31. Em fa bullir la ment

Em fa bullir la ment

resoldre justament

i recte decidir

en dret d’amor així

Precís li és meditar

a aquell que jutjarà

l’amor del cor pregon

i tot el seny del món.

Tinc seny i tinc mesura

i parlaré amb dretura,

i en dono mil mercès

a la millor de tres,

si res meu no l’atrau

el meu bé almenys li plau.

Jutjaré com t’escau

a fi de posar pau,

i qui ho sàpiga entendre

no m’ho podrà reprendre.

Guillem de Berguedà

diu que a dama fa

el que no convé gaire

segons el seu escaire.

I la dama, igualment,

explica gentilment

que no li ha fet, en sec,

ni un sol desassossec.

Ni cap dels dos defuig,

ni mostren pas rebuig,

que el que se sentencia

sigui per sempre guia.

En Berguedà reclama

contra la seva dama,

durant molts anys amada

servida i honorada;

de xica, i ja de gran,

l’amor va anar augmentant

perquè és d’aire formós

i té un parlar agradós.

Li va anar a demanar

que li dés un besar

per rebre immens esplai,

i més renom que mai

quan el veiés venir

o, si més no, en partir.

Li acceptà l’homenatge,

i li’n féu prometatge,

i, segons ell ha dit,

tres anys ha assaborit

el goig del seu petó.

Mostra així la raó,

escolteu com raona

la dama bella i bona.

Reconeix que en la infància

ell va anar-hi sense ànsia

i li demanà el bes,

i no nega per res

que no li fos donat

ni per ella atorgat.

Explica, verament,

que, essent nena innocent,

rar fóra tenir a pler

gran seny i gran saber.

Havent fet la consira

amb dret i prim de mira

podria dir que el bes

Elís recuperés.

Però no ho faré per causa

que l’amor, quan s’encausa,

es trenca i s’esgarria,

ans li cal senyoria

sobre el món i la gent,

sempre i en tot moment.

Però he trobat un consell

per desfer el desgavell:

que els dos conjuntament

compleixin verament.

Que a sa mercè ell s’avingui

i que ella la hi sostingui.

Aprovo així de clar

que quan el tindrà allà

que Elís en faci esmena

tornant-li el bes d’ofrena.

Vegeu dret i valor

segons costum d’amor,

que cap amant d’honor

ha de deixar l’amor,