Les campanyes de l’Índia
Per seguir amb Temur, podem dir que hom mai no mostrarà prou admiració per la seva bona sort —si aquest és el mot just—. Fora de l’ocasió en què va veure’s obligat a fugir i va ser ferit, mai no va tastar els designis de l’infortuni.[472] Amb la intenció de posar la fortuna al seu servei, sempre va mostrar una gran resolució i un esperit orgullós i mai no va desistir de qualsevol dels seus plans sense fer-ne un primer intent.
En aquells temps, un rei cristià governava el regne de l’Índia, que ara Zelaldin manté sota la seva autoritat. La seva capital era Deli. Va lluitar contra Temur i, com que era superior en nombre d’homes i en la força dels seus elefants, en un primer moment el va fer fugir, però l’endemà, Temur, havent reunit les seves tropes, i sense desencoratjar-se per la derrota del dia anterior, va acabar amb el coratge i la força dels elefants, llençant-los camells carregats de palla contra ells. Mentre els elefants avançaven envers les seves posicions, va fer que els camells els anessin a trobar. En el moment en què les dues divisions d’animals eren a punt de topar, va fer encendre la palla i, en flames, els camells moguts pel terror van barrejar-se entre els elefants. Com que aquests animals tenen pànic al foc, van dirigir-se cap a la rereguarda, és a dir, contra el seu propi exèrcit, que va submergir-se en un enorme caos. D’altra banda, el fum va impedir als indis veure l’enemic. Tots van morir o van veure’s obligats a retirar-se. El seu rei, derrotat i obligat a fugir, va dirigir-se al Paharopanisus, mentre Temur prenia possessió de part de l’Índia Menor, que es troba a aquesta banda de l’Indus i del Paharopanisus. Antigament, l’Índia Menor estava formada per quatre districtes: Paharopanisus, Aria, Arachosia i Gedrosia.[473]
El rei de l’Índia va tornar a la guerra amb forces renovades, si bé d’una forma més prudent després de la primera derrota. Va restar a les muntanyes, mentre Temur s’estava al seu campament per temptar-lo a la lluita. D’aquesta manera, les hostilitats van arribar a la fi i Temur va mantenir el govern de les províncies conquerides, mentre que el seu adversari es va fortificar a les muntanyes, per evitar que els xacattans s’endinsessin més en territori indi.