POÈTICA

Em fereix la llum del matí a la cuina

on escric aquest poema que tal vegada

es difumina en els contorns del poema.

O és la llum que cau sobre el paper blanc

i reflecteix una blancor de neu?

És cert que la llum dibuixa amb precisió

tots els contorns, aquí on quasi no hi ha ombres

(sóc jo l’única ombra que es projecta?

o la ploma que llisca inútilment deixant

un rastre que la llum, tot seguit, encega?)

Així el poema no esdevé cap poema?

S’ha d’intentar omplir-lo d’ombres, basten

uns quants records de plom fos, algunes ferides

i una consciència a la recerca de la llum.