massa multiplicada pel quadrat de la seva velocitat. [Torna]
[499] Cita de J. B. S. Haldane, traduïda de la versió en castellà segons Segarra, p. 12. [Torna]
[500] Fernández i Montesinos, 21; Gribbin, 11; Hawking, 1. [Torna]
[501] Riera, p. 165. [Torna]
[502] Christian, 2; Fernández i Montesinos, 22; Gribbin, 15; Hawkin, 1. [Torna]
[503] Chaitin, p. 47-53. [Torna]
[504] De Gúzman, 1; Reale i Antiseri, III, p. 321-334 i 843-848; Riera, p. 166-167. [Torna]
[505] Reale i Antiseri, III, p. 359-378. [Torna]
[506] 506 Terrades, 7. [Torna]
[507] Fernández i Montesinos, 24 i 26; Gribbin, 15; Watson, 2002, 32. [Torna]
[508] Fernández i Montesinos, 27-29; Greene, 2005, 10; Riess i Turner, p. 60-65. [Torna]
[509] Gribbin, 13; Ynduráin, 5. [Torna]
[510] Gribbin, 13; Ynduráin, 5. [Torna]
[511] Watson, 2002, 1. [Torna]
[512] Fernández i Montesinos, 21; Gribbin, 13; Watson, 2002, 15. [Torna]
[513] Greene, 2001, 5; Maldacena, p. 16-23. [Torna]
[514] Watson, 2002, 27. [Torna]
[515] Christian, 14. [Torna]
[516] Briggs i Burke, 7 i conclusió; Sassoon, 62 i conclusió. [Torna]
[517] Gribbin, 14. [Torna]
[518] Bird, 3; Terrades, 15. [Torna]
[519] Gribbin, 14; Watson, 2002, 20 i 27. [Torna]
[520] Bird, 7; Danchin, p. 46-52. [Torna]
[521] Watson, 2002, 34. [Torna]
[522] Watson, 2002, 39. [Torna]
[523] Bird, 4; Segarra, 11. [Torna]
[524] Bird, 4. [Torna]
[525] Spire, 8. [Torna]
[526] Terrades, prefaci. [Torna]
[527] Terrades, 2. [Torna]
[528] Bird, 1. [Torna]
[529] Bird, 4. [Torna]
[530] Christian, apèndix 2. [Torna]
[531] Ball, 5. [Torna]
[532] Strogatz, p. 153-165. [Torna]
[533] Ball, 8; Watson, 2002, 42. [Torna]
[534] Bird, 1; Segarra, 8. [Torna]
[535] Bird, 6; Terrades, 4. [Torna]
[536] Segarra, 5. [Torna]
[537] Christian, apèndix 2; Terrades, 1, 3 i 6. [Torna]
[538] Agustí, 9; Christian, 5. [Torna]
[539] Arsuaga, p. 88-92; Terrades, 16. [Torna]
[540] Mc Neill i Mc Neill, 9. [Torna]
[541] Cita de Murray Gell-Mann, traduïda del castellà, segons Christian, p. 555. [Torna]
[542] Cita de J. G. Segarra, traduït del castellà, p. 311. [Torna]
[543] Christian, 6 i 7. [Torna]
[544] Christian, 11 i 14. [Torna]
[545] Newth, 11. [Torna]
[546] David Gelernter (p. 289-290) assenyala que, en l’àmbit tecnològic, serà el programari, i no la capacitat de processament, allò que determinarà el ritme del progrés en informàtica. [Torna]
[547] Jeff Hawkins ha explicat que el cervell funciona fent ús d’un algoritme0 que transforma la informació percebuda pels sentits que arriben a la memòria, i que aquesta s’utilitza per efectuar prediccions. Les prediccions són idees abstractes que permeten emplenar les dades que falten en la informació percebuda, siguin síl·labes, o qualsevol altra forma. Les idees abstractes són consolidades si les prediccions es confirmen (Hawkins i Blakeslee, 5). [Torna]
[548] Holland, p. 217-231; Terrades, 18. [Torna]
[549] Newth, 12 i 13; Sargent, 1-3. [Torna]
[550] Gates, p. 38-45. [Torna]
[551] Per a més detalls sobre totes aquestes qüestions, vegeu els Informes sobre el Desenvolupà Humà de 2005 i de 2007-2008, que ha publicat en diversos idiomes, tant en format de paper com electrònic, el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides. [Torna]
[552] Per a més detalls vegeu Lovins, p. 74-84. [Torna]
[553] Sobre les energies renovables vegeu Kammen, p. 50-59 i Sargent, 4. [Torna]
[554] Sobre la captura i emmagatzematge del carboni, vegeu l’article d’Hawkins, Lashof i Williams. p. 34-41. [Torna]
[555] Avui en dia, les centrals de producció d’energia nuclear en funcionament operen a partir d’un perillós mecanisme procés de fissió nuclear0 que, contràriament a la fusió, genera elements altament radioactius de vida molt elevada. [Torna]
[556] Ruiz de Gopegui, 9. [Torna]