GUILLEM DE BERGUEDÀ (1138 - 1196), en occità GUILHEM DE BERGUEDAN, és el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l’època i de les seves pròpies composicions. En concret, es conserven 31 poesies, més una d’atribució dubtosa. Normalment, quan es parla de les composicions dels trobadors, se solen agrupar —si es pot— en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho d’acord amb l’amor; sí que es pot fer, en canvi, d’acord amb l’odi. La resta de la seva obra la componen diversos sirventesos: contra el rei Alfons I, Ramon Folc de Cardona, etc.; i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments, o el plany que va dedicar a Ponç de Mataplana un cop va morir. Es considera un trobador d’estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d’un domini important del vers.