24. Un sirventès vull començar

Un sirventès vull començar

que quan l’hauré fet i enllestit,

no hi ha enemic prou atrevit

per creure que, si ofensa em fa,

tingui mai més pau ni tranquil·litat

fins al dia que me n’hagi venjat.

Un vespre al comte jo ho vaig fer saber,

i si se’n va sortir viu és perquè

el seu cavall volant

el va dur fins al port;

prô no sempre la sort

li esquivarà el meu bran.

Hi ha qui em retreu que el vull matar;

prô com m’hauria escapolit

si ell m’hagués mort o malferit

quan l’altre dia em va emboscar?

Tinc dret i tinc raó d’estar emprenyat,

ja que és ben vil i un covard acabat

aquell que, sabent que el busca un guerrer,

no és capaç d’aparèixer ni dir res;

perquè el que va explicant

que no té por a la mort

no ha de trobar confort

planyent al seu voltant