28. Per millorar me’n tornaré

Per millorar me’n tornaré

a les terres de Castella,

on el valor renovella

i sempre s’acompleix el bé;

travessaré abans l’Aragó,

on és tan bona la llavor

que m’imagino ser a Lleó,

on deixo el cor sempre que vinc

tret del vostre honor, que retinc

i us deixo el cor i el cos per feu,

i vós, Senyora, amb Déu resteu.

Senyora, quan ve el record ple

de com sou d’amable i bella

i estic muntat a la sella,

vostra amistat em trava el fre.

Vindré tant si us plau com si no,

perquè no tinc dret ni raó,

i que em perdoni el Creador.

Ja que, a servir-vos bé m’avinc

i això, com les mans, us sostinc.

I ja que en mi no hi ha res meu,

amb mi feu el que us plagui, feu.

La joventut a vós manté

i la saviesa us ensella

vers on el pler se segella!

Senyora, el vostre amor em té,

tancat a ta vostra presó,

lligat pel coll amb un cordó.

Sóc vostre sense cap raó,

per la bona fe que us mantinc

des que del desmai em revinc.

La vostra màgia no és pas lleu

que així em feu fondre com la neu.

A la bella dama convé,

quan son amant s’hi querella,

que no es rebel·li contra ella

i res no trobi per refer

que no el faci semblar un bretó

—que espera en va el seu reietó—

i va perdent temps i raó.

AI seu davant he estat sols cinc

cops i en dos quasi no em sostinc

sobre els peus, i em sabé tant greu

que recordava aquell, l’Andreu.

Si d’un dolç bes tinc la mercè

no vola més orenella,

esparver ni pastorella

com cap a vós el meu voler

senyora de rostre bufó.

Sols de dar-me una ocasió

és per mi com un gran guardó,

i si a estimar-vos jo m’avinc

sense saber del cert si us tinc,

ara que vós un lloc em feu

al vostre cor, imagineu.