FERIDA

Quanta sal necessites per tapar la ferida?

Agafes la pala i la claves ben endins, millor

que sobri, que surti pels voltants, com l’aigua

en una boca assedegada. Però que la cobreixi

tota. És com intentar apagar un volcà.

S’esmorteeix el primer esclat, que descansa

sota la pell, s’alimenta i es prepara

a consciència. Amb el temps, s’endureix

la sal, comença a esquerdar-se i cau

com la façana d’una casa del segle XIX.

Només queda una taca vermella, envoltant

una marca tan profunda com una falla

en un terratrèmol. Impossible fer-hi res.

Llarga com la fosca nit de Sant Bartomeu.

Efectiva com un atac previst en plena Blitzkrieg.

Plena de memòria com la terra que l’alimenta.