L’Índia abans dels mogols

Des del segle XI fins al XVIII, l’Índia septentrional fou incorporada gradualment al món islàmic. Les seves dinasties imperials i bona part de les grans construccions arquitectòniques que dominen el paisatge indi d’aquest període en són el millor testimoni. Delhi esdevindrà al segle XIII la capital del Soldanat de l’Hindustan, fruit de les diverses dinasties d’origen centreasiàtic, turques i afganeses, que envaeixen l’Índia des del cor d’Àsia per mitjà de la ruta d’entrada occidental al subcontinent indi. No obstant això, la tradició hindú majoritària entre la població autòctona no desapareixerà, sinó que resistirà amb força les persecucions religioses que en algunes ocasions es desencadenaran en el país. Ens trobarem sovint amb períodes on l’elit política, econòmica i artística del país, que pertany a la tradició islàmica, governa un regne, habitat majoritàriament per una població fidel a les seves ancestrals divinitats hindús. Això sense esmentar la presència de moltes altres tradicions religioses més minoritàries i que van sobreviure al llarg de tot el mil·lenni. Ens referim al budisme o al jainisme a l’Índia del segle VI a.C., el mazdeisme procedent de Pèrsia, els cristians antics que van sorgir amb les missions del segle I d.C., els sikhs apareguts al segle XV i d’altres.