FRONTERA, 5

Només una hora, arreu on em dirigeixi,

i ja surto del país. Em reben noves

llengües i els seus eterns vigilants.

Paraules que fingeixen ser de benvinguda.

Apareixen recels, mirades que s’amaguen.

Has de lliurar alguns plàstics, cartrons.

Hi ets tu, hi tens el teu destí marcat,

un ferro roent, un símbol, a la consciència.

Passo la barrera, m’endinso en altres pors,

a les palpentes, com tocar a la foscor

objectes que no saps identificar.

Ells també van a les palpentes. Així

volen els plàstics, els cartrons, la meva llengua

a fi que els objectes m’identifiquin.