18. Un farsaire

Un farsaire

rapinyaire

vol que canti, i sóc cantaire.

Tindrà un caire

barrinaire

fins que no en sàpiga l’aire.

De Sensaire

a Bellcaire

ha voltat l’ensarronaire

enredant com un xerraire:

s’ha tret el clap de missaire.

Canto enlaire

vostre flaire

Fra Roger de trinxeraire.

Sóc mofaire

de poc aire

si al davant no us faig desaire.

Aquest caire

perdulaire

vostre pare no el té gaire.

Per tot us diuen falsaire

quan de Déu sou sermonaire.

La fadrina

al·lucina

quan mestre Roger l’inclina:

s’encamina

dins la mina

fins que sent dolçor conyina.

Fa amb sa orina

medecina,

i el goig del cony el domina,

i a Poitiers i amb concubina

cardant es trencà l’espina.

Dins la tina

s’emblanquina

quan al catre té una nina.

La barrina

que tragina

sobre pas a la vagina.

Sa cosina

vol veïna

més que el mar Santa Cristina,

de vesprada o de matina

fica el nap en beina fina.

Déu agana

la gent vana

a trencar la llei romana.

Cristiana

carda plana

quaranta cops per setmana.

Tarambana

és Joana

si els collons no li trepana.

Quan el vil sermó desgrana

sembla un mul bramant de gana.

A Serana,

i Viana,

se’l veié amb una fulana,

amb més gana,

voltà Trana,

Bari, Tir i Corosana

i de Grana

l’illa plana,

va tornar a vall Sotirana,

cardant per terres d’Ossana

que del cap mai no he vist sana.

Un saviórum

collonòrum

vol conèixer el poitiersòrum.

Cap fraròrum

ni laicòrum,

ni tan sols sarraïnòrum

no donòrum

pel culòrum

sobre tan robust conyòrum.

Roger, tindreu prou sortòrum

si l’escrot no us arrencòrum.