Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins

hi ha uns tarongers de tal dolç flaire,

que, per omplir d’aroma l’aire,

no té lo món millors jardins.

Allí hi ha un mas, i el mas té dins

dolços records de ma infantesa;

per ells jo tinc l’ànima presa,

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins

s’alcen al cel quatre palmeres;

el vent, batent ales lleugeres,

mou son plomall i sos troncs fins.

En elles, mils de teuladins,

fan un soroll que el cor encisa.

Qui oir pogués sa xillerissa,

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins

l’aigua corrent los camps anega;

en sos espills lo sol llampega,

i trau l’arròs verdosos brins.

Sona el tic-tac en los molins,

i, al caure el sol, caçadors destres

a joca van d’ànecs silvestres

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins

mourà demà les palmes l’aire,

li donaran els horts son flaire

i sa cantúria els teuladins.

El mas demà guardarà dins

dolços records e imàgens belles;

jo no podré gojar ja d’elles

vora el barranc dels Algadins.

Teodor Llorente