Predisposició del rei envers la conversió al cristianisme

Rodolfo va esperar el moment més propici per adreçar-se al rei. Uns dies més tard, els sacerdots van anar a palau i, en veure’ls el rei, els va cridar, i els va fer saber la seva voluntat de permetre els cristians viure en el seu regne i construir esglésies d’acord amb les seves tradicions, tal com havia sentit que feia el rei de Turquia. No va preveure cap objecció, atès que es permetia els idòlatres viure i tenir temples en els seus dominis. Mentre deia això, el rei es va mostrar molt amable i atent; així que Rodolfo va considerar més encertat ajornar el parlament que havia preparat.

Però, dos dies més tard, li va ser concedida una audiència privada amb el rei. Va ser en aquesta ocasió que Rodolfo li va explicar tot allò que s’ha narrat anteriorment, fins on les circumstàncies ho van fer aconsellable. Més endavant, va advertir al rei que seria prudent vigilar els futurs esdeveniments i, ja que havia sol·licitat ser instruït en la fe cristiana, hauria de començar des d’aquell mateix moment a dissenyar un pla que li permetés convertir-se al cristianisme sense crear tensions entre la seva gent i sense posar en perill la seva vida. Altrament, si els seus enemics mostressin una gran oposició, hauria d’abstenir-se d’adoptar aquest pas —seria com l’home que comença a construir o lluitar sense tenir-ne en compte el cost, i finalment no pot veure acabada la seva obra—, puix que podria ser assassinat, i això significaria la fi de la seva raça i del seu imperi.

El rei va respondre-li amb molta brevetat:

—El futur és en mans de Déu, que ens condueix per camins segurs i rectes a aquells que demanem el seu ajut i protecció.

Personalment, no l’amoïnaven els afers terrenals i estava preparat a deixar els seus fills, les seves dones i els seus imperis.

—Si és possible convertir-me en cristià sense provocar un aixecament popular, faré com si me n’anés de pelegrinatge a Mekka (la Meca) en compliment d’un vot; en realitat, em dirigiré a Goa per rebre el baptisme.

Aquestes paraules van omplir de joia als sacerdots.