20. Sirventès que bé raona

Sirventès que bé raona

faré ara sense embull

així l’Oliver en persona

el podrà cantar on jo vull,

del vescomte de Cardona,

que ha escampat malalt d’orgull

que del rei de Barcelona

ha ocupat per força el Brull,

i en Guillem Ramon d’Ausona,

té encara la brossa a l’ull.

I si Alfons demà el perdona

la pitjor actitud escull,

prô a mi rai tant se me’n dóna

si pertot insults acull;

quin covard si s’acollona,

si aquest guant no li recull

tindrà por de Buf d’Antona,

del gran Gui de Nanteüll,

o Aimeric, a qui Narbona

Carlemany va dar d’antull.

Rei que deixa que en sa terra

no es castigui mal ni tort

és pitjor per fer la guerra

que el francès davant Gisort,

perquè el Brull no és puig ni serra,

ni bon feu ni poble fort;

si és tan feble i no l’aterra,

que recerqui el reconfort

a València, tant que en xerra,

conquerint-la si té sort.

Si el meu seny de molt no s’erra,

més li val no deixar el nord,

si travessa el pont de Berra

nostre rei és home mort,

si el vescomte viu no enterra

o no el penja al cim del port,

tant si veu cornella esquerra

com si creu una altra sort,

si no el mata i sols l’aferra,

sí que haurà baixat de l’hort.

En Guerau que té Gelida

i el Castell de Cervelló

no obrarà gens bé si oblida

la pitjor traïció

de sa gent desagraïda

acusant el seu Senyor;

i ara està morint en vida

trist a Lleida a la presó.

Quan la llebre ja és fugida,

pocs consells pel caçador.

Oliver, un cop enllestida

has de dur-me la cançó,

a la dama distingida

de la qual sóc servidor

en tot temps i sense mida

ni esperar-me cap guardó.

Si Bertran del Born fa crida

que del món sou la millor

seré vostre de per vida

per més que em diguin que no