Una revenja personal del rei

A aquest discurs, el rei va replicar:

—Que Déu no permeti que, havent-vos fet venir fins aquí, poguéssiu patir cap mal. Tanmateix, hi ha en la meva cort un cert mistagog,^[094] que es vanagloria de ser un home sant, malgrat tenir les mans brutes de sang, i que ha escrit un comentari nou i original sobre l’Alcorà. Desitjaria castigar-lo, i voldria servir-me del vostre ajut en aquest afer.

Rodolfo va replicar:

—En això no podem ajudar-vos, atès que els sacerdots tenen prohibit no només matar un home, sinó també dur a terme qualsevol mena d’acció que condueixi a l’execució o la mort d’un home, fins i tot en aquells casos previstos per l’autoritat.

El rei va reblar:

—No vull que participeu en cap prova, tan sols desitjo que digueu que hi prendríeu part.

—No podem ni fer això, majestat.

—Com a mínim, accepteu el següent: jo mateix anunciaré que vosaltres pujareu a la pira, mentre que vosaltres romandreu en silenci.

Rodolfo va replicar:

—Si feu aquest anunci públicament, majestat, nosaltres declararem també en públic que no durem a terme aquesta acció. Si aquest home mereix un càstig, per què cal fer tot aquest enrenou per portar-lo a les flames?

Els nobles, que van sentir aquesta meravellosa declaració per part de Rodolfo, van aplaudir-lo amb un notori entusiasme. Així van transcórrer les primeres reunions i debats amb el rei i els seus mistagogs.