13. M’han dit per què tan seriós

M’han dit per què tan seriós

En Claramunt va fer jurar

als seus amics guerrejadors

que sols jaguessin per clapar;

i tot per por de Mon Marquès,

que va jugant al joc estès.

A tot baró vol regar el cul

i a més pretén que resti ocult,

per’xò insisteix i es fot ferreny

que per les dames perd el seny.

Jo seguiré els seus juraments

i amb Mon Marquès mai no jauré,

car no em protegiria gens

ni l’armadura de guerrer;

i em vull guardar del seu aguait:

no fos que a dins sentís l’empait;

a un baró sé, de bona mà,

que Mon Marquès va entabanar.

I, si bé és cert que l’ha enriquit,

ja va pagar-ho a dintre un llit.

Mil vileses i mil enganys

n’hauria dit de tots colors,

mil traïcions i mil danys,

si per Jusiana no fos,

que em va manar que no ho fes mai

i tot i que em daria esplai,

obeiré el seu manament,

prô pagaria molt d’argent

per gosar dir-li com va anar

que matà Pons de Castellar.