MAPA

El mapa ens ha conduït fins aquí.

Passen núvols color blau-gris, semblen

amenaçadors com una cara desconeguda.

S’imposa el verd dels arbres, el punt

blanc dels àlbers, el negre dels xiprers.

El mapa ens marca més direccions,

totes acaben amb interrogants capgirats,

o punts suspensius amb repeticions

insospitades. L’important és saber

llegir-lo, del dret o del revés sempre

menarà a llocs desconeguts. No hi busquis

res més, examina la brúixola

de la memòria per trobar-hi un llac

ressec, un buit de terra àrida.

Només el dit resseguint les línies del mapa,

com destins ocults, et dirigirà vers

cares desconegudes enmig de matisos,

arbres que no sabràs desxifrar.