PORT

Al port hi trobaràs de tot, espècies arribades

de l’últim racó del món, amb gustos forts,

que desperten la imaginació. Pells de colors

variats. La diferència esdevé una quimera

de la regla. És com un joc ple d’endevinalles.

Descobrir l’origen esdevé moneda corrent.

No significa res: un nom, una imatge, un record

que s’ha de transportar amb la resta

de la mercaderia. És un valor a la baixa.

L’intercanvi de records és una cortina de fum.

No és gens difícil veure com els alfabets surten

de les goles que no paren de xerrar. És

una explosió de signes que dibuixen amb

els llavis, atentament. Modelant cada forma

correcta, com un terrissaire a la recerca

del gerro ideal. Quan no coneixes una grafia

l’acostes al teu torn. La calor d’uns nous llavis

li dóna un color diferent. Repeteixes l’acció,

entres en un acinglat penya-segat del llenguatge.

Quan el port és a Trieste, enmig de cases

que han perdut la seva aposta en l’imperi, creuràs

en el joc dels torns, en el fum dels records.

No queda cap terrissaire. Aquí no trobaran

el gerro ideal. Els torns s’han aturat,

no n’hi ha cap que giri, com un penell

que resisteix qualsevol vent. Immòbil,

clavat amb força, assenyalant una sola direcció.

Ni vers el mar ni vers la terra. Indica el passat.