Lo gaiter del Llobregat

—Si et donàs la sua corona

un rei i el ceptre de plata,

i son mantell d’escarlata,

i son trono engalanat,

gentil gaiter, ¿deixaries

per a ser rei tes balades,

tes muntanyes regalades

i ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro

perles riques i galanes,

i son bordell de sultanes,

i son palau encantat,

¿joiós gaiter, olvidaries

ta airosa i fresca cabanya,

ton llit de fulles que banya

lo caudalós Llobregat?

Si et regalàs, gaiter, un màgic

sos castells de núvols blaus,

i sos follets i palaus

d’estrelletes esmaltats,

¿olvidaries per ells

les neus, les boires, los rius,

les fresques nits dels estius,

les nines del Llobregat?—

—No, nineta; pus més val

ma gaita de drap vermell

i mon capot que el mantell

d’un rei de perles brodat;

pus més que els palaus moriscos

val ma cabanya enramada

amb les flors que ma estimada

roba, al matí, al Llobregat.

I més que los castells màgics

de núvols blaus Montseny val

amb ses roques de coral,

i amb son front altiu nevat;

i molt més les nits d’hivern

en què nos sorprèn lo jorn

referint del foc entorn

històries del Llobregat.

Pus per més que li donàs

un rei son ceptre de plata,

i son mantell d’escarlata,

i son trono engalanat,

deixaria, hermosa nina,

de ser rei per ses balades

i muntanyes regalades

lo gaiter del Llobregat.—

Joaquim Rubió i Ors
Febrer de 1839